Deu carpetes calentes al Vallès: la ronda Nord, l'Ernest Lluch o l'amiant, entre els reptes del 2026

El Vallès Occidental viu mesos frenètics, de gran activitat en diferents escenaris. El tram final de l’any i l’entrada imminent al 2026 obre la porta a fer balanç i valorar l’estat de diferents qüestions que estan de rigorosa actualitat a casa nostra. La mobilitat, l’educació o l’habitatge emergeixen cada curs entre les carpetes calentes. Però també hi ha realitats locals més concretes i conjunturals que travessen un moment clau. Canvis que han d’impactar en el futur. No només del nostre territori, a les portes del milió d’habitants, sinó en la transformació de tot el país.

1. Nou pas en la mobilitat: Ronda Nord i túnel d'Horta, sobre la taula

Una de les carpetes que es repeteix des de fa temps en el resum anual és la de la ronda Nord. Aquesta vegada, però, ho fa amb novetats després que la Generalitat hagi licitat l'estudi informatiu i la declaració d'impacte ambiental de la infraestructura. La notícia va arribar acompanyada d'un pas endavant també en l'anàlisi tècnica per fer realitat el túnel ferroviari d'Horta, plantejat per connectar el Vallès amb el Barcelonès nord davant l'augment de demanda en aquest trajecte. 

2. El soterrament de Montcada i Reixac, un projecte de país

Pel que fa al transport públic i la xarxa ferroviària, hi ha un projecte que marca la dècada. El soterrament de Montcada i Reixac està a punt de complir el segon any d'obres. Després de les últimes informacions, fonts municipals asseguren que la Unió Temporal d'Empreses (UTE), el Govern local i Adif mantenen reunions periòdiques on es referma que s'està complint el calendari: el 2030 és l'any previst per finalitzar els treballs. Les mateixes veus sostenen que l'aparició d'esquerdes durant el primer any en alguns immobles no ha frenat les obres, sinó que ha traslladat la maquinària a altres punts on igualment s'ha pogut avançar. Com passa en altres grans projectes, el veïnat respira resignació i també esperança, amb ganes de veure l'impacte en els carrers del municipi.

3. La retirada de l'amiant a Badia

Una altra de les reivindicacions històriques a la Conca del Ripoll és l'amiant, amb Badia al capdavant de la lluita per a la retirada. El procés ha viscut un any especialment intens. Les reunions amb les 127 comunitats afectades es van desenvolupar al llarg de diversos mesos amb l'objectiu de transmetre a la ciutadania com es faran les tasques. A finals d'octubre, es va comunicar que quatre empreses són candidates a liderar l'actuació. Ara, s'analitza la documentació. Malgrat que les aspiracions municipals apuntaven a arrencar la primera fase abans de tancar l'any, sembla complicat que es pugui engegar la intervenció abans del 2026. Mentrestant, els veïns s'ho miren amb prudència. "L'Ajuntament és optimista i s'ha implicat per donar detalls, però sabem que aquestes coses van al seu ritme. Quan comencin els treballs, haurem d'estar atents per quines zones podrem transitar i quines no", coincideixen diferents residents. 

4. L'impuls de la Playtex i altres obres en l'espai públic

En clau local, un altre nom ressona als despatxos, en aquest cas, del Palau Tolrà: la Playtex. L'espai públic de Castellar viu una transformació que té un projecte estrella. La urbanització del solar on hi havia l'antiga fàbrica ha començat aquest novembre. A finals del 2026 l'emplaçament estarà preparat per l'aixecament dels edificis.

Serà una tardor i un hivern d'obres, amb la rotonda que precisament haurà de donar entrada al nou barri residencial i un nou aparcament a la plaça de la Miranda. Alhora, l'Institut Escola Sant Esteve sumarà aquest curs dos nous edificis. A més, la maquinària treballa per fer realitat la nova piscina exterior, que s'ha d'estrenar abans de l'estiu del 2026. També esperen un nou equipament d'aigua a Sentmenat, amb obres en curs.

5. L'increment del parc d'habitatges públic a diferents localitats 

En matèria d'habitatge públic, el de la Playtex no és l'únic projecte vallesà que ha de consolidar-se aviat en el terreny. A Montcada i Reixac, el barri de Mas Duran, la zona de La Rasa (Mas Rampinyo) i la Font Pudenta han d'ampliar el parc protegit. A Sant Cugat, també s'espera que els treballs a Can Mates finalitzin el pròxim estiu. Les diferents promocions han d'incrementar les opcions d'una ciutadania vallesana que situa l'accés a l'habitatge en el podi de les principals preocupacions a la comarca, segons les últimes dades del Dibaròmetre.

6. El creixement al voltant del Parc de l'Alba

A Cerdanyola, el Parc de l'Alba tindrà una segona residència per a estudiants el curs 2027-2028. Ja s'ha fet l'acte simbòlic de plantada del primer arbre del complex, que tindrà espai per a unes 400 persones, i que se suma a l'equipament que ja va entrar en funcionament al setembre, amb uns 500 llits. El maig passat va tenir lloc l’acte d’inici de les obres d’urbanització de la Rambla del Castell, punt de partida del projecte. Al marge de la residència, es preveu la creació en aquest entorn d'uns 5.000 habitatges, la meitat de protecció oficial, a més de la instal·lació d'empreses vinculades amb la recerca i la ciència.

7. La transformació dels pulmons verds

En l'apartat del medi ambient, un dels símbols de la comarca viu un moment de canvis. La transformació de la Mola arribarà als camins d'accés a la muntanya, que es rehabilitaran. La voluntat és evitar la massificació i, per això, ja s'ha presentat la nova sala Mirador on hi havia el restaurant. Durant el 2026, també es posarà en marxa la zona verda d'aparcament a Matadepera, que obligarà els excursionistes a gratar-se la butxaca.

Pel que fa al nostre entorn natural, hi ha també un procés al Ripoll per millorar els camins i accessos al riu, unint els sis municipis per on passa. En part, les mesures volen respondre al repte del canvi climàtic i els recurrents episodis meteorològics extrems.

8. Pas endavant en la gestió de l'aigua

Sabadell vol ser referent en la gestió de l'aigua. El director general de Cassa, Lluís Jordan, apunta a la millora en la captació d'aigua a la ciutat a través dels pous i les mines de la zona del Ripoll i el parc de Catalunya. Una vegada extreta l'aigua local, s'haurà de tractar a la potabilitzadora a Serra d'en Camaró -en fase de proves-, que entrarà en funcionament a principis del 2026. D'aquesta manera, l'aigua que arribi a les cases serà totalment potable i 100% amb identitat sabadellenca. Aquesta aigua potable de la ciutat suposarà el 10% del total de l'aigua que circula a la ciutat. A part, es vol arribar a un altre 10% d'aigua regenerada que també substituirà aquesta aigua que arriba dels embassaments i en reduirà el consum. 

9. L'Ernest Lluch i l'impacte en el Taulí

En l'àmbit de la salut, l'Ernest Lluch centra totes les mirades entre Montcada i Reixac, Cerdanyola i Ripollet. De retruc, ha de tenir impacte en la resta de municipis, ja que està cridat a descongestionar el Taulí. En les últimes setmanes, les visites de la consellera de Salut, Olga Pané, han servit perquè el món local evidenciï la seva aposta pel nou equipament. La pressió creixent, però, no tindrà efectes imminents. El centre podria estar operatiu, si tot va bé, a partir del 2030. Durant l'estiu, es va modificar el Pla General Metropolità per dotar les instal·lacions de més terreny. Les obres, però, encara no han començat. I no es visualitzen a l'horitzó.

En el desafiament de destensar el Taulí hi ha una altra peça que pot esdevenir clau per encaixar el trenca-closques: l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, a la Gran Via. Desencallar la situació -avui, en mans de l’estat- pot suposar una injecció d’oxigen en el sector sanitari. Després del recent desallotjament de l'espai, caldrà explorar les vies per treure'n partit i fer-ne un bon ús per a la ciutat.

10. La comunitat educativa alça la veu

Un altre dels pilars en el punt de mira és l'educació. El repte a la majoria de consistoris arriba per una baixada de la natalitat que obliga a repensar el model de l'ensenyament. Cada municipi té el seu propi cavall de batalla. Ripollet ha estat un dels indrets on més s'ha alçat la veu contra la proposta d'Educació de fusionar dues escoles públiques: l'Escursell i Clavé. "Continuarem lluitant per evitar-ho. No és una unió, és un tancament", ha reiterat el portaveu de les famílies, David Garcia. A Cerdanyola, la lluita se centra a les escoles bressol. Les treballadores han elevat la seva queixa pel que consideren un greuge en el calendari, que obliga a obrir durant Nadal i la Setmana Santa.

Més enllà de cada punt analitzat, les projeccions de l'Idescat situen el milió d'habitants al Vallès Occidental abans del 2030. L'escenari condiciona els serveis i les infraestructures actuals davant la necessitat de donar cobertura al volum esperat de vallesans. Un dels reptes des del punt de vista demogràfic és precisament ajustar els padrons municipals a la realitat, després que s'hagin detectat errors i fraus en diverses administracions. L'empresa no és menor i l'evolució dels camps examinats obliguen a posar fil a l'agulla.