El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, va nomenar Mònica Martínez Reche nova directora general de Càritas Diocesana de Terrassa en substitució des d’aquest setembre de Francesc Llonch, que va morir el desembre del 2021.
Des de l’1 de setembre has arrencat l’etapa al capdavant de Càritas Diocesana de Terrassa. Com està sent l’inici d’aquest nou repte?
Tots els inicis són complicats. Fa molts anys que estic a la casa, però assumir la direcció implica molta més responsabilitat, més feina i posar-me al dia amb molta gent. Iniciem una nova etapa que és continuista, perquè a Càritas no podem innovar enormement, però que presenta nous reptes que ens planteja la societat i hem de veure com els anem encarant.
En quins projectes s’està treballant actualment a Sabadell?
Continuem amb la línia que teníem. L’acollida, la cobertura de necessitats bàsiques, habitatge, educació i formació per adults, així com també preparació en el terreny laboral, família i infància i atenció a la gent gran. Cada any revisem si les línies han de continuar sent les mateixes per atendre les diferents necessitats.
En quines problemàtiques es posa més el focus avui?
Per exemple, el problema de l’habitatge fa uns anys potser no era tan prioritari. La crisi que s’ha desencadenat arran de la pandèmia ens ha fet posar més el focus en les condicions d’habitatge. Ara, també en els moviments migratoris, amb unes necessitats molt urgents, derivades de la guerra d’Ucraïna. Sempre hi ha petits canvis que ens obliguen a plantejar si cal reforçar algun dels programes, sense deixar de banda la resta. Les necessitats de les persones que arriben a Càritas marquen en cada moment les nostres línies d’actuació.
El nombre d’usuaris va créixer amb la Covid, però s’ha anat estabilitzant novament. S’està deixant a poc a poc enrere la pandèmia?
La memòria ens indica que estàvem tornant a números prepandèmics. Però, malauradament, acaba una crisi i en comencem una altra. Superada l’emergència sanitària, entrem en una crisi energètica, que no és menor. Actualment, ens preocupa molt. De moment, ens arriba molta gent en situacions molt delicades i els hem de donar tota la nostra ajuda per intentar minimitzar aquest impacte.
Podem dir, doncs, que la guerra d’Ucraïna té dos vessants…
D’una banda, l’acollida de famílies que arriben a casa nostra. I, de l’altra, l’impacte local que aquesta té, visible en la pujada dels preus i la crisi energètica. La guerra d’Ucraïna afecta a tothom, però ho fa d’una manera més sensible a aquells que menys tenen.
Càritas va engegar el projecte d’acollida per a famílies ucraïneses. Hi ha places a Sabadell?
Sí. Nosaltres intentem donar cabuda a tothom. Tenim recursos, tant a Sabadell com a fora de la ciutat. Si en algun moment hi ha una arribada massiva i no tenim físicament una habitació, existeix una xarxa amb la qual ens anem coordinant, també amb altres entitats i ajuntaments. Hem d’estar molt alerta per cobrir aquestes necessitats i que no quedi ningú exclòs.
Des d’un punt de vista més local, l’impacte de la crisi energètica fa que augmentin de nou les persones en risc?
Ara hem de treballar en aquesta direcció. Estem començant a observar que el nombre d’usuaris està tornant a incrementar-se i hem de trobar la millor manera per ajudar i respondre a la nova realitat. Les necessitats bàsiques, l’habitatge i, paral·lelament, ser capaços d’identificar si aquest flux d’entrada és permanent o les famílies poden tornar al seu país d’origen. Tant de bo això es pugui anar revertint, però mentre no hi hagi signes que la guerra remet, hem de treballar pensant que aquestes persones seran aquí i cal que els donem recursos. Tant en l’àmbit laboral, com en la integració social. Com qualsevol altra persona que ha decidit entrar al nostre país.
Amb quina perspectiva s’encara el futur des de l’entitat?
Els punts més importants estan clars. Cal enfocar-nos en donar resposta a la crisi energètica, que és una derivada de l’impacte de la guerra, i respondre a les necessitats en funció de cada context.
