L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i la regidora d’Habitatge, Glòria Rubio, defensen que l’ocupació d’habitatges és “una resposta social d’emergència” per a aquelles famílies que no tenen recursos econòmics per accedir a un immoble de forma legal. “En la majoria de supòsits, l’ocupació sorgeix d’una necessitat, ja que implica assumir un procés judicial, inestabilitat i dificultat per accedir als subministraments bàsics”, asseguren Serracant i Rubio en un article d’opinió.
Després que alguns veïns de la ciutat hagin denunciat l’okupació als seus habitatges malgrat ser domicilis habituals, tant Serracant com la regidora han assegurat que aquests casos són “aïllats” i lamenten que s’estiguin “magnificant”. A la carta, els responsables del govern municipal afirmen que a la ciutat la majoria d’entrades per part d’okupes es fan en immobles abandonats o en desús. Basant-se en dades dels Mossos d’Esquadra, apunten que els últims dos anys hi ha hagut 381 okupacions a Sabadell, i detallen que “només” 12 casos han estat denunciats per propietaris que asseguren que les immobles són els seus domicilis habituals.
Casos “magnificats”
Un d’aquests casos, recorda l’article, s’ha produït al carrer Fiveller –al barri de Gràcia-, on un veí ha denunciat que el seu immoble ha estat okupat per una família de Badia del Vallès formada per pare, mare i quatre fills. Els propietaris han dut el cas a la justícia i han rebut el suport públic de l’Associació de Veïns de Gràcia. Sobre aquest cas, Maties Serracant i Gloria Rubio critiquen que “darrerament s’hagi volgut magnificar l’okupació d’habitatges on ja hi viu gent”, insistint que es tracta de fets “puntuals”, alhora que sostenen que els domicilis habituals de les persones “ja estan suficientment protegits” per la llei. “El què no està garantit és l’accés a un habitatge digne, i per tant, és això el què més hauria de preocupar a les administracions i a la ciutadania”, afegeixen.
En aquest sentit, critiquen l’aprovació al Congrés de la regulació coneguda com a ‘llei dels desnonaments exprés’, i es pregunten: “Si el domicili habitual ja està protegit, perquè s’endureixen les mesures contra els sectors desafavorits en comptes de proposar lleis que garanteixin el domicili habitual per a tota la població?”.
A la seva carta, Serracant i Rubio carreguen també contra el pressupost que l’estat espanyol destina al Pla Estatal d’Habitatge, assegurant que “està lluny” de les inversions que fan altres països europeus, i lamenten que a Sabadell hi ha actualment més de 1.600 persones pendents d’accedir a un habitatge de Protecció Oficial i 615 persones inscrites al registre d’emergència habitacional. “Des de l’Administració Pública hem de fer tot el possible per respondre a les reivindicacions i garantir que tothom pugui disposar d’un habitatge”, conclouen.
