[Per Antoni Dalmases, escriptor]
Una característica de totes les comunitats humanes ha estat, des de sempre, la de fixar la seva procedència, la necessitat d’explicar-se d’on vénen, de fonamentar-se en el passat per establir la identitat que cohesiona. D’aquest interès neixen llegendes i relats més o menys històrics amb els quals s’identifiquen.
Això ha estat així fins fa relativament pocs anys, quan les societats han entrat en un vertigen de canvis i barreges, que les migracions –la majoria de vegades forçades– han convertit en habituals i que avui continua. La història dels pobles sempre és dinàmica. Això és evident a les nostres ciutats, on l’arribada de gent d’arreu, amb els seus costums, idiomes i maneres d’entendre el món –el que podríem anomenar cultura en sentit ampli– obliga a assajar constantment noves formes de relació.
De tant en tant, però, cal aturar-se i reflexionar sobre aquest tràfec, que al nostre país ha estat i és continu, per establir els fonaments de convivència civilitzada imprescindibles per poder sentir-nos humans. Per això és tan important la tasca que han fet un grup de gent del barri de Torre-romeu en voler explicar les seves arrels d’ençà la creació del barri, als anys 50 del segle passat, per tal que siguin tingudes en compte les inquietuds, la història, les dificultats i sacrificis viscuts en establir-se a la ciutat. Per explicar-se i definir-se s’han fet preguntes entre ells, grans i joves, salvant un dels perills de la nostra societat de la urgència, tan abocada a la immediatesa i a les novetats, que corre el risc d’establir un sistema d’Alzheimer col·lectiu per crear ignorants acrítics en el qual només compta el que es veu avui, el que serveix ara.
Han buscat durant quatre anys per arxius i cases fotografies i papers, han filmat més de 80 entrevistes amb veïns del barri, han explorat i preguntat a les associacions, clubs i entitats, han cercat en instàncies oficials i privades el suport econòmic necessari. I, amb un entusiasme i esforç extraordinaris, han aconseguit un documental de 60 minuts en el qual s’expliquen a si mateixos i a tothom, tot establint les bases de la pròpia història dinàmica per donar a entendre qui són, d’on vénen, per què són aquí i quins motius els van dur a quedar-se i a fer-se d’aquí. Tot explicant qui som tots.
Del seu impressionant treball –fruït d’una voluntat social i una generositat que haurien d’escampar-se arreu– convindria aprendre’n una lliçó fonamental. La història d’aquest barri sabadellenc no és una història aïllada (encara que es trobin a l’altra banda del riu, amb les dificultats enormes que tan bé expliquen), sinó que hauria de ser la primera de les accions que la ciutat fa per recuperar la identitat, la pròpia història, que fes possible establir un punt de partida comú.
Per això seria convenient que els barris d’una ciutat tan polaritzada com la nostra i, naturalment, el Sabadell de tota la vida (suposo que ja m’enteneu) es disposessin a fer el seu exercici de recerca, la seva recuperació de la pròpia memòria històrica que, segurament amb sorpreses i descobriments no sempre agradables, deixessin ben establert qui som i perquè som com som. O, en tot cas, aclarissin si existeix més d’un Sabadell, més enllà del nom.
Aquesta és una de les grans, bones i esperançadores lliçons del documental que es presentarà avui a la Fira, amb una festa que durarà tot el dia organitzada per la gent de Torre-romeu, perquè tots els ciutadans coneguin el seu treball, comparteixin el goig i, potser, es plantegin seguir-ne l’exemple per fer la ciutat més nostra, més humana, més vivible i de tots (els qui vulguin ser-ne ciutadans –en el bon sentit– i no simples habitants). Al cap i a la fi, com deia el poeta, “tots som companys d’un únic viatge”.
Per tot plegat, perquè han ajudat a què ens anem descobrint, gràcies, moltes gràcies, amics de Torre-romeu!
