[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
La decisió del Tribunal Suprem amb l’impost de les hipoteques ha deixat tothom en estat de xoc. Fins i tot el PP i Ciutadans estan sorpresos i ho han criticat amb més o menys vehemència. Hauria sigut tan fàcil, un cop arribat al punt d’ahir, resoldre-ho amb una decisió salomònica que seria “tu, banc, a partir d’ara pagaràs aquest impost, però ja t’ho cobraràs per una altra banda, i jo Suprem t’estalvio la retroactivitat, que és el que faria mal als teus balanços, i a la borsa”. Però no, per alguna raó que a mi se m’escapa –llegiu els periodistes de Madrid que tenen bones fonts al Suprem com Ernesto Ekaizer–, 15 magistrats van decidir complicar-se la vida i deixar el prestigi de la institució molt malmès fent marxa enrere a una decisió presa pel mateix tribunal fa dues setmanes.
Quan el 18 d’octubre el Suprem va dictar que a partir d’aquell moment l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) –l’impost per poder elevar a escriptura pública una hipoteca– ja no l’havien de pagar els clients sinó els bancs, i l’endemà l’alt tribunal, espantat per la reacció de les borses, es va fer enrere, un bon amic que acostuma a estar ben informat em va dir: “el que m’estranya és que als bancs se’ls hagi escapat aquesta sentència abans que es dictés”.
És a dir, algú no va estar atent al fet que un jutge dictaria jurisprudència amb aquest impost que afectaria el sistema bancari, i llavors la banca –un ens indeterminat– es va veure obligat a prémer el botó del pànic. I quan va prémer el botó del pànic, tothom ho va veure i van quedar exposats. És una teoria molt versemblant, la veritat, però desconec si és certa. El que sí que està clar és que no sabrem mai –o potser sí, però d’aquí a molt temps– què ha passat durant els dies que van des del 18 d’octubre fins al 6 de novembre, perquè al final 15 magistrats del 28 del ple del Suprem hagin decidit per primer cop a la història canviar una sentència.
És tan rocambolesca la situació, i reitero que hauria sigut molt fàcil aplicar la sentència primera sense retroactivitat i tots contents, que ahir el president del govern espanyol va haver de sortir a dir que arreglaria la situació. El consell de ministres d’avui reformarà la llei que regula l’impost per fer que “mai més” sigui el client qui pagui l’AJD, i ho farà a través d’un reial decret. Si al final acabarà passant el que va dir el primer jutge, per què 15 magistrats van llençar a les escombraries el seu prestigi i el de la institució?
