Els noms de Patricio Peñalver i Cipriano Martos, figuraran a les places que originàriament havien demanat els veïns que reivindicaven els seus noms. La Junta de Govern Local, va aprovar el passat 1 d’abril, la incorporació al nomenclàtor de la denominació dels espais dedicats, entre altres, a aquests dos líders veïnals. La plaça de Cipriano Martos estarà delimitada entre els carrers dels Balcans i dels Vosges a la Plana del Pintor mentre que la de Patrício Peñalver es situarà entre els carrers del Moianès i del Penedès, al barri de ca n’Oriac on va viure. En la mateixa sessió, es va aprovar, la incorporació de la plaça Pi-Pi, al centre de la ciutat entre els carrers de Gràcia, Les Valls i Calderón.
Cipriano Martos fou un activista antifranquista, mor prematurament a causa de les tortures que va patir en ser detingut per la Guàrdia Civil. Membre del FRAP, va ser acusat de repartir propaganda i fer algunes pintades a Igualada. Va ser detingut juntament amb altres companys i els van traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus acusats de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP.
Després de ser sotmès, durant dos dies, a intensos interrogatoris i tortures sense haver revelat cap informació, el 27 d’agost la Guàrdia Civil li va donar a veure el que s’anomenava “el licor de la veritat”, una combinació corrosiva d’àcid sulfúric i gasolina. El mateix dia, en estat gravíssim va ser traslladat a l’Hospital de Sant Joan de Reus. Dos dies després, una mica recuperat, el van portar davant del jutge que no va poder prendre-li declaració donada la gravetat del seu estat. Dinou dies després, el 17 de setembre del 1973 va morir, d’una hemorràgia interna, segons la partida de defunció. El van enterrar al cementiri de Reus, el 20 de setembre.
El seu germà Antonio Martos, va registrar l’any 2014 una querella per assassinat davant del Jutjat argentí de la jutgessa María Romilda Servini i el 30 d’agost del 2016 per ordre de la mateixa jutgessa, el jutjat número 4 de Sabadell va prendre declaració a Antonio Martos en el marc de la Querella argentina contra els crims del franquisme, que se segueix contra responsables de la Dictadura pels crims comesos durant el franquisme.
Per la seva banda, Patricio Peñalver fou un sastre del barri de Ca n’Oriac. Arribat de Múrcia a la nostra ciutat els anys 50 va ser un activista veïnal i defensor dels drets del col·lectiu Gai i Lesbianes. En va ser membre i representant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya. També va ser president de l’Associació de Veïns a mitjans anys 80. L’Associació de veïns de Ca n’Oriac el vindiquen com ‘el primer homosexual declarat públicament a la ciutat“.
