[Per Josep Mercadé, periodista]
A l’estiu el flux informatiu ordinari baixa notablement a causa que els polítics també fan vacances. Gràcies a aquesta absència temporal dels que manen apareixen recursos mediàtics que provoquen un impacte més gran a la població que les anades i vingudes de to provocades per la política. Em refereixo a les temàtiques mediambientals, que són les que veritablement ens fan ser conscients que vivim un moment de canvis profunds al planeta. Un d’aquests impactes d’estiu ha estat veure com l’onada de calor ha provocat un desglaç rècord a l’Àrtic. Impotents veiem els efectes del canvi climàtic.
Ens alarmem i pensem en el futur conscients que calen mesures en l’àmbit mundial. Sabem que els desequilibris i els conflictes armats entre diferents estats fan difícil aplicar de forma conjunta objectius globals. Els intents per frenar aquest creixement desfermat que amenaça el planeta ha topat amb l’actitud de les grans potències. A elles i a altres països se’ls en fot tot el que està passant a l’Àrtic, a l’Amazones o a Sibèria, per dir alguns dels llocs d’on venen les imatges més impactants d’aquests dies. Ens han dit que a llocs molt remots del planeta han aparegut restes de plàstics a causa de l’abocament indiscriminat d’aquest material als oceans. Sembla que aquesta serà una de les plagues que més efectes nocius pot portar en l’àmbit mundial. Tant si consumim peix de les zones més properes de la Mediterrània com si és dels mars més allunyats estem condemnats a menjar el plàstic que llencem.
Benvinguts, doncs, tots aquests impactes si són capaços de crear-nos un nivell de consciència potent per modificar algunes de les actituds en matèria de consum. Fins i tot alguna marca comercial ho ha aprofitat per publicitar els seus productes sota el paraigua de la consciència mediambiental, tot i que tampoc estan absents de provocar importants residus, bàsicament llaunes. La pregunta clau és: Què puc fer per revertir aquesta situació?
La resposta és que podem fer molt. Sobretot si modifiquem els hàbits de consum malgrat la pressió a la qual estem sotmesos. Mentre la producció de residus estigui emparada en l’anonimat d’aquell que els aboca, seguirem en aquesta espiral indiscriminada. Els contenidors del carrer són la mostra més clara de la manca de civisme de tots plegats. Darrere el gest d’obrir una tapa i deixar anar una bossa s’amaga la mala consciència que tenim tots de malbaratar el nostre planeta.
