Ciutat

Ca n’Oriac és esport, ‘tapeo’ i cultura

L'avinguda de Matadepera un dia entre setmana / LLUÍS FRANCO
A PEU DE BARRI | CA N’ORIAC

Cultura xarnega, gust per l’esport i passió pel tapeo. L’esperit majoritari de Ca n’Oriac es fonamenta en aquests tres pilars, molt lligats a la història d’un barri que va acollir les onades migratòries murcianes i andaluses dels anys 50. Les principals artèries del barri conformen una mena d’Y: és el traçat de la ronda Collsalarca, que aplega l’essència de l’activitat esportiva del barri i l’avinguda de Matadepera, “la rambla de Ca n’Oriac”, com diuen els veïns, i que uneix l’activitat comercial i gastronòmica.

Els seus habitants tenen la cultura de l’esport ben arrelada, en part per la magnitud de les instal·lacions del Sabadell Nord, però també pel dinamisme del Pavelló Nord. “L’amor pel futbol és un sentiment molt comú”, explica Paco Vilches, veí històric de Ca n’Oriac. Però també el ciclisme ha agafat força entre els canoriaquencs, i la proximitat amb rutes que connecten amb Castellar ho esperona.

El Pavelló Nord i el camp de futbol municipal de fons / LLUÍS FRANCO

El petit comerç és una de les senyes d’identitat del barri i la supervivència de l’eix comercial a l’avinguda de Matadepera ho avala. Tot i que, com denuncien els comerciants, el canvi de paradigma ha frenat la botiga local, la barriada continua apostant pel producte de proximitat. Tant és així que l’afluència a aquesta avinguda principal està marcada pels horaris comercials i aprofiten els bars del carrer per fer un kit-kat: un cafè, un vermut unes cerveses per tancar la jornada laboral. “Quan es tanquen les botigues, la gent va a buscar un bon sopar al bar Alegre”, exposa la veïna Antonia Cabrera. Però qui vol gaudir del tapeo tradicional se submergeix entre els carrers irregulars i busca “els de tota la vida”: el Tío Antonio, un referent de la gastronomia murciana i un punt de trobada dels amants del dominó, l’històric bar Archena o la bodega Sevilla.

La cultura murciana i andalusa és especialment viva. Els nouvinguts van portar “un trosset de la terra” al seu barri. N’és un referent el Centre Regional de Múrcia i la Hermandad de Nuestra Señora la Virgen de la Fuensanta, l’entitat cultural més antiga del barri.

Projectes…

La Masia de Ca n’Oriac. És tota una institució del barri que, de fet, va acabar donant nom al veïnat. L’any 2016, la rehabilitació d’aquest edifici va entrar dins dels pressupostos participatius del projecte Construint Ciutat, que aspirava a un màxim de 200.000 euros. Finalment, en va sortir guanyador, amb un pressupost de 80.000 euros. “Encara estem esperant el primer pas”, lamenta la presidenta de l’associació veïnal, Loli Cebreiro. La intenció és donar-li un ús cultural.

La curiositat…

Una petita rivalitat. Gran part dels veïns de Ca n’Oriac considera que el Torrent del Capellà, Torreguitart i la Plana del Pintor formen part d’un tot. Els habitants d’aquests barris s’hi oposen fermament, tenen la seva pròpia identitat. Tant és així que l’estació d’FGC que el 2016 va començar a funcionar a la zona limítrofa entre la Plana del Pintor i Ca n’Oriac es va acabar anomenant Sabadell Parc del Nord, i no pas Ca n’Oriac com estava previst.

Tot i les seves petites dimensions, el Torrent del Capellà fa ombra al protagonisme de Ca n’Oriac per les seves carrosses de carnestoltes. Tot i que el carnestoltes amb missatges reivindicatius va néixer a tota la zona, el lideratge ara el té el Torrent.

El barri del Torrent del Capellà / LLUÍS FRANCO

Comentaris
To Top