La cantautora Sandra Baustista va estrenar a diumenge passat el nou cicle de concerts del bar Morrosko del Centre de Sabadell. Bautista presentava el seu segon disc, Trapezista, en el qual –com diu ella– cada cançó acaba donant sentit a un treball en què “partint de la foscor és quan un pot veure la llum, el que té i gaudir de la vida”.
Sandra Bautista, aquest diumenge passat a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
Trapezista combina nou lletres pròpies amb un poema musicat, La caverna, d’Estel Solé, a la cançó Darrere el foc. El disc parla de l’amor a la seva progenitora, com recull la cançó Mare, rema, “que neix de la relació que tinc amb ella”; i també és, per exemple, una reivindicació dels drets dels indígenes inspirada en l’activista Sydney Possuelo, com canta a Sydney de la Amazonia. “Quan em van explicar la seva història volia explicar-la a tothom perquè em semblava molt interessant”, apunta. Les composicions d’aquesta cantautora parteixen “de coses que em passen, veig, llegeixo…”. Sandra Bautista parla de quotidianitat, però també es posiciona, com a les darreres cançons esmentades. Ho fa, tot i que creu que “és un moment complicat per mullar-se perquè reps per tot arreu. Però amb elegància i subtilesa crec que es poden dir moltes coses, i també m’allunyo una mica de l’oportunisme”. Bautista és més partidària de parlar d’un tema perquè ho senti des de dins i no per una moda que s’imposi.
Guanyadora del Sona9
Aquest és el seu segon àlbum, després de La casa de les mil olors, amb el qual l’any passat va guanyar el festival de música Sona9, que premia els valors emergents de la música catalana. Filla de Martorelles però establerta a Barberà del Vallès, Bautista (1995) compagina de moment la passió per la música amb la feina de mestra a una escola. “Podríem dir que tot el que guanyo de mestra ho inverteixo per fer música”, exclama.
