[Per Jordi Roca Tubau, artista]
Em plau parlar de l’amic Joan Cuscó i Aymamí, activista cultural, lletraferit i periodista de vocació. Enamorat de la seva ciutat, impulsor d’activitats comercials i culturals, tostemps important. Estimava Sabadell amb delit de supervivència davant de l’abassegadora pressió de la metròpoli i amb el mateix amor que sentia per Catalunya i la seva llengua.
Les seves inquietuds literàries el portaren a embrancar-se en la creació de la revista Quadern, en uns anys de sequera de publicacions culturals i en català. El primer número sortí per Sant Jordi de l’any 1978. No en va les primeres Semblances foren les de Joan Oliver, Pere Quart, i Pau Vila Dinares, ambdós premis d’Honor de les Lletres Catalanes, els anys 1970 i 1976, respectivament. En el mateix número, Ricard Simó i Bach ens recorda la importància que tingué la “Biblioteca sabadellenca” en la divulgació dels llibres d’autors sabadellencs; tota una declaració d’intencions de cara al futur. Prèviament fundà l’associació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el logotip de la qual fou obra de l’artista Joan Maurí i Espadaler.
Retrat de Joan Cuscó, de la col·lecció ‘La nostra gent’, de Jordi Roca i Tubau / CEDIDA
La primera relació que vaig tenir amb Joan Cuscó fou l’any 1979. Volia que il·lustrés la semblança de Josep Pla amb un retrat de l’escriptor empordanès (Quadern, n. 11) i, ensems, em va convidar a ajudar-lo a compaginar la revista. La nostra relació-amistat fou fructífera i de llarga durada. Cal dir que tant artísticament com políticament les nostres visions diferien totalment. No obstant això, teníem en comú un objectiu: treballar per la cultura i, per sobre de tot, per Sabadell.
En aquells anys d’efervescència cívica, artística i institucional, fer costat a allò que representava l’obra del Sr. Cuscó –així és com col·loquialment l’anomenaven els progressistes– era quasi una traïció davant dels principis de l’obertura a un món millor. Tot i això, entre treballar per la cultura o només criticar propis i estranys, vaig triar fer costat a l’home que a més de tirar endavant Quadern –l’única revista d’arts i lletres de la ciutat–, creava la Biblioteca Quadern (avui amb més d’una cinquantena de títols publicats, majorment de sabadellencs), Imatge i Paraula i l’efímera Grafia i paral·lelament impulsà els Premis Quadern, dotats amb un guardó realitzat per l’escultor Josep Maria Subirachs. I, per si no n’hi hagués prou, aconseguí que el llegat escultòric de Camil Fàbregas, amb tots els seus béns personals, restés a Sabadell. En honor a aquest desplegament cultural, cal manifestar que el seu finançament majorment anà a càrrec de patrocinadors més o menys afins a la causa i, per descomptat, de la seva pròpia butxaca. Cal remarcar que totes les col·laboracions es feien per amor a l’art.
La seva empenta i compromís amb la ciutat ha deixat un pòsit inesborrable, una baula més d’aquelles ànsies de canvi a flor de pell. Canvi que els Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell aprofitaren per deixar el llistó ben alt. Per tant, Quadern i tot el que se’n deriva és memòria: empatia vers els valors culturals i humans que a poc a poc s’han anat extingint per donar pas a un materialisme ferotge.
Tot i que avui els poders públics i de mecenatges cada vegada són més gasius a reconèixer la singularitat d’aquelles persones i entitats que els han precedit, demano que es revisi la trajectòria i el llegat a la ciutat de Sabadell d’aquesta rara avis de la dinàmica cultural. Ell no fou un sabadellenc més, no, fou en Joan Cuscó, ànima amb afany de fer ciutat i, per descomptat, país.
Llàstima que el seu llegat hagi caigut en mans i en mentalitats inoperatives. A tots els que no ens falla la memòria i hem sobreviscut als temps convulsos, per descomptat ens dol que tant d’esforç i altruisme se l’emporti el vent. Cal que no perdem de vista el que afirmava Jean-Paul Sartre: “L’home no és, sinó que es fa”.
