Un dels capitans del Centre d’Esports Sabadell, Pedro Capó, ha concedit una entrevista a Diari de Sabadell per reviure, 9 mesos després, el retorn al Municipal d’Olot. Allà es va viure l’agònica permanència arlequinada amb un dels desplaçaments més massius de seguidors arlequinats dels últims anys. El menorquí parla de la metamorfosi que ha experimentat l’equip i la situació privilegiada que es troba a 13 jornades pel final del campionat.
Quin record et ve al cap d’aquell partit de la salvació? Va ser una tarda màgica, un dels moments que un, com a futbolista, no oblida mai. Tornar allà fa reviure tot allò, els dies previs, la tensió i l’èxtasi amb la celebració de la permanència amb l’afició.
Era complicat gestionar aquell neguit permanent? Van ser moltes setmanes de tensió, però quan arriba l’últim dia és un tot o res, sense cap més oportunitat. Es notava a l’ambient la repercussió del partit. El descens hauria estat un pal per a la plantilla, la institució, l’afició i la ciutat.
El moviment social va ser impressionant. Mai hauràs jugat a fora amb 1.700 seguidors del teu equip… No, no, això va ser una situació nova. Ens vam sentir com a casa amb aquella graderia de color arlequinat. L’afició va marcar el primer gol.
Fins a 9 jugadors de l’actual plantilla estaven aquell dia. Com es pot canviar tant per tornar ara a Olot com a líders? És una qüestió de mentalitat. El factor psicològic és molt important. L’ any passat, davant qualsevol entrebanc, l’equip s’enfonsava. En canvi, ara és tot el contrari i tenim l’exemple del partit de diumenge contra l’Orihuela. La temporada anterior hauríem perdut. Ara, l’equip es veu amb capacitat per reaccionar. Hem canviat la mentalitat.
Tan decisiu ha estat el paper d’Antonio Hidalgo i Juvenal? El que més ha calat és la confiança que ells van dipositar en tots nosaltres en una situació crítica com la de l’any passat. Ens van donar la tranquil·litat i eines per desenvolupar el futbol actual. Van creure en nosaltres i nosaltres en ells. Recordo que ens van dir: ‘sou bons jugadors, sabeu fer les coses i cal recuperar la millor versió de cadascú’. Així ha estat. Fins i tot després de perdre el primer partit contra el Castelló, Hidalgo ens va dir que no ens tornaríem bojos i seguiríem aquesta línia que ens portaria ser molt competitius. S’està demostrant que tenia raó.
Ara torneu a Olot amb la permanència lligada a 13 jornades del final i com a líders. Ja no es pot negar que l’objectiu és el play-off … Ens hem guanyat aquesta posició per mèrits i també el respecte dels rivals. És una situació privilegiada i qualsevol equip voldria estar on estem nosaltres. L’objectiu és mantenir la mateixa línia que ens ha portat fins aquí.
Somies a repetir un Olot, però per un premi com l’ascens? Si l’afició es va bolcar en un moment tan delicat, tots somiem amb una Creu Alta plena a vessar o viure un desplaçament massiu per celebrar coses més boniques… Però insisteixo que s’ha de treballar molt i tot es cuinarà en les últimes jornades.
La remuntada de diumenge passat va servir també per esvair possibles dubtes després de dues derrotes? Podia ser un moment delicat per la gent que no segueix tots els partits. Però nosaltres tenim una identitat molt clara i havíem de seguir el mateix camí. Teníem el punt de tranquil·litat de saber que el que havia anat bé fins ara seguiria així. La remuntada va arribar gràcies a això.
Per cert, vas recuperar el teu paper de polivalent. Sí, des de l’arribada d’Hidalgo havia jugat a la línia defensiva i la regularitat et fa créixer en aquesta posició. Però ja sabeu que m’adapto a altres posicions si les circumstàncies ho requereixen. Primer sempre l’equip.
