ESPECIAL ASCENS A SEGONA A

Néstor Querol recorda el gol de l’ascens un mes després: “Amb Edgar fem parets als entrenaments”

Néstor Querol sosté la foto del gol a Marbella que va suposar l'ascens / Lluís Franco

Aquest dimecres farà un mes just d’un moment inoblidable per als socis i seguidors arlequinats i el recordem amb l’autor del gol que va certificar l’ascens a Segona A: Néstor Querol. El seu nom ha quedat inscrit per sempre a la història del Centre d’Esports. El castellonenc parla d’èxit col·lectiu, però no amaga l’orgull que va significar marcar un gol d’aquesta transcendència. En plena estada de l’equip a la Vall d’en Bas (La Garrotxa), hem volgut recordar aquella tarda de Marbella. Amb més calma, reflexionant sobre els detalls i com es va viure des de dins.

Tens la percepció que ha passat un mes del partit contra el Barcelona o ho veus com una cosa més llunyana? Ara que hem tornat a entrenar sembla que fa molt de temps i, en realitat, només han passat 30 dies. És maco recordar-ho.

Doncs, som-hi. Quantes vegades has vist el gol? Uf, no t’ho podria dir. Moltíssimes. És curiós: l’endemà gairebé no recordava que havia marcat el gol… i el vaig veure unes quantes vegades. A les vacances, a casa, amb la família i amics, no paraven de recordar el play-off i el gol.

És evident que va ser feina de tota la plantilla i cos tècnic, però l’autor del gol decisiu sempre serà més recordat. Néstor Querol agafa el relleu de Marc Fernández, autor del gol a Eibar. N’ets conscient? Sí, és una anècdota i n’estic molt content, però l’èxit del play-off va ser mèrit de tots els companys i el cos tècnic, metges, tots els que formàvem l’expedició. A mi em quedarà per sempre la satisfacció de ser l’autor del gol.

Recordem la jugada: l’inicia Grego Sierra i després ve la paret amb Edgar, una acció poc habitual en el futbol actual. Estava preparada o va ser pura intuïció? És cert que les parets no són gaire habituals, però l’Edgar i jo ens coneixem molt i aquesta jugada l’hem practicat moltes vegades als entrenaments. Ho parlem abans dels partits i va sortir perfecte. La passada va ser increïble i em va deixar sol davant del porter.

Vas tenir clar el que havies de fer en la definició? En aquell moment vaig veure el porter que venia a tapar amb les dues mans i les cames per fer-se gran i la primera opció va ser picar la pilota per sobre i va sortir bé.

És difícil explicar què se sent en aquell moment, però què recordes especialment? Doncs recordo molta desesperació perquè la pilota va trigar a arribar a la xarxa. Per televisió sembla una jugada molt ràpida, però sobre la gespa aquells segons se’m van fer eterns. Deien que el defensa (Araujo) estava lesionat, però va fer una esprintada que gairebé treu la pilota… Un cop entra, felicitat màxima i bogeria col·lectiva.

Curiosament, Néstor no és titular en el primer partit del ‘play-off’. Va ser una sorpresa? No, perquè jo arribava molt just al primer partit. Havia patit una lesió en la preparació del play-off i gairebé no havia pogut entrenar amb l’equip. En el segon i tercer partit em vaig trobar molt bé.

El ‘play-off’ va ser una ruleta d’emocions. En algun moment et vas veure fora? Va haver-hi moments molt complicats. L’empat de l’At. Madrid B a l’afegit per exemple. Ho vèiem guanyat i jo vaig pensar que ens tocaria patir moltíssim a la pròrroga. I el dia de la Cultural, després d’encaixar l’1 a 2 també ho vaig veure molt difícil. Però, en canvi, després d’empatar van canviar les sensacions i és el comentari que vam fer els companys que estàvem a la banqueta. L’equip va saber respondre davant les dificultats i també vam tenir una mica de sort, un factor necessari per pujar. L’equip va fer una feina bestial.

Fa un any vas viure l’angoixa d’evitar un descens de manera agònica. També es va celebrar amb alegria al vestidor. Però si compares Olot amb Marbella, quina diferència hi ha? Les coses difícils et fan més fort mentalment per superar els obstacles i el que vam patir la temporada anterior ens va ajudar per assolir aquest gran premi de l’ascens.

El que molts no s’expliquen és com pot canviar tant un equip que va fregar el descens a Tercera per pujar, un any més tard, a Segona A amb el mateix bloc. Tanta influència pot tenir l’entrenador i cos tècnic? Moltíssima, va tenir una importància molt gran per la forma d’encarar els partits, el sistema tàctic i també va influir la dinàmica de l’equip. Si comences bé, amb confiança i bons resultats, això et dona més motivació i et sents superior als rivals. Això va ser la clau.

El setembre fas 33 anys. T’hauries imaginat arribar a Segona A amb aquesta edat? Home, sempre ho he buscat i lluitat per arribar-hi, però la veritat és que no m’ho esperava. Ara ha arribat l’oportunitat i no la vull deixar escapar. Més que l’edat, el més important és tenir un bon rendiment al terreny de joc. Jo treballaré al màxim per estar bé físicament i preparat mentalment per quan hagi de jugar. Si no rendeixes, és igual tenir 20 o 35 anys.

El club ha decidit mantenir el bloc de l’ascens. Pot ser un avantatge per a la seva compenetració a dins i fora del camp, però l’exigència de Segona Divisió A també és molt alta. Com ho veus? Considero un encert mantenir el bloc essencial de l’ascens perquè ha rendit molt bé, proposa bon futbol i crec que serà un factor positiu. Hem format una gran família al vestidor i tots estem molt il·lusionats amb aquest gran repte. L’alegria ja ha passat, hem de viure el present i posar els cinc sentits en el treball i la constància per donar el màxim de cadascú. Els fitxatges que vinguin també ens ajudaran a millorar. És fonamental mantenir la calma. L’any passat vam començar amb una derrota a casa contra el Castelló i mira com vam acabar.

Contra l’Andorra

El Sabadell disputarà aquest dimecres (18 hores) el primer partit de pretemporada contra l’Andorra, de Segona B. El duel, a porta tancada, es jugarà a les instal·lacions de RoyalVerd a La Garrotxa i la idea d’Antonio Hidalgo és donar minuts a tots els jugadors disponibles que participen en l’estada a La Vall d’en Bas. Cal recordar que diumenge el rival serà un equip de Primera Divisió, la SD Huesca, també a les 18 hores, partit que oferirà en directe Esport3 i la Televisió Aragó. D’altra banda, el dijous es podria conèixer el primer rival del Centre d’Esports a la lliga SmartBank si LFP i Federació Espanyola desbloquegen les seves postures en una reunió d’urgència convocada pel Consejo Superior de Deportes (CSD) i es dona llum verda al sorteig del calendari 20/21.

Soci número 1.000

El Centre d’Esports ja ha arribat al miler de socis. Marc Otero ha estat l’afortunat d’aquesta xifra rodona que s’ha aconseguit amb només sis dies de campanya, un rècord absolut. S’han triplicat, per exemple, el nombre de socis en el mateix temps respecte a la temporada passada. El repte del 5.000 que va dir el president, Esteve Calzada, sembla factible si es continua aquest ritme.

Comentaris
To Top