[Per Víctor Patsi, periodista]
Només una pregunta: heu pujat mai a la Pica d’Estats? No és una excursió fàcil ni curta. La pujada clàssica se’n va als 18 km d’alta muntanya, té un desnivell acumulat de 3.000 metres i se’n pot anar a les 11-12 h de ruta. Ni una ombra. Parlant en plata, una matada. Només per a caminaires experts? I un be negre amb potes rosses! El personal té un Kilian Jornet ficat a dins. Són els efectes col·laterals de la pandèmia. Que no puc anar segons on? Doncs cap a la muntanya que hi falta gent! Pica d’Estats? 3.143 metres d’altura? El pic més alt de Catalunya? Agafa’m el cubata que me n’hi vaig. Només així s’entén el que es va viure fa uns dies, durant el cap de setmana llarg de la No Diada: cues per accedir al capdamunt de la Pica, amb desenes de persones esperant per fer-se la foto a la creu que corona el cim, sense distàncies ni mascaretes. Algú de Sabadell? Molt probable.
El canvi d’hàbits de la gent aquest estiu ja ens havia donat algunes pistes. Descartat (poder) viatjar a l’estranger, a la platja millor que no que s’hi estarà massa atapeït i amb no poques economies domèstiques tocades pels efectes de la Covid, van ser molts els que van tirar cap als paratges d’interior, amb més o menys muntanya, fàcil d’anar i tornar, i amb la creença, certa o no, que respirant aire pur es minimitzaven els riscos de contagi. A la Vall d’Aran en poden donar fe. Per acostumada, la Cerdanya aquí no puntua, i a tot arreu on hi havia un gorg, festa grossa amb gentada i neveretes farcides de teca i mam per passar-hi el dia. Ajuntaments i petits municipis es van haver d’espavilar a correcuita per mirar de regular-ho.
Vist (i mai millor dit, ho podeu veure al seu compte de Twitter) el que es va viure al cim de la Pica d’Estats el cap de setmana passat, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha anunciat la creació d’un sistema de regulació d’accés a la zona, en conjunt amb els municipis d’entrada dels excursionistes (Àreu i Alins). Tothom volia la foto amb la creu, i tothom amb el seu respectiu mòbil, només faltaria! Ah, i amb més d’un renec si l’espera s’allargava. Als GRAE (Grup de Rescat d’Alta Muntanya) se’ls ha multiplicat la feina aquest estiu. Més gent, més rescats, més accidents fatals.
En dia de festa assenyalada a Catalunya hi ha dos llocs on no es pot anar: Andorra i Port Aventura. Enguany, Port Aventura ha tallat l’aforament al 30 % i Andorra té més hotels tancats que oberts. Però la combinació de festa/bon temps/sol solet va fer la seva màgia i les cues es van plantar a 3.143 d’alçada. La Pica d’Estats la coneix tothom. Doncs sapigueu que hi ha altres 3.000 al nostre territori. Quants? 12 cotes comptant els pics secundaris, i si ens referim als cims principals, la resposta és 8. Us poso deures i els busqueu. I com que no tenen l’anomenada de la Pica, només els coneixen els muntanyencs de soca-rel, esparverats amb la riuada de gent que ha aparegut de forma sobtada en paratges habitualment tranquils.
Per arribar al refugi de Vallferrera (allà comença la pallissa fins al cim de la Pica) abans s’han de fer 12 km en cotxe per pista sortint de l’última població de pas obligat: Àreu. Allà hi fan la cursa de muntanya més original del Pirineu. De fet és única. Ara es diu la Milla Vertical d’Àreu, amb 1.685 metres de desnivell positiu en només 4,2 km de distància. Una burrada per explosiva. M’agradava més el nom original de Cuita del Sol. Et dona una pista de què va la cosa: córrer més que el sol. Si t’atrapa l’ombra abans que facis cim al Monteixo (2.905 metres) estàs eliminat. Ah, per als que teniu el Kilian Jornet ficat a dins, que sou colla, ell té el rècord absolut: 59’41”.
