Una esquerda al patrimoni natural. Les coves de Sant Oleguer “s’estan ensorrant a poc a poc”, segons denuncia l’associació de veïns de Nostra Llar. Al llarg de l’avinguda de Pablo Iglesias, l’Ajuntament va precintar les coves després que les pluges provoquessin el despreniment d’una primera capa. “Fa temps que veiem com es deterioren i no hi ha cap mena de manteniment”, alarma Paco García, des de l’entitat veïnal. Per ells hi ha una doble preocupació: la pèrdua de zones naturals de la ciutat i la seguretat del veïnat.
Fonts municipals admeten que sempre hi ha hagut problemes de despreniments a la zona, perquè les coves es troben en un talús natural. El temporal Glòria “va agreujar la situació” i va fer “impracticable” l’accés. Va ser aleshores quan la policia va acordonar-les. L’Ajuntament ja preveu possibles actuacions al talús. “Cal tenir en compte que és un paratge natural”, sostenen les mateixes fonts.
Els veïns demanen que l’actuació sigui ràpida, una reparació que aturi aquesta “degradació”. García assegura que “no només hi ha despreniments, també una esquerda important que puja fins al carrer d’Alcoi”, i tem que acabi afectant el carrer. En aquest sentit, adverteixen que pot afectar la barana de Nostra Llar, situada just a sobre, i que també es troba esquerdada, i reclamen que es preservi el patrimoni del barri. “El que seria ideal és que es fes una rehabilitació integral”, demana Teresa Coret, presidenta de l’associació de veïns, que també denuncia que el paviment del carrer de Sao Paulo s’està enfonsant.
L’estat actual del carrer de Sao Paulo / Victòria Rovira
Unes coves que tenen història
Un dels reptes principals de la ciutat entre el 1940 i el 1950 era el dèficit habitacional per absorbir els corrents migratoris que s’instal·laven a Sabadell. La solució per a molts va ser viure en coves, sobretot situades a la llera del riu. Així, al partir del 1940 s’excaven manualment les primeres coves aprofitant els talussos del marge esquerre del Ripoll. L’octubre del 1950, el Pla General d’Ordenació de Sabadell revelava que a la ciutat existien 354 cases, 70 semicases, 292 cobertizos, 94 barraques i 182 coves, moltes d’elles ubicades al barri de Sant Oleguer.
Les coves que es conserven a la zona de Sant Oleguer tenen una superfície entre 6 i 15 metres quadrats. María Luque era una de les veïnes que va viure durant set anys a aquests habitacles i recorda que el preu de la cova rondava les 2.500 pessetes (el que equivaldria avui, tenint en compte la inflació acumulada, a 385 euros), i era “un lloc humil però s’hi vivia molt bé, en comunitat”. Estaven distribuïdes, generalment, en dues cambres i les parets estaven emblanquinades pintades amb calç.
Però eren insegures i els aiguats del 1962 ho van demostrar. La doctora en Història Angelina Puig recorda que algunes coves es van enfonsar i hi van morir famílies. “Els accidents més greus van ser els de Sant Oleguer l’octubre del 1951, juliol del 1953 i de l’any 1955”, apunta. Va ser el 1958 que l’alcaldia de Marcet va prohibir construir aquests habitatges i clausura les últimes coves que quedaven.
L’any 2010, l’Ajuntament rehabilita les coves en el marc del programa Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que subvenciona el projecte. Es construeixen accessos i es condiciona la zona. A més, el pla específic de patrimoni inclou les coves de Sant Oleguer dins la xarxa de patrimoni de la ciutat, juntament amb l’Arsenal i el Polvorí de l’Aeroport.
Nens que vivien a les coves de Sant Oleguer / CEDIDA (Arxiu Històric de Sabadell)
