El Castell de Can Feu podria començar a veure la llum al final del túnel en els propers anys. Diferents experts coincideixen en la necessitat de donar-li un ús per conservar-lo. I ara que ja és de propietat municipal després que l’adquirís el govern anterior el 2018, l’Ajuntament de Sabadell preveu destinar-hi 500.000 euros en total entre els pressupostos del 2021 i 2022 per fer-li un rentat de cara mínim i així mantenir-lo dempeus i guanyar temps per decidir per què s’utilitza. En primer lloc, es preveu refer la teulada.
L’objectiu és conservar-lo, però la seva magnitud, sumada a la pandèmia del coronavirus, obliguen el consistori a destinar les principals partides econòmiques a altres àrees. “Intentarem que no es degradi més. Actuarem per fases perquè no caigui, si no ho fem així, és impossible”, justifica la regidora de l’àrea de Patrimoni, Mar Molina.
Vista aèria del Castell de Can Feu, aquest dilluns / LLUÍS FRANCO
El president de l’Associació Cultural Can Feu, Aleix González, es mostra optimista amb el plantejament municipal. “Estem contents, tot el que sigui parar el temps per evitar que es continuï degradant és benvingut”, expressa. Recuperar l’Artèxtil, per exemple, costarà uns 5 milions d’euros. I tot el castell es calcula que serien 4 milions d’euros.
Què s’hi farà primer?
El primer que ha començat a fer l’Ajuntament per rehabilitar el castell és recuperar l’estudi que es va fer el 2008 i que va quedar desat en un calaix. A hores d’ara s’estan fent els tràmits per actualitzar-lo i definir, per fases, quines són les actuacions que cal fer. “Per saber on podem actuar i què és el més important”, remarca Molina. A falta de veure què acaba determinant l’estudi, d’entrada els tècnics municipals apunten que primer s’actuarà en part de la teulada, “perquè no tingui més humitats o forats”. L’arquitecte sabadellenc Manel Larrosa coincideix amb aquesta idea, ja que “els edificis normalment cauen per la teulada. Si cau, tota la resta queda trinxat”.
Aquests primers treballs, però, Mar Molina no creu que s’acabin fent una realitat fins a finals del 2021, com a mínim. Per al president de la secció d’Història de la UES i dels Amics del Romànic de Sabadell, Lluís Fernàndez, el més important és aturar el vandalisme: “No crec que això costi gaires diners, s’ha de buscar una solució perquè no n’hi hagi”.
Paral·lelament, però, l’Ajuntament treballa per fer una actuació prèvia que comporti millorar la seguretat de l’entorn del castell i també suposi assegurar les parts més dèbils de l’estructura, degradació de la qual ha estat llargament denunciada per l’associació cultural.
Després, els usos
El Govern municipal es vol centrar a salvar el Castell de Can Feu. I, de forma més o menys simultània, es començarà a parlar de quins usos se li ha de donar. “Ho començarem a veure”, avança Mar Molina. Mentre l’Ajuntament ho comença a estudiar, hi ha exemples a seguir que ja estan sobre la taula, com els d’altres castells de Catalunya que tenen usos públics, com el Castell de Vila-seca (Tarragona), de propietat municipal i que acull exposicions de la Fundació Vila-Casas.
Amb el Castell de Can Feu, Manel Larrosa proposa treure-li el que anomena “rendibilitat social”, mitjançant un operador públic o privat que hi podria instal·lar una residència. L’arquitecte sabadellenc posa l’exemple de la masia de Can Roqueta, que es va cedir a la Fundació Privada Atendis i és la seu de les oficines de l’organització i al seu costat hi va poder construir el seu principal centre d’atenció, La Carena.
L’exregidor de Cultura i anterior arquitecte municipal de Sabadell Pere Vidal proposa recuperar una idea que va funcionar a l’ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i a la de Sant Pau de Riu-sec: la masoveria. A parer seu, habilitar un espai perquè una família s’hi pugui establir, si pot ser amb algun ofici que doni vida al lloc, “estic convençut que això milloraria les coses”, allunyant els vàndals i servint per tenir un control diari del castell.
L’any passat, Vidal va proposar que el castell tingués un ús de referència en temes mediambientals i de sostenibilitat, com creu que podria ser la seu del Centre del Clima de Catalunya, del Museu d’Arqueologia de Sabadell i departaments de l’Ajuntament com parcs i jardins. Segons ell, l’error seria que es fes una reconstrucció de l’edifici sense saber què es vol fer amb ell: “Llavors és gastar per gastar, que és el que ha passat al Vapor Pissit des de l’any 1981”.
