Opinió

El col·lapse del model de transport

Cues a la C-58 en el passat Dia Sense Cotxes / ACN

Per Jordi Mercader, empresari, economista i advocat

Són les 8 del matí. El Manel surt de Terrassa amb cotxe per anar a treballar a Sabadell. A l’alçada del Carrefour ja s’atura. Hi ha una cua immensa. Arribarà just a la feina. Com cada dia. La C-58 no engoleix ni per casualitat tot el tràfic que s’hi aboca i la gent ja comença el dia de mala lluna. Sabeu que aquesta és una de les coses que més molesten a la gent? Fer cua és horrorós: és improductiu, contaminant, car i tremendament avorrit. Tens una sensació de llançar la vida darrere el vidre del teu cotxe absoluta. Pots mirar el mòbil mentre esperes (de fet, ho fa tothom) i això contribueix a: a) Contestes mails de qualsevol manera i enmig d’una escalfada important b) Escrius whatsapp que enceten una conversa que no saps mai com i quan aturar c) navegues per Facebook i veus que algun amic teu ha penjat les fotos de fa 5 minuts banyant-se a la platja (ningú penja fotos fent cua) d) Tot l’anterior i, a més, busques la millor oferta de bamves, raquetes de pàdel o viatges a les Seychelles (que no hi aniràs segur).

Et promets que això ho tallaràs d’arrel un dia. Ui, aquell dia! Faràs taaaantes coses: enviaràs el cap a fer punyetes perquè no et valora (i tu ets molt millor que ell), et passaràs l’estona en pantalons curts al gimnàs o al club de tenis, viatjaràs per tot el món (la vida són dos dies) i, per descomptat, enviaràs a dida la punyetera cua de la C-58. Aquell dia serà la bomba! Ara no toca, encara. Ara toca treballar molt perquè els nanos tinguin allò que tu no has tingut (que no saps ben bé què és). Ara toca acabar de pagar la hipoteca (només et queden 15 anyets de res). Ara toca atendre els rebuts del cotxe (oferta!: 450 euros al mes i tinc 150 cavalls domats sota el capó marcant el pas a la C-58). Algun dia penses com solucionar el tema de les cues (fins que arribi aquell dia que ho engegaràs a dida, però que encara no ha arribat) i se t’acut: a) Haurien de fer més carrils b) Hauria d’haver-hi transport públic (que agafarien els altres, perquè jo pago 450 euros al mes de cotxe) c) Haurien de compartir cotxe (tothom va sol)… El meu germà té una idea molt millor: caldria inventar ja el transportador mol·lecular. O també es podria instal·lar a la mitjana un telecadira (que si funciona a la Masella, on neva una barbaritat i fa pujada, també funcionarà al Vallès).

Però anem a l’arrel i no treballem sobre la conseqüència. El problema de les cues és que la gent es desplaça; per tant, plantegem-nos què podem fer per evitar tants desplaçaments. Podem treure els comerços dels polígons i posar-los a les ciutats? Podem impulsar unes comunicacions de fibra decents perquè puguem fer vídeo conferències a la velocitat del llamp? Hi ha un munt de feina a fer abans de fer anar la màquina d’asfaltar… Ui, us deixo, sembla que el de davant es mou…

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top