[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Tinc alguns coneguts que aquestes setmanes –mesos– estan estudiant oposicions per optar a una de les moltíssimes places de funcionari –sobretot a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona– que han sortit a concurs. Segur que alguns dels que esteu llegint això també esteu preparant alguna d’aquestes oposicions estudiant els articles de la Constitució, l’Estatut de Catalunya i altres lectures lleugeres. Les administracions públiques que volen servir els ciutadans de la millor manera haurien de voler disposar dels millors professionals de cara àrea, però tal com m’expliquen que són aquestes oposicions, sembla que no sigui així.
Un d’aquests amics que està clavant colzes amb 44 anys com si en tingués 18, ja en fa 15 que treballa en un lloc de la Generalitat molt especialitzat com a treballador interí, i ara que surt la seva plaça a concurs hi vol optar. M’explica que ha aconseguit tanta experiència en la seva feina que els seus caps li demanen que formi els nous treballadors, que vagi a l’escola d’administració pública a ajudar a elaborar els exàmens dels futurs funcionaris i que vagi a reunions amb directius de la casa. Qui no voldria que una persona així tingui la plaça assegurada? Qualsevol, oi? Doncs ara s’està jugant la seva feina havent de memoritzar unes coses que no li serviran de res a la seva feina, amb el risc que tingui un mal dia, o simplement perdi davant un empollón que s’aprengui i sàpiga recitar tots els articles de l’Estatut sense respirar, però no sigui ni la meitat de bon professional que ell en una feina molt específica i necessària.
Tot això m’ho explicava entre calçot i calçot aquest cap de setmana, i em va fer reflexionar. Podria ser que part de la mala fama que tenen –en general– els funcionaris– sigui per culpa del sistema d’oposicions? Reconec que no en soc un expert i segur que algú em podrà explicar millor els motius pels quals funciona així, però penso que si per ser funcionari cal un esforç tan gran, amb un any de dedicació a l’estudi de coses que no faràs servir a la feina, i la recompensa és un lloc de treball fix per a tota la vida, la temptació de baixar el nivell un cop ho has aconseguit és molt alta.
Per què no ens replantegem el sistema d’entrada al funcionariat per tenir els millors treballadors públics?
