CARLES FITÉ

El primer, el Sabadell!

[Per Carles Fité, periodista]

Una de les tradicions més boniques de Sabadell és el joc del Quinto, que tantes i tantes famílies juguen per Nadal. I aquest any hem pogut gaudir de valent quan el lloro cantava allò de “El primer” i tota la sala contestava “el Sabadell!”. De fet, aquest número és un habitual que es canta sempre, sigui quina sigui la posició del conjunt arlequinat, i va acompanyat normalment de la seva corresponent rivalitat “pelo l’últim, pelo el Terrassa, el 90”. Però el gran orgull d’enguany era que realment el Sabadell és el líder del grup Tercer de la Segona B. Ho va ser després de guanyar en un grandíssim partit al Lleida, que va acabar pagant la seva sobre excitació, i ho continua sent tot i perdre contra el Vila-real B en el primer partit del 2020, gràcies a les ensopegades dels seus perseguidors.

El lideratge és bonic. Perquè mires la classificació i no veus a ningú per sobre. Perquè té mèrit. Perquè no és fàcil. Perquè després de 19 jornades ser el millor del teu grup és per felicitar-se i sentir-se’n orgullós. Però no té cap més valor, no et dona cap més privilegi. T’obliga a seguir lluitant les 19 jornades que resten. I no serà un camí de roses. Al contrari, segur que vindrà una mala ratxa. I que hi haurà un dia en què deixarem de ser-ho; fins i tot podria ser aquest cap de setmana que visitem el dificilíssim camp del Castelló.

Us confessaré una cosa: en el grup que tenim del Sabadell amb els amics a Telegram —nosaltres som més de Telegram que de Whatsapp i us recomano que, si podeu, vosaltres també feu el canvi; perquè els grups passaran a ser molt més divertits— els pronòstics són que costarà arribar a la quarta plaça. No és que vulgui posar aigua al vi, però sí que és important posar-hi una bona dosi de realisme. El grup 3 és el més fort dels quatre i hi ha pressupostos molt per sobre del nostre. Per això és important que toquem de peus a terra i sapiguem quines són les nostres cartes. L’objectiu de la temporada era estar lluitant per les posicions de play-off. I això és el que està fent l’equip. I encara més: amb un bon joc i una actitud impecable.

I si finalment no es queda entre els quatre primers o t’eliminen del play-off, no passarà absolutament res. Perquè el més important de tot és que hi ha un projecte de futur. S’està treballant a llarg termini. Per això primer es va renovar al director esportiu José Manzanera que ja ha demostrat les seves aptituds i el seu talent en el càrrec. Després es va fer el mateix amb l’entrenador, amb un exercici de generositat per part d’Antonio Hidalgo, que sabent que podrà tenir ofertes superiors amb el gran paper que està fent, ha decidit seguir apostant pel Sabadell passi el que passi. I després s’ha començat a renovar als jugadors claus de la plantilla, com el porter Ian Mackay que no hi ha cap dubte que és una de les estrelles de l’actual conjunt arlequinat.

Dit això, i tenint clara quina és la situació actual i de futur de l’entitat, ara toca recolzar totalment a l’equip i donar tot el que puguem des de les graderies per tal de posar el nostre granet de sorra per intentar quedar entre els quatre primers o, fins i tot, líders, per jugar el play-off i per aconseguir l’ascens al futbol professional. No em contradic, però tinc clar que no vull deixar de somiar i de gaudir de la temporada sense sentir frustració o decepció si no es compleix, aquest any, el meu objectiu. Perquè sé que hi ha talent, treball i responsabilitat de tornar-ho a provar, si calgués, la propera temporada. I això, feia molt que no passava.

Comentaris
To Top