Comptades vegades, una mort fa que milions de persones d’arreu del món, independentment de la seva raça, sexe, ideologia o passió per uns colors, comparteixin i expressin de diverses maneres el dol. Kobe Bryant, un dels millors jugadors de la història del bàsquet, va morir diumenge passat als 41 anys en un accident d’helicòpter juntament amb vuit persones més, entre elles, la seva filla Gianna, de 13 anys.
A Sabadell, la tradició pel bàsquet és llarga, extensa i sobradament coneguda per molts. La presència de nombrosos clubs arrelats a la ciutat que van créixer esportivament amb un ull als Estats Units ha generat un reguitzell de records al voltant de la figura de la Mamba Negra.
Dominador de tots els registres
Representants del CE Sant Nicolau, Bàsquet Pia, Club Natació Sabadell, Creu Alta Sabadell Bàsquet i Global Basket van voler compartir amb el Diari de Sabadell el llegat de la figura del 8 i 24 dels Lakers.
El tècnic del cadet A del CE Sant Nicolau i membre dels júniors d’or, Cesc Cabeza, destaca que Bryant “ha posat de manifest el respecte que s’havia guanyat a més d’inspirar una generació”. En la mateixa línia, va destacar del cinc vegades campió de l’NBA “la idea que tenia de voler anar cada dia al seu límit. Aquesta fúria interior que tenia, com Michael Jordan, li va permetre convertir-se, també, en un gran defensor. Sempre podies aprendre d’ell. Era un veritable líder”, assegura Cabeza.
Una impressió compartida pel jugador del Bàsquet Pia Jordi Gorina, que afirma que “quan va tenir un bon equip es va proposar guanyar l’anell i ho va fer de la mateixa manera que, quan no rutllaven les coses, es va proposar ser el millor defensor. I ho va aconseguir. Fins al darrer partit va mantenir la intensitat que el caracteritzava”. Segons el base del primer equip, l’admiració no només se la va guanyar dins de la pista, sinó que “el fet de parlar diversos idiomes i de transmetre una sèrie de valors el van convertir en un senyor admirat i respectat per tothom”.
Roger Pérez, directiu del Creu Alta Sabadell Bàsquet, rememora que durant la seva adolescència –i de no tant jove– “als videojocs sempre escollia els Lakers de Bryant i als resums de l’NBA sempre hi sortia. I ara penses: el referent de la teva generació ha marxat”, comenta un resignat Pérez. Entre altres coses, el directiu del Creu Alta es queda amb “l’ètica de treball i de respecte al rival. A la final dels Jocs Olímpics de Londres em va quedar gravat quan al final del partit, abans de celebrar la victòria, va anar a felicitar els jugadors de la selecció espanyola. Era un competidor ferotge que sabia reconèixer el bon joc rival”.
Bryant, un cop va anunciar la seva retirada l’any 2016 després de superar una greu lesió al tendó d’Aquil·les, va continuar molt vinculat al bàsquet, especialment amb el bàsquet femení, del qual precisament Gianna era una gran aficionada i jugadora. Sobre aquest aspecte, el director tècnic femení del CN Sabadell, Quim Gómez, comenta: “Ha estat una pèrdua devastadora. Era de ment inquieta i, a banda de tenir l’acadèmia per a joves talents, estava fent els passos adequats per intentar que la seva filla arribés a l’elit apostant per l’esport femení”.
Qui va tenir la sort de poder saludar-lo va ser Raul Elías, team manager de Global Basket, quan el 2010, els Lakers, amb Bryant al capdavant, van visitar el Sant Jordi per enfrontar-se al Barça. “Recordo que era una persona molt propera. No va tenir cap “no” per a ningú. Tot i ser molt mediàtic, va demostrar molta humilitat”. Un exemple a dins i a fora de la pista d’un jugador que va marcar una època.
