L’Ajuntament de Sabadell emprendrà accions legals contra els exresponsables de l’Ajuntament si detecta qualsevol irregularitat en el procés d’investigació interna sobre l’adquisició de l’Artèxtil. És el que s’extreu de la primera sessió de la comissió de transparència sobre l’adquisició de l’Artèxtil.
El portaveu del Govern, el tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, ha apuntat que qualsevol “evidència” serà traslladada als jutjats de Sabadell. “Ho posarem en coneixement de la justícia si és necessari“, ha exposat el portaveu de l’executiu amb claredat. Els Mossos d’Esquadra, per la seva banda, ho estan investigant.
La primera comissió de transparència ha comptat amb la presència de l’exalcalde Maties Serracant, l’extinent d’alcalde d’Urbanisme, Juli Fernàndez, i el secretari de l’Ajuntament amb l’objectiu d’esclarir per què es va comprar l’Artèxtil per 3,2 milions d’euros quan any i mig abans l’immoble s’havia adquirit per una sisena part, 500.000 euros, al clan Jodorovich i el seus socis de Suenty Premium. Els tres tècnics de l’Ajuntament que s’havien citat a instàncies d’ERC no han comparegut en la primera sessió i caldrà a esperar a una propera trobada.
La comissió ha estat a porta tancada i només la representació dels grups polítics i els principals implicats en la gestió de compravenda. Els mitjans de comunicació no hi han pogut accedir, com és habitual en les comissions de l’Ajuntament de Sabadell.
El portaveu del Govern, Pol Gibert / LLUÍS FRANCO
Negacions i desconeixement
La tònica general dels polítics a la comissió ha estat de negativa i desconeixement per part dels principals responsables polítics. Tant pel fa al procés de la primera venda als Jodorovich, com el concurs de creditors de l’antiga propietària, com de la gestió de la compravenda de l’Ajuntament, s’ha apuntat que es va ignorar l’actuació del departaments d’Urbanisme i de Serveis Econòmics.
L’exalcalde Serracant, segons ha explicat el Govern, ha afirmat que l’Ajuntament no li constava la venda als Jodorovich, tampoc sabia que el consistori era part d’un concurs de creditors i per tant podia adquirir l’immoble i ha apuntat que el responsable màxim de la compra final de l’Ajuntament era Juli Fernàndez. Aquest ha reconegut que la compra es podria haver fet abans, amb el superàvit de 2016, el que podria haver avançat l’adquisició de l’Ajuntament fins un any. Per què? De nou s’ha justificat en la disposició dels fons Edusi (de la UE). L’Ajuntament segueix investigant internament si va existir una oferta prèvia: busca un requeriment que ho corrobori.
L’edifici d’Artèxtil, en una fotografia d’arxiu / ÓSCAR ESPINOSA
El secretari, coneixedor del funcionament intern de l’Ajuntament, ha assenyalat –tal com ja va explicar el D.S.– que l’Ajuntament podria haver tingut coneixement del preu d’adquisició de 500.000 euros quan s’estava en la fase prèvia a l’adquisició pública. D’altra banda, l’Ajuntament segueix investigant internament si va existir una oferta prèvia per part dels liquidadors de l’antiga propietària de l’Artèxtil, Inmobiliaria Europea Manet.
Un cop l’Artèxtil ja s’havia venut al clan Jodorovich i el seu soci, pel que fa a les possibles “pressions” de l’equip de Juli Fernàndez sobre els nous propietaris per forçar la venda a l’Ajuntament, a les quals apunta el D.S., tant Fernàndez com Serracant “han negat” que hi haguessin “instruccions polítiques en qualsevol sentit”.
Els tècnics, de nou al centre
La tònica general, segons ha explicat el Govern, és que els representants d’ERC i de la Crida –integrants en el govern anterior– han derivat les seves responsabilitats polítiques cap als tècnics. “S’ha connotat el desconeixement del departament d’Urbanisme”, ha assenyalat Gibert, que ha afegit que les respostes de Serracant i de Fernàndez es podrien resumir amb la següent frase: “No sabem res, pregunteu als tècnics“.
Berlanga i Martínez, present i absent
En la comissió d’investigació també estaven citats els extinents d’alcalde Joan Berlanga i Marisol Martínez. El primer ha protagonitzat la intervenció més breu de la comissió, ha exposat que no tenia cap responsabilitat política sobre la compra de l’Artèxtil. Per la seva banda, Martínez –que tampoc tenia potestat política sobre l’adquisició– ha optat per no assistir.
