Dels aficionats i socis sabadellencs del Futbol Club Barcelona, intueixo que una gran majoria som fans del gran Messi i molts de nosaltres també ho som dels equips de waterpolo del Club Natació Sabadell. Tots dos equips, de disciplines esportives diferents, ho han guanyat literalment tot en els últims anys i hem gaudit moltíssim de les seves victòries i del seu joc.
Aquests dies, amb tot l’enrenou per la possibilitat de la sortida del capità blaugrana del club, motivat per les fortes discrepàncies amb la seva directiva, hem pogut revisar el seu palmarès esportiu, i resulta impressionant. Els premis d’equip més importants han estat 4 Copes d’Europa, 10 lligues espanyoles, 6 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Europa i 8 Supercopes espanyoles.
Tot i això, a Sabadell tenim un palmarès esportiu més gran, el de la jugadora sabadellenca de waterpolo Olga Domènech. Per als no coneixedors d’aquest esport, cal dir que l’Olga va ser jugadora ja de ben jove del primer equip del Club Natació Sabadell, igual que el Leo al Barça i també ha estat capitana del primer equip durant 9 anys, fins que va marxar ara farà una mica més d’un any al CN Terrassa. Domènech supera l’argentí en 1 Copa d’Europa (en total en té 5), en 4 lligues espanyoles (14), en 7 Copes espanyoles (13) i en 2 Supercopes espanyoles (10). Com podeu imaginar, tots aquests èxits es van assolir davant de grans rivals, especialment els europeus.
Si la Viquipèdia no m’enganya, la sabadellenca ha guanyat, doncs, un total de 55 títols d’alta competició amb el Sabadell, uns 20 més que el Leo, i durant un període de temps inferior. Òbviament, tots assolits amb pocs recursos, minsa divulgació i sempre compaginant estudis i treball amb la pràctica esportiva, dada força important. Molt probablement, l’Olga, totes les seves companyes d’equip i el creador d’aquest cas d’èxit col·lectiu, l’entrenador Nani Guiu, són els esportistes amb més títols d’alta competició per equips de la història a Catalunya.
Aquesta petita comparativa ens indica que hi ha altres esportistes amb magnífics resultats i que són exemple de superació personal, dels quals no coneixem pràcticament res i els tenim al costat de casa. Tots dos capitans, el futbolista i la waterpolista, ho han guanyat tot, però no n’han tret el mateix rendiment. Sincerament, no crec que el futbol sigui un esport més estètic i distret per a l’espectador que el waterpolo. Amb això Sabadell seria un bon lloc per començar a girar una mica la truita i començar a reconèixer, de veres, aquests grans exemples locals.
Tota l’exageració del futbol en aquesta època de crisi m’ha superat, tanta transcendència i empatx informatiu amaga i apaga altres esports i esportistes. La força del pa i circ condiciona la percepció de la societat, que fa que tinguem poca capacitat d’anàlisi i ens orienta cap on els grans interessos econòmics volen que mirem, per acabar convertint-nos en simples espectadors d’estadística.
Poques poblacions com Sabadell tenen algun equip esportiu amb 5 Copes d’Europa. Amb menys, ciutats com Badalona amb el bàsquet, Granollers amb l’handbol, Olot amb el patinatge o Terrassa amb l’hoquei llueixen millor els seus esports guanyadors i a la vegada les fan singulars. I si acceptem que la condició de l’esport és guanyar per sobre de tot, a Sabadell guanyen i per golejada les dones i el waterpolo.
