Oci i cultura

La tiona, nova discussió

La petita sabadellenca Elna amb la seva mare, Georgina Monge, el seu conte de la tiona Julieta / VICTÒRIA ROVIRA

La polèmica entre defensores de l’anomenat llenguatge no sexista i del llenguatge convencional també s’ha colat en l’univers de fantasia del Nadal. El detonant ha estat una campanya de l’Ajuntament de Sentmenat en què han creat la figura de la tiona, per mantenir la paritat de gènere envers el tió. De fet, a través d’un cartell, Sentmenat proposava trobar tions i tiones escampats pel poble, fer-s’hi una foto i compartir-la a les xarxes. La proposta es va fer viral i el que veritablement es va compartir a les xarxes socials va ser un reguitzell de comentaris irònics i agressius contra la campanya. La batalla ha esclatat. El Diari de Sabadell conversa avui amb diverses regidores del Vallès, tècniques d’Igualtat, mares, escriptores i diverses paradistes de la Fira de Santa Llúcia. No hi ha consens i el debat manté un to aspre: on algunes veus troben una evolució natural, altres hi veuen una ocurrència.

Les defensores no defugen que sigui un invent, ni que lingüísticament estigui mal dit. Però igualment veuen idònia la seva creació. La regidoria de Festes de Sentmenat i responsable de la campanya, Queralt Casòliva, explica: “Introduir la representació femenina és un pas per fer un imaginari d’igualtat, perquè el món de les festes i la cultura popular està absolutament masculinitzat i tots els personatges màgics són homes”. Els Reis d’Orient, els patges reials, el Tió, el Pare Noel, el nen Jesús, el caganer...

Casòliva reconeix que no s’esperaven de cap manera aquest rebombori, però que és la decisió col·lectiva de l’equip de Govern (Comuns, ERC i CUP). Encara més, assegura que el Nadal passat es van plantejar que arribessin les Reines (o almenys que hi hagués Reis i Reines). I llança un dard: “La majoria de les crítiques a les xarxes socials són d’homes”.

En contra: Ajuntament de Sabadell

El consistori sabadellenc, per contra, rebutja de pla la creació de la tiona. La segona tinenta d’alcaldessa i responsable de l’àrea de Feminisme, Marta Morell, contextualitza que sí que està d’acord amb les campanyes de foment d’un llenguatge no sexista. “Des de l’Ajuntament sempre fem servir un llenguatge inclusiu, que crec que és necessari per corregir el gènere marcat masculí”, exposa.

Ara bé, creu que en aquest cas no té sentit, ja que el tió és neutre. “No té sexe, ni femení ni masculí; és com la paraula aigua o arbre”, argumenta. De forma que equivaldria que “a partir d’ara diguem planto, a banda de planta”. Per això, considera que el tió “no té elements sexistes”, de forma que la campanya de la tiona de Sentmenat “no és encertada”, ni tampoc ajuda en el camí cap al llenguatge inclusiu.

Expressió facial

Tanmateix, no és un exemple que convenci diferents veus feministes de la ciutat, com l’escriptora Montse Barderi. “És cert que hi ha un criteri filològic inicial, en què el tió és una soca d’arbre sense gènere. Però també hi ha un criteri antropomòrfic, ja que quan li poses barretina i trets físics humans, l’estàs convertint en un personatge”, apunta Barderi.

Elna amb la seva mare, Georgina Monge, el seu conte de la tiona Julieta i un altre tió vora l'arbre / VICTÒRIA ROVIRA

Aquí sembla estar el quid de la qüestió. La regidora de Sentmenat ho corrobora: “Jo tinc 40 anys i a Sentmenat el tió sempre ha tingut barretina i cara”. I Georgina Monge, mare sabadellenca i tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona, afegeix: “Si el tió només fos un tronc, sense aparença humana, no tindria gaire sentit. Però totes sabem que això no és cert”.

A la seva filla Elna, d’un any i mig, li acaben de regalar aquest conte il·lustrat de la tiona. I se la veu tan feliç. 

Rebuig de les paradistes

Tanmateix, la proposta de fer tiones no ha tingut gaire acceptació entre les paradistes de la Fira de Santa Llúcia, a la plaça del Doctor Robert. De les quatre parades que en venen, cap d’elles s’havia adonat de la polèmica. Cap de les quatre fa tiones, actualment. I no hi ha consens en el fet que els agradi gaire la idea. Mari Carmen Abellán diu que li sembla artificial. “Vaja, ho veig una mica rar, perquè tota la vida ha estat així, un tió…”. Hi coincideix Montserrat Torrens: “Les tradicions s’han de seguir. I deixar-se de ximpleries”. Torrens prepara un ram d’eucaliptus i altres flors de Nadal mentre parla, i la clienta que s’espera al ram també entra al debat: “Jo no suporto aquestes xorrades. Mira, ja tinc una edat i no aguanto certes coses”.

Torrens enfila les branques mentre recorda quan va veure per primera vegada una tiona: “Va ser fa uns tres o quatre anys, a la Fira d’Espinelves, i vaig pensar que això jo no ho faria”. Tampoc en faria del Barça, afegeix. Ara bé, diu que cadascú fa el que vol i tampoc no descarta fer-ne en el futur, al seu taller a Castellar del Vallès.

Si Torrens diu que en 27 anys de Fira de Santa Llúcia ningú no li ha demanat mai una tiona femenina, tampoc li han demanat mai a Sílvia Puig, qui fa 22 anys que ve des de Cassà de la Selva (Girona), on elaboren uns tions amb una cara relativament neutra. “Alguna vegada he intentat fer una tiona, però és més difícil, perquè hi has de posar celles o uns ulls diferents… I això em distorsiona la tècnica de pintar que tinc”, sosté Puig. De fet, quan comença, en fa 500 de la mateixa tirada, diu. Ara bé, si en el futur li demanen expressament que faci tiones, no descarta fer-ho.

Des de Girona també baixa Raquel Jornet (tot i que és castellarenca), on té el taller amb el seu marit, David Puig (el podeu veure a miniaturalia.com). “Nosaltres els intentem dibuixar alegres i bastant estàndards”, diu. De fet, no porten bigoti, sinó galtones, conferint-los un aire unisex. “Fins ara no n’hem fet, però ens anem actualitzant, per fer el que la societat ens va demanant”, conclou, de manera que tampoc descarta fer-ne l’any vinent.

La guerra lingüística

Independentment del context nadalenc, la polèmica que subjau és la mateixa que atia el debat des de fa una dècada: l’adaptació del llenguatge amb criteris feministes. Avui dia, la lingüística indica que el masculí és “el gènere no marcat”. O sigui, que si diem “els alumnes”, ens estem referint tant a nois i noies. Tanmateix, el moviment feminista critica que les paraules serveixin per amagar i invisibilitzar les dones. I aposten pel llenguatge no sexista o llenguatge inclusiu, que pot tenir diferents estratègies: des del desdoblament del gènere (“els i les alumnes”), la cerca de sinònims no marcats (“l’alumnat”) o parlar en gènere femení com a estàndard (“les alumnes”).

“Si volem evolucionar com a societat, el llenguatge també ho ha de fer. I necessitem eines per fer-ho”, dispara Georgina Monge, sabadellenca i tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona. “La llengua no és estàtica. De fet, és social, és el que fem servir per comunicar-nos! I ha d’estar al nostre servei i no a l’inrevés”, afegeix.

L’escriptora Barderi hi afegeix: “Si tot ho deixem correctament, no faríem cap canvi”. I conclou: “Jo no vull un món del tot heretat, vull ampliar l’univers”.

A Lleida, “la soca de Nadal”

Les xarxes han estat motiu de crítica i de befa, però també de propostes. Com ara algunes veus de Lleida, recordant que el tió sempre ha estat femení a Ponent: la soca de Nadal. Potser hauria estat una tercera via, emprant un català més genuí.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top