Arxiu

«Sister Act», energia divina i bon rotllo

Whoopi Goldberg, amb l'equip del musical (Foto: Stage Enterrtainment)

Whoopi Goldberg, amb l’equip del musical (Foto: Stage Entertainment)

Portaven mitja dotzena de funcions prèvies amb una prometedora comunió amb el públic, literalment envaït per aquesta energia positiva i contagiosa que desprèn Sister Act, però faltava la benedicció final: Whoopi Godlberg.

L’actriu nord-americana, catapultada per la pel·lícula de 1992 que dóna origen a l’espectacle i ara productora de les versions dels musicals arreu del món –aquí a Barcelona junt amb Stage Entertainment i El Terrat, d’Andreu Buenfuente– va desembarcar al Tívoli per la gala de dijous i divendres passat era l’estrena oficial. Al·leluia.

«És brutal!», exclama Lourdes Garcia, convençuda que la producció té tots els ingredients per triomfar: «qualitat, energia i bon rotllo. El públic acaba amb ganes de ballar!». Però creuen els dits i ajunten les mans, mirant al cel, esperant que «el públic ompli el teatre».

Tal com s’ha seguit des d’aquestes pàgines, Lourdes Garcia (monja i ‘cover’ de María Patricia, la grassoneta simpàtica) i Gara Roda (María Roberta, la novícia) són les dues vallesanes seleccionades per aquesta «equip espectacular», destaquen.

Professores a Sabadell

Professores de l’escola Praeludium, sanquirzenques, i Garcia directora de la coral Talia i el cor Praeludium, entre d’altres, han saltat de Sabadell a ser unes esbojarrades monges a ritme de soul, música disco i pop al costat de Mireia Mambo (barcelonina d’arrels guineanes que broda una fantàstica Deloris Van Cartier, la protagonista), Àngels Gonyalons (l’estricta Mare Superiora), el veterà Fermí Reixach (el mossèn, que sintonitza de seguida amb la intrusa cantant perquè revoluciona el cor i porta ingressos) o la còmica Sílvia Abril, companya de Buenfuente (María Lázaro, que acaba marcant-se un celebrat rap).

D.S. va assistir a la prèvia de dimarts i va poder comprovar com la producció, –que Stage, responsable de portar El Rey LeónLos Miserables o La Bella y la Bestia, estrena per primer cop abans a Barcelona que a Madrid–, funciona amb  tots els ingredients esmentats i una vibrant i espectacular posada en escena que inclou els vestits originals de Broadway i Londres.

L’holandesa Carline Brower dirigeix les funcions europees però Xavier Cassadó s’ha encarregat d’adaptar-la al castellà i al context local, que porta la marca «de la casa» d’El Terrat.

Se sent, per exemple, alguna frase en català, es fa un acudit amb La Moreneta –Buenafuente li va regalar dijous un penjoll amb la Verge de Montserrat a Whoopi Goldberg–, i surten Sor Citröen, un tal Mathew Prat de presentador, l’Aserejé o Camilo Sexto, entre d’altres.

Més enllà de la broma, i tot i que la història és senzilla, el missatge positiu és d’allò més agraït. Ja saben, la cantant Deloris és testimoni d’un assassinat i la policia l’amaga en un convent. El xoc de cultures inicial entre ella i la Mare Superiora, aparentment símbols de dos mons irreconciliables, va deixant entreveure que no són tan diferents i que mútuament es poden enriquir i aprendre l’una de l’altra. Així mentre Deloris posa potes enlaire el cor de monges fent que aflorin les emocions i les veus reprimides, la cantant també revisarà els seus propis valors i es plantejarà si de veritat vol la fama i l’ostentació.

Espectacular Gara Roda

Gara Roda està magnífica en el paper de tímida novícia que desperta de la innocència. I personalitza els dubtes i la recerca del camí que, una mica tots en aquest musical, es plantegen en algun moment.

La santquirzenca, que havia cantat a Josafat, el musicalGame Over, de Jaume Giró, o Per sobre de totes les coses (Bare) amb Dani Anglès, ha donat un pas de gegant que segurament ara ja representa  un abans i un després a la seva prometedora carrera.

La lliçó ve a ser que «tot és amor» i que cadascú ha de trobar el seu «camí». Pot semblar simple però si, per això, et munten un convent tan animat, ple de bon rotllo i amb música del premiat Alan Menken (La sirenetaLa Bella y la Bestia), n’hi ha per posar-se dret.

Comentaris
To Top