Al barceloní barri de Sarrià, en un dels vèrtexs d’un hipotètic triangle format amb les estacions dels FGC de Reina Elisenda i de Sarrià com als dos vèrtexs restants, s’obre un carrer d’uns escassos 50 metres que porta el nom de Josep Sol i Padrís. A Badalona, a tocar mateix del centre, un altre carrer notablement més llarg que no pas l’anterior, fa memòria de Joan Güell i Ferrer. No em consta que hi hagi cap més ciutat o població catalana amb un carrer o amb una plaça dedicats a aquests dos personatges històrics que, a Sabadell, disposen, l’un, d’un carrer ampli i d’una plaça, i l’altre, d’un carrer. Tanmateix es dóna la circumstància que ambdues vies sabadellenques s’ubiquen al barri de Sant Oleguer i que el carrer de Güell i Ferrer arrenca perpendicularment del carrer Marqués de Comillas.
Després d’aquesta passada urgent per damunt del nomenclàtor sabadellenc, el lector s’estarà preguntant a tomb de què vénen les referències que acabo de fer a tres persones que hi tenen una entrada però que poc varen tenir a veure amb Sabadell, malgrat que entre elles existís una molt estreta relació, no només per ser coetànies, sinó per formar part, directament o indirecta, d’una de les sagues catalanes –que no pas l’única– que més ha incidit en la vida política, social i econòmica de Catalunya els darrers dos-cents anys. I és precisament donar a conèixer aquesta part de la història del nostre país a través de les vivències d’una saga, l’objecte del minuciós, amè i ben documentat treball que ens ofereix el periodista i historiador Andreu Farràs a través de l’obra que acaba de publicar sota el simple però no gens menys explícit títol d’”Els Güell”; obra que ja en el seu primer capítol, deixa ben clar qui i com eren Joan Güell i Ferrer (‘patriarca’ de la saga dels Güell), Josep Sol i Padrís i el Marquès de Comillas (Antonio López y López).
I ja que hem arribat fins aquí, bo serà afegir algunes dades biogràfiques d’aquests tres personatges per descobrir els ‘mèrits’ contrets per aquests personatges a l’hora de formar part del nomenclàtor sabadellenc. Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 1800 – Barcelona, 1872), economista i fabricant i figura central del “proteccionisme”, va residir a Cuba on va fer-hi una considerable fortuna. Al seu retorn a Barcelona fundà El Vapor Vell de Sants del que el polifacètic Josep Sol i Padrís (Barcelona, 1816 – Sants, 1855) en va ser director fins que, el juliol de 1855, morí assassinat en ocasió de la vaga general convocada a Catalunya en defensa del dret d’associació obrera. Va ser El Vapor Vell, l’empresa escollida per muntar la segona màquina de vapor que s’instal·lava a Sabadell. Pel què fa al comerciant, navilier, banquer i consogre de Güell i Ferrer, Antonio López y López (Comillas, Santander, 1817 – Barcelona, 1883), fer notar que després d’haver fet també fortuna a Cuba, fundà i participà en diverses companyies catalanes i espanyoles, i d’entre aquestes, en la ferroviària Companyia del Nord que, quan López n’era el president, va construir el Baixador de la Rambla, el popular i ja desaparegut “apeadero”.
Al marge, doncs, del debat –sempre oportú, encara que certament complex– sobre el contingut del nomenclàtor sabadellenc, la més que recomanable lectura de l’obra de Farràs sobre “Els Güell” ens il·lustra perfectament en relació a les llums i les ombres (intrigues de palau, espionatge, festes aristocràtiques, tràfic d’esclaus, clientelisme, caciquisme, persecucions polítiques i racials, assassinats, conspiracions colpistes, traïcions, evasió de divises, revenges, fires de vanitats, conxorxes, sacrificis…) d’una saga familiar altament influent en la història de Catalunya –i en ocasions en la d’Espanya–, i a través d’ella ens apropa a la millor comprensió d’alguns dels passatges de la història recent del nostre país. ([email protected])
“L’obra de Farràs sobre “Els Güell” ens il·lustra perfectament en relació a les llums i les ombres d’una saga familiar altament influent”
