[Per Josep Mercadé, periodista]
L’acord in extremis al qual han arribat l’Ajuntament i l’empresa Smatsa evita una de les pitjors situacions per a una ciutat i per al seu govern: una vaga del servei de recollida d’escombraries i de neteja viària. Si ho preguntem als alcaldes que ho han patit segur que ens donaran la raó. Però en aquest cas la vaga s’hauria produït pocs mesos abans de les eleccions municipals del 26 de maig. No hi ha dubte que la gestió de les relacions amb aquesta concessionària i amb la del servei d’aigües hauran estat les més conflictives d’una legislatura que passarà sense pena ni glòria, amb tothom pendent del proper mandat.
El mes d’abril passat escrivia en aquestes mateixes pàgines que Smatsa s’ha convertit en una patata calenta que el govern municipal no ha sabut com entomar. Deia que des del minut zero ha estat en el punt de mira per les vinculacions amb el cas Mercuri. Ben aviat es va parlar de municipalització del servei. També deia que calia més diàleg per tal de resoldre les diferències. Hi afegiria ara que cal establir un nou marc de relació. Això vol dir controlar molt més els treballs que fa la concessionària perquè els diners invertits per la ciutat es gastin de forma adequada.
La vinculació d’Smatsa amb el sumari del cas Mercuri i l’aportació al sopar de presentació de la candidatura de Manuel Bustos el 2011 han agreujat la relació del govern municipal amb l’empresa. La lluita fratricida entre les dues parts va portar el consistori a fer una nova Instrucció Tècnica de Facturació (ITF). L’empresa va respondre amb l’ERO a 43 treballadors i el govern preveia la intervenció de la concessionària. Tot plegat ha afectat especialment la plantilla i també el mateix servei.
La manca d’experiència del govern municipal en la gestió de conflictes s’ha posat de manifest al llarg de tot aquest mandat. Quan s’albiren a l’horitzó les properes eleccions municipals exploten les diferències de criteri dins el quadripartit. Ho hem vist a la votació de la moció de Ciutadans del darrer ple municipal en què instava a fer canvis a la ITF a canvi que l’empresa retiri l’ERO. No és casual que Unitat pel Canvi i Guanyem s’hagin desmarcat dels seus socis de govern en aquesta qüestió i hagin donat suport a la moció.
I ves per on que Ciutadans ha estat el detonant i el desllorigador del conflicte de forma indirecta. A les converses que han mantingut el govern i l’empresa després de la moció s’hi han afegit els caps de llista Joan Berlanga i Marisol Martínez. El que semblava impossible al final ha estat així. Un acord a dues bandes que permet instaurar una certa pau i un diàleg en aquest conflicte. Això al marge del que faci la jutge del cas Mercuri. Potser al final tots plegats n’aprendrem.
