Fa unes setmanes, la Carla, el Pol i la Zaïra no tenien ni idea de què és la vitamina A, ni que existeix l’arròs d’or. Uns dies després, aquests tres alumnes de 1r de Batxillerat del Centre Educatiu Jaume Viladoms detallaven davant la resta de la classe com s’aconsegueix aquesta varietat d’arròs –modificant genèticament l’aliment, afegint-hi artificialment vitamina A– i com es va pensar per millorar la dieta dels llocs on manca aquest nutrient.
L’exposició formava part d’un projecte compartit amb altres tres centres –els instituts Jonqueres, Sabadell i Escola Industrial– i coordinat per la Fundació Bosch i Cardellach: Ciència per Nadal a Sabadell. És la primera edició d’aquesta iniciativa, que busca apropar als ciutadans el mètode científic. “Volem transmetre que la ciència no és cap veritat revelada, que té una manera de funcionar específica a la qual tots podem accedir”, explica Pere Grapí, un dels coordinadors del projecte per part de la fundació.
Aquest vespre, el projecte ha culminat amb una ponència del dr. Antoni Granell, investigador i biotecnòleg de la Universitat Politècnica de València. A l’Espai Cultura de la Fundació Caixa Sabadell 1859, el dr. Granell ha oferit una ponència al voltant d’un nou mètode d’edició genètica, el CRISPR, en línia amb el tema proposat en aquesta primera edició: la reescriptura dels gens.
“De la mateixa manera que podem fer servir un editor de textos i reescriure un paràgraf en el sentit que vulguem –destaquen des de la Bosch i Cardellach–, ara estem en disposició de reescriure trossos d’ADN, el llenguatge de la vida, i canviar-ne el significat”. “Hem volgut partir d’un cas concret per no parlar en abstracte, però el fonamental és entendre les implicacions del mètode científic, i saber separar la ciència dels enganys”, comenta Grapí.
Per preparar la ponència, els alumnes d’aquests quatre centres van preparar per equips una sèrie de pòsters científics. En ells, exploren temes relacionats amb la manipulació genètica i la tecnologia CRISPR: les propostes van des de l’arròs d’or que obria aquest reportatge fins als aspectes legals d’aquesta matèria o la connexió que hi ha entre els científics actuals i Leonardo da Vinci.
Una aliança amb els instituts
La preparació per a arribar fins a l’acte d’avui s’ha fet aprofitant una assignatura transversal a totes les modalitats de 1r de Batxillerat anomenada Ciències per al Món Contemporani (CMC). “En aquesta matèria ja tractem de manera general què significa el mètode científic i com es distingeix de les pseudociències, així que ens va semblar molt interessant la proposta de la Bosch i Cardellach”, explica Carol Ricou, professora d’aquesta disciplina a l’institut Jonqueres, un centre de Ca n’Oriac.
Alumnes de l’Institut Jonqueres preparen les preguntes per al dr. Granell / ÓSCAR ESPINOSA
Tot plegat, els prop de 300 alumnes dels quatre centres que hi han participat s’han fet seva l’activitat. L’Eloi, alumne del Batxillerat artístic al Jaume Viladoms, explica que és molt interessant “aprendre coses que es troben fora del teu camp específic de coneixement”.
El seu professor de CMC, Xavier Patiño, hi coincideix amb aquesta idea: “Aquests estudiants seran ciutadans amb dret a vot en poc temps, i els temes que estem tractant en aquest projecte encara estan en bona part sense legislar”, explica, i afegeix que és responsabilitat dels docents explorar aquestes àrees a l’escola”.
Pensant en la continuïtat
Tot i que aquest és el primer any que s’organitza aquest projecte de Ciència per Nadal a Sabadell, els seus responsables ja pensen en els anys que vindran. Inspirats per l’exemple de les Christmas Lectures –unes lliçons científiques nadalenques oferides per la Royal Institution a Londres des de l’any 1825–, des de la Fundació Bosch i Cardellach tenen clar el seu objectiu: que no volen limitar-se a un únic any.
