Oci i cultura

‘Mi vecino Totoro’ torna als cinemes: 5 claus per gaudir de les heroïnes Ghibli

Un fotograma de 'Mi vecino Totoro' / CEDIDA

Encara avui, Mi vecino Totoro és una de les pel·lícules més recordades pels fans d’Hayao Miyazaki. Per celebrar el 30é aniversari des de la seva estrena, aquesta obra mestra de l’animació infantil torna als cinemes espanyols demà, divendres 4 de gener. A Sabadell tenim molt a prop a una de les principals expertes en l’Studio Ghibli del país: l’Anna Junyent, que acaba de publicar Mujeres de Ghibli. La huella femenina de Miyazaki en el anime.

L’autora de ‘Mujeres de Ghibli’, Anna Junyent / LLUÍS FRANCO

A l’edició en paper d’aquest dijous publicàvem una entrevista amb aquesta jove investigadora de Sant Quirze, i amb ocasió d’aquesta festa per a tots els fans de l’Studio Ghibli en recuperem algundes claus per gaudir al màxim de Mi vecino Totoro… i de tota la filmografia de Miyazaki!

1. Una de les heroïnes de Mi vecino Totoro representa el petit Miyazaki

Al llibre, Junyent explica que, quan era nen, el director japonès va viure en un poblet proper a Tokio i ple de verd, com l’indret on succeeix la pel·lícula. “Allà -continua l’autora-, en un hospital campestre, la seva mare va restar al llit a causa d’una tuberculosi espinal que es va prolongar durant tota la infància del cineasta. Mei, una de les protagonistes de la història, representaria el petit Miyazaki, aferrat a l’esperança que la seva mare es recuperaria algun dia”.

Segons Junyent, la influència de la seva mare va ser fonamental en la manera com el director crearia més endavant els seus personatges femenins. “Les seves protagonistes són heroiques, valentes i inspiradores, i en això segurament el va marcar la seva mare, que -tot i que patia tuberculosi- era molt lluitadora, va tirar endavant la seva família malgrat la malaltia”, explica l’autora de Mujeres de Ghibli.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. El personatge de Satsuki defuig els estereotips femenins

Continuem llegint el llibre de Junyent: “Satsuki [la germana gran de la Mei] és madura, decidida i responsable. Amb 10 anys té asumit el seu rol de germana gran i és conscient que ha de fer un esforç per cuidar de la Mei sense preocupar al seu pare. Ella compren el poc temps del senyor Kusakabe donada la seva feina a la universitat, així que s’encarrega de la majoria de les tasques de la casa. És important remarcar que això últim no es deu a la seva condició de dona. (…) Es fa carrec d’aquestes feines amb l’únic objectiu d’ajudar el seu pare, [no com a part del seu rol intrínsec en la família]”.

3. Les pel·lícules de Miyazaki volen esdevenir referents positius per a nens i nenes

Junyent explica que, per a Miyazaki, els adults carreguem amb massa estereotips i prejudicis. Per tant, diu, el fet que per als nens i nenes sigui normal trobar models com les heroïnes de les seves pel·lícules “pot ajudar a que el món sigui millor”. “Trobo que el meu llibre és un granet de sorra perquè aquestes pel·lícules arribin encara a més gent!”, conclou la quirzetenca.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Hi ha un vincle entre l’Indiana Jones i els personatges de Miyazaki

“En un escrit -comenta Junyent-, Miyazaki compara l’Indiana Jones amb els típics arquetips femenins”. El resultat de la comparació és que el primer resulta un personatge heroic, inspirador i carismàtic, mentre que el estereotips femenins són limitants, com la femme fatale que porta els homes a la perdició o la dona-objecte sexual. En aquest punt, el japonès pensa “aquí tinc un camp amplíssim per crear!”.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Les fites de l’Studio Ghibli són excepcionals; es a dir, una excepció

Mujeres de Ghibli va néixer del Treball de Fi de Grau de la seva autora, mentre Junyent estudiava Comunicació Audiovisual a la UAB. “La meva investigació va néixer d’una pregunta: com és possible que als anys 80 Miyazaki ja tingués aquestes idees, mentre que Disney -la gran productora de dibuixos animats- no ha començat a treballar en aquesta direcció fins fa quatre o cinc anys?”, comenta.

També li semblava excepcional que aquestes fites s’haguessin assolit en un pais com el Japó, del qual es té la percepció que és una cultura tradicionalment masclista. “Em va sorprendre que les creacions de Miyazaki tinguessin tant d’èxit, perquè a la majoria d’animes que he vist les noies han d’anar lleugeres de roba, i estan molt sexualitzades”, explica Junyent.

Un fotograma de ‘Mi vecino Totoro’ / CEDIDA

Comentaris
To Top