A mi em va agafar tard la febre dels llibres i les pel·lícules de Harry Potter. N’he vist algunes –les primeres– i reconec que estan bé, però mai em van enganxar. Veia el fenomen fan de lluny, i tot i que no el compartia, l’entenia perfectament. El personatge creat per la brillant ment de J. K. Rowling és un caramel que fa salivar qualsevol venedor de marxandatge. I això que li va costar Déu i ajuda que una editorial li comprés el primer llibre. Les que el van descartar encara es deuen estar estirant dels cabells, i els responsables de no veure una mina d’or davant dels seus ulls, acomiadats.
Aquesta introducció ve a tomb perquè el meu fill gran – està a punt de fer 10 anys – ha caigut de quatre potes en el poder d’atracció de Harry Potter. Gràcies al fet que Netflix ha penjat les vuit pel·lícules, a poc a poc ha anat entrant en aquest enigmàtic món, i ara mateix el tinc totalment enganxat. Ha vist les vuit pel·lícules dues vegades, i ara ha començat amb els llibres. Amb l’excusa de “quin llibre li comprem per Sant Jordi?”, li vam regalar el primer, i amb els diners que li donen de tant en tant els avis s’ha volgut comprar el segon. I ja sé que els acabarà tenint tots, és clar.
Com tots els nens petits, costa que llegeixi. A l’escola et diuen que ho faci cada dia, el que vulgui, però cada dia, i ho intentes. A vegades ho aconsegueixes, però d’altres el poder de les pantalles és massa gran. Fins que topes amb un mag com Harry Potter. Amb un conjur Alohomora ha obert una porta dins seu i ara ja no pot parar. De fet, entre jo i la meva mare –que té molta traça amb els treballs manuals– li hem fet tres varetes màgiques casolanes amb què es passa el dia fent conjurs per casa.
Dimarts va ser el dia que em vaig adonar que el fill estava sota el seu encanteri, i jo encantat en veure-ho. Pugem al cotxe per anar cap a l’escola i veig que porta un llibre sota el braç. És el de Harry Potter, és clar, i es posa a llegir-lo en els escassos 10 minuts de trajecte. No m’ho podia creure. Quan arribem li dic si vol que me’l quedi i el torni a casa, i em diu que no, que vol llegir-lo a l’hora de menjador.
Abans de descobrir el mag de la cicatriu al front havia llegit la sèrie de llibres Agus i els monstres, que també li van agradar molt, tot i que sense l’obsessió d’ara. Amb Harry Potter hem obert la porta del gust per la lectura que espero que no deixi mai.
