La darrera dècada Catalunya ha guanyat 235.987 habitants, arribant als 7,5 milions de població. D’entre les ciutats que més han crescut en població, la tercera és Sabadell amb 7.765 habitants més. Del total d’habitants que té Sabadell, 211.734, la població major de 65 anys representa el 18,9%. Però què fem quan comencem a ser depenents i l’entorn familiar no ens ofereix el suport necessari?
La resposta invariablement és una assistència a domicili o bé un centre residencial. El model assistencial per a les persones grans a la nostra ciutat és actualment molt homogeni, a excepció de Sabadell Gent Gran, que es distingeix per aplicar un model d’assistència integral les 24 hores del dia.
Aquest centre, que forma part de la Corporació Sanitària Parc Taulí, va ser mereixedor el 2017 del Premi Fundació Unió Catalana d’Hospitals a l’excel·lència en qualitat en Atenció sociosanitària i a les persones amb dependència, que atorga la Fundació Avedis Donavedian (FAD).
Una resident de Sabadell Gent Gran parla amb un familiar / Victòria Rovira
La directora executiva de Sabadell Gent Gran, Sònia Mariscal, explica que el model es basa en el principi bàsic que els residents “viuen a casa seva i el metge d’atenció primària, els ha d’atendre com ho faria si visquessin als seus domicilis”. Com a centre resident, el Departament de Treball exigeix que cal tenir una sèrie d’hores a l’any de metge. En funció de les places que té cada centre, demana més hores d’atenció mèdica.
Tanmateix, el model que utilitza Sabadell Gent Gran, excedeix aquesta normativa a favor dels residents. Quan la residència es va crear, l’any 2001, recorda Mariscal, es va decidir un model diferent i “partint del CAP de Can Rull –que depèn de l’àrea sociosanitària del Taulí– es va decidir que un dels seus metges atendria exclusivament als residents del nostre centre”.
El CAP a casa
Aquesta decisió implica que disposen d’un metge a jornada completa, i “funciona com una consulta externa”, afirma Mariscal. El model facilita que els residents no s’hagin de desplaçar al seu CAP de referència que és de la Corporació del Parc Taulí. Per tant, “el nostre model és més ampli del que diu la normativa que hauríem de tenir”, remarca. El tipus d’atenció que ofereix aquest facultatiu és el mateix que faria un metge de capçalera des de prescriure un tractament amb antibiòtics, nebulitzacions…
L’atenció que proporcionen als residents, comenta Mariscal, “agilitza les altes”. “Si un pacient es trenca el fèmur, la convalescència es fa al centre, i això dinamitza el procés, perquè tenim més cobertura sanitària”, apunta. Aquest model, a criteri seu, “estalvia també moltes hospitalitzacions” ja que si un pacient té grip, per exemple, “no cal que vagi a fer cua al Taulí i col·lapsar encara més les urgències”, afirma.
Aquesta atenció domiciliària es reforça amb l’equip d’infermeria de dilluns a diumenge. Afirma que aquest model, que només existeix a Sabadell, “és molt satisfactori i exportable a altres residències” però reconeix que la majoria no se’l pot permetre econòmicament.
Places privades i públiques
Sabadell Gent Gran disposa de 220 places, entre centre de dia, apartaments privats i la residència. La propietat de Sabadell Gent Gran és una entitat 100% pública perquè pertany a la Corporació Sanitària Parc Taulí, però la titularitat de la plaça pot variar. En aquests moments, el centre disposa de 81 places col·laboradores, a través del Departament de Treball i Família, i 49 places privades, totes aquestes residencials.
Les famílies tenen l’opció de tramitar l’ajuda social vinculada a les places privades i que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència. Al centre de dia hi ha 25 places col·laboradores i 15 de privades.
Els apartaments són un punt i a part, totalment privats, que no s’inclouen dins la cartera del Departament de Treball i Família. Sabadell Gent Gran disposa de 38 unitats. Hi ha qui l’ocupa individualment i altres el comparteixen amb una altra persona. Aquests equipaments tenen serveis comuns i gaudeixen també del restaurant de la residència.
Més anys més atenció
Fora del model assistencial exposat, l’Hospital Taulí també ha estat pioner en el model hospitalari per a la gent gran i ho ha fet a través de la residència Albada. Actualment, aquest centre té al voltant de 200 llits i l’estada pot ser de durada mitjana o llarga. També disposen d’una Unitat Independent de 35 llits per malalts d’Alzheimer, i una unitat d’hospitalització de cures pal·liatives, amb 21 llits (malalts no curables, greus i que la malaltia continua evolucionant).
El director del centre i especialista en pal·liatius, el doctor Sebastián Gallardo, posa l’accent en el concepte “pal·liatius”, perquè lamenta que la majoria de persones continuï pensant en les unitats de terminals, que “sortosament ja no existeixen”. Els metges, explica Gallardo, “parlem d’atenció pal·liativa, de malalties que sabem que cada cop aniran a pitjor i no tenen solució”.
“Les unitats de pal·liatius treballen per donar qualitat de vida perquè aquestes persones visquin més i millor”, exposa el doctor, i explica que pot tenir “una esperança de vida de fins a tres anys”. El doctor destaca que la filosofia d’aquestes unitats és que “una persona malalta ha d’estar ben atesa fins al final “, afirma.
“L’entorn et qüestiona com a fill en inscriure un familiar a una residència”
