MARC BASTÉ ALUJAS

I tu, quina festa major viuràs?

Hconfesso, mai he estat un animal de festes majors, ni de celebracions col·lectives, ni de grans aglomeracions. De petit, a casa aprofitàvem que les dates de la Festa Major de Sabadell estan estratègicament situades al calendari per construir ponts –i, segons l’any, autèntics aqüeductes– per allargar les vacances i esgarrapar uns dies més a l’estiu, tenint en compte que el curs escolar, llavors, començava ben entrat el setembre. Suposo que per inèrcia vaig continuar vivint d’esquena a la festa gran mentre estudiava, abans de marxar a viure fora. Així doncs, exceptuant potser un parell d’anys a l’adolescència (i, segons recordo, més impulsat pel neguit hormonal que res), no havia viscut mai la Festa Major de Sabadell obertament i amb il·lusió, per dir-ho d’alguna manera.

Però tot canvia, i l’any passat la vaig viure molt de prop –no es pot ser l’editor del diari local i escapar-se de la Festa Major, vaig pensar–. I enguany em toca viure-la encara més intensament. Per una banda, pel diari: hi ha molta feina a fer i tinc ganes de ser a tot arreu on faci falta per la planificació editorial de la festa. Per altra banda, per la família: els meus sogres, que són estrangers, estan passant una temporada a Sabadell amb nosaltres i estan ab-so-lu-ta-ment enamorats de la ciutat; tant, que m’han demanat que els faci una ruta exhaustiva per la festa i les tradicions (cosa que faré amb molt de gust i amb tota humilitat, perquè sovint no soc capaç de contestar gran part de les preguntes que la seva curiositat tropical els genera!). I, per últim, perquè he après que allò que sempre es diu que hi ha moltes festes majors és cert, i vull construir la meva pròpia versió.

Certament, hi ha moltes maneres de viure la festa –inclosa l’opció de no viure-la en absolut i aprofitar el pont!– i tot depèn del que hi busqui cadascú. En el meu cas, tinc alguns objectius molt clars per a la festa d’enguany: vull que sigui el marc perfecte per acomiadar unes vacances que van trigar a arribar però que van ser fantàstiques; vull retrobar-me amb els amics i amb la ciutat en un ambient positiu i optimista; i vull descobrir alguna cosa apassionant sobre Sabadell.

Amb aquesta idea al cap, només em resta escollir els meus imprescindibles. No serà fàcil, francament: el programa és inacabable! Serà el concert dels mítics BB Sin Sed (recentment reagrupats i amb nou disc!) al Xocolata Express, diumenge a la tarda a Ca l’Estruch? El ball cubà al Passeig el dissabte al vespre? La visita al campanar de Sant Fèlix dilluns a la tarda? L’exhibició de modelisme naval al Llac del Parc Catalunya diumenge al matí? O potser la passejada amb gossos pel Rodal, també diumenge al matí? És clar que hi ha una opció per a diumenge al matí que, només si el dissabte no opto pel ball cubà (acompanyat de begudes tropicals), és invencible: els 7 quilòmetres de la cursa popular. Moltes decisions pendents i poc temps. 

Que cadascú celebri i visqui Sabadell a la seva manera!

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top