Ciutat

MAPA. El Sabadell benestant i l’humil: les rendes, veïnat per veïnat

Des de l’aire, l’àrea de Barcelona apareix com una teranyina urbana perfectament alineada. De Mataró a Vilanova, les ciutats semblen moure’s en un sol ordre, com un ventall uniforme que s’estén des de la costa a l’interior. Amb la lupa –poble per poble, veïnat per veïnat– es descobreixen grans diferències en termes demogràfiques, socials… i també es veu reflectit a les butxaques.

Un sabadellenc mitjà té una renda de 12.171 euros anuals, segons el darrer estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És una bona xifra: entre les ciutats de les seves dimensions, despunta. A tall d’exemple, la renda mitjana d’un terrassenc (11.170 euros anuals) queda un 8,2% per sota de la d’un sabadellenc. La diferència és encara superior si es compara amb les ciutats metropolitanes: Badalona queda un 8,6% per sota; i l’Hospitalet del Llobregat, amb un 13,7% menys d’ingressos.

D’aquesta manera, la capital vallesana esdevé la primera gran ciutat de la segona corona pel que fa a renda. Tot i això, Barcelona ciutat (15.389 euros) torna a ser la primera ciutat catalana de més de 100.000 habitants en renda per càpita –un sabadellenc té una renda un 29% per sota que un barceloní–.

En termes interanuals, la progressió econòmica de la ciutat també destaca. Entre 2015 i 2016 –les darreres dades disponibles–, la renda mitjana sabadellenca va créixer un 3,3%. És un ritme superior al de Terrassa i al de Barcelona capital (ambdues, amb una pujada del 2,9% en un any), i a l’experimentat en el conjunt de poblacions catalanes.

Grans contrastos

Els 12.171 euros de renda mitjana sabadellenca són una xifra genèrica que, per primer cop, es pot llegir amb lupa. L’INE ha elaborat, a partir de les dades de l’Agència Tributària del 2016, un registre de la renda mitjana pràcticament carrer per carrer. La divisió s’ha realitzat per seccions censals, una agrupació de cases inferior al districte i al barri. El mapa n’és el resultat.

Així, de portes endins, s’entreveuen grans diferències: els ingressos de la zona més benestant, situada al Centre, quadruplica la renda de la més humil, a Can Puiggener –21.502 euros i 5.247 euros anuals, respectivament–. Tant és així que només hi ha dos veïnats on els ingressos superin els 20.000 euros, mentre que a uns nou veïnats més, amb prou feines s’arriba als 8.000 euros.

El factor ‘Centre’

Les diferències econòmiques entre el Centre i la resta de barris no són un fenomen sabadellenc. Totes les ciutats catalanes d’una mida similar –Terrassa, l’Hospitalet del Llobregat i Badalona– mostren grans bretxes en termes de nivell adquisitiu. A Sabadell, un ciutadà del districte 1 guanya 15.704 euros l’any, un 79,9% més que en el districte 7 –Poblenou, Torre-romeu–, on es registren els ingressos més baixos: 8.727 euros. El mateix es pot observar a Terrassa, on les diferències entre el Centre i el districte més humil són gairebé idèntiques de les de Sabadell –una escletxa del 77,6%, en el cas terrassenc–.

Els contrastos econòmics no tenen, doncs, arrel sabadellenca, ni tampoc són d’aquesta època. Així ho assegura Ricard Martínez, tècnic del centre d’Història de la UAB especialitzat en el moviment veïnal de Sabadell.

L’expert ho atribueix a dues realitats que han determinat la creació dels grans nuclis urbans: la ubicació de la classe treballadora i la de les classes benestants des de l’aparició de les grans fàbriques al segle XIX –els primers, concentrats a la perifèria; mentre que els segons històricament habitaven al centre–; i el preu de l’habitatge, molt vinculat als serveis de la zona i al teixit comercial i empresarial, generalment concentrats també en els centres urbans.

I aquesta és una realitat que, segons Júlia Castell, experta en demografia i desigualtats socials, s’ha mantingut intacta al llarg dels temps. És així com a Sabadell hi conviuen dues grans realitats: el rovell de l’ou i la clara. El Centre i la resta de barris.

MAPES: Consulta els resultats del 26-M a Sabadell, carrer per carrer

Comentaris
To Top