Una llarga cua de fans s’estén a la sortida d’El Corte Inglés. Alguns hi són des del matí. El cantant sabadellenc Sergio Dalma (Josep Capdevila), que torna a viure a Catalunya després de 27 anys, firmarà discs fins al vespre, a tothom. Fotos, petons, abraçades. Als seus 55 anys, està impacient per començar la gira del seu darrer àlbum.
El disc ‘30 y… tanto’ és un regal al públic per agrair-los tres dècades d’acompanyament?
Sí! Més que mai un regal, perquè valoro molt aquesta fidelitat. A vegades, penso: jo puc ser fanàtic d’un músic i no sé si en tinc tota la discografia. I veure que hi ha gent que té tots els meus discos, que venen a la firma i que hi han estat durant aquests trenta anys, ho valoro molt. I sí, és un regal per a ells, però penso que també ho és per a mi. Perquè he pogut recuperar aquelles cançons que sempre han estat a l’eix central de la meva carrera i he pogut donar una oportunitat a altres que havien passat desapercebudes. A banda de les tres cançons noves, que són com un petit tast per deixar entreveure el que serà un futur pròxim.
Era arriscat reimaginar temes que han agradat tant, que estan tan consolidats?
No del tot, perquè no hem hagut d’esperar fins als trenta anys per anar modificant aquestes cançons. Cada vegada que comences una gira, les vas actualitzant i hi dones una pinzellada. Jo seria incapaç de cantar exactament igual moltes d’aquestes cançons, perquè tot ha canviat: els sons, els arranjaments, tot. I tu ho interpretes i ho sents d’una altra manera.
Aquesta ha estat una de les actualitzacions més revolucionàries?
Potser una mica més que les altres. Penso que és un disc en què ens podíem permetre la bogeria de reimaginar les cançons més conegudes. A mi m’agrada veure la gent que digui: “Ostres, al principi no sabíem quina cançó era!”. Aquest factor sorpresa és molt maco. I pel que fa a les cançons noves, tenen un altre registre. Treballar amb autors molt joves fa que la gent noti aire fresc. Això ha passat amb el single Donno, El Diablo Dentro –una cançó més propera al nostre directe– o amb Joven Lope Desalmado, un tipus de balada molt nova dins del meu estil, composta per Pol Granch, un noi de 21 anys amb molt talent. Sempre he intentat allunyar-me de la meva zona de confort, m’agrada arriscar dins de la lògica del meu estil. Però sense donar l’esquena al públic.
La intenció era…?
Per no avorrir-me jo, sobretot!
I seduir nou públic?
Penso que seria un disbarat fer una sèrie de canvis per captar públic més jove, seria antinatural. Si s’ha sumat públic més jove a la meva carrera, ha estat de manera espontània i natural. Probablement, aquest públic ha vingut d’un relleu generacional a través dels pares, dels germans. No ho he volgut fer mai, potser perquè per captar un petit públic, perdria el que tinc.
Sergio Dalma seria qui és sense Sabadell?
Hi influeix molt Sabadell, sempre ha estat molt present. Pensa que al primer grup amb què jo treballava com a professional, i anava a les sales de festa de Barcelona a cantar, tots érem d’aquí. El bressol de la meva carrera va començar aquí.
M’han comentat que hi ha gent que t’espera des de primera hora del matí.
Això m’han dit!
Què se sent generant tant rebombori?
És maco que la gent et segueixi després de tants anys. I més aquí. Però que vinguin tan d’hora, a mi em fa cosa, per això sempre que fem una firma de discos, intentem començar abans i acabem fins que hàgim firmat a tothom. L’artista existeix gràcies a aquest públic.
Tindràs temps de fer vida a la ciutat ara que viuràs a Catalunya?
Sí, i tant! Cada setmana, normalment, vinc a veure els pares i els amics, o sigui que ara hi soc molt sovint. He de reconèixer que vaig prendre aquesta decisió perquè feia molt temps que estava allunyat de casa. Els pares es fan grans i tens ganes de ser més a prop de la família. Cada vegada que venia a Sabadell, tenia aquella nostàlgia de dir: “Jo tinc ganes d’estar més per aquí…”.
Què t’hi agrada fer?
Torno a fer el que hi feia: anar als llocs de sempre a comprar el pa i a esmorzar –on, per cert, m’agrada llegir-hi el Diari de Sabadell–, trobar-me amb els amics i anar a dinar… Tots els amics de la infància són d’aquí. Sobretot, em ve de gust recuperar tot això.
La gira no hi preveu cap concert…
No és una cosa que depengui de mi. Però tant de bo, oi? De moment, hem planejat els concerts fins al juny. Però serà un no parar, i la meva idea és allargar la gira el màxim possible, també per Amèrica Llatina. Esperem que sí, tant de bo que vegi a la llista que hi ha Sabadell.
