Tot està com era fa 30 anys. La Bolle és tot un emblema per a promocions i promocions d’estudiants que han passat per l’Escola Pia de Sabadell, una petita botiga de barri situada al carrer Estrella especialitzada en la venda de llaminadures, pastisseria industrial i altres comestibles. I sempre amb l’Antonio Rus i la seva dona, la Maica Torres, darrera del taulell.
Els pares de Rus van comprar el local quan ell feia el servei militar a Ceuta. Tenia 20 anys, i els seus pares li volien assegurar un futur. Quan va tornar de permís, no va trobar ningú a casa, i un veí li va dir que eren a la botiga.
“En arribar em van dir que era per mi”, recorda Rus. Llavors era La Bolleria, però ben aviat tothom la coneixia per la forma abreviada, fins el punt que l’Antonio i la Maica van decidir renovar el cartell i deixar el nom de la botiga tal i com realment era coneguda.
Interior de La Bolle / LLUÍS FRANCO
Juntament amb ells dos, la mare de l’Antonio, l’Isabel Moreno, es va convertir en un referent per a la clientela habitual. “Ella venia i ens ajudava amb menjars preparats, i també preparant els entrepans, però molta gent la recorda perquè tenia un caràcter obert i xerrava amb tothom”, recorda Rus. Ella, ara ja gran, no els pot ajudar a la botiga, però els clients habituals encara pregunten per ella.
El negoci va brillar entre els anys 80 i 90, i tot i que amb el pas dels anys van anar apareixent competidors al mateix carrer, ningú va aconseguir fer-los ombra, ni tan sols altres establiments on es podien comprar les mateixes llaminadures. “Era un lloc de trobada, es feien cues fins el carrer, i els més grans venien a l’hora del pati, compraven l’esmorzar o alguna llaminadura i feien petar la xerrada a la porta, els alumnes no sortien al pati, anaven a La Bolle”, recorda Rus.
Llaminadures de La Bolle / LLUÍS FRANCO
Actualment, però, l’escenari és diferent. Als efectes de la crisi econòmica cal sumar-hi la proliferació d’establiments i supermercats on es poden trobar productes similars als seus a preus molt rebaixats, amb un marge de benefici més ajustat, i això els ha passat factura. “El discurs sobre la brioixeria també s’ha endurit, i molts dels productes estrella del nostre aparador han minvat”, apunta.
Ara afronten el futur amb ganes i amb l’esperança que la solera que els defineix serveixi per garantir l’arribada a la jubilació, sempre, però, amb un somriure rere el taulell.
