Tenia pànic escènic i durant anys no va trepitjar mai un escenari, tot i ballar professionalment. La gent no s’acabava de creure que era una de les professores de sevillanes amb més recorregut a Sabadell perquè només la veien entre bastidors, mai sobre un tablao. Però fa tres anys es va plantar i va sortir bruscament de la seva zona de confort. Clementina Fernández (Sevilla, 1966) és professora de sevillanes i ball flamenc a Sabadell.
La seva trajectòria professional va començar al centre cívic de Rogelio Soto, al barri de Campoamor, l’any 2000. Però el gruix de la seva carrera s’ubica a Can Rull, a l’Agrupació Andalusa San Sebastián de los Ballesteros, on ha format centenars de persones. Clementina és el seu nom de pila, Clemen per als amics i Clemen Sevilla com a nom artístic.
Clemen Sevilla és el seu nom artístic / OSCAR ESPINOSA
El seu somni era convertir-se en una prestigiosa dissenyadora de moda, però el destí familiar va fer que la seva trajectòria canviés de rumb i, tot i que mai no ho hauria imaginat, es va convertir en professora. De petita es refugiava en la música, que la transportava a un món d’emocions. “Per entendre-ho s’ha de viure, s’ha de sentir des de dins… quan ballo, interpreto tant la música que semblo posseïda”, exagera Fernández, entre riures.
Per ella, és un art que ha de comunicar emocions, “una dosi de felicitat”. Per això, el primer que ensenya a les seves alumnes és a gaudir del ball. La part més tècnica ja anirà sortint. “A una actuació es desprèn l’energia i l’emoció que sent el ballarí, no tant la perfecció tècnica”, justifica la professora.
Artista polifacètica
Hi ha dites populars que afirmen que un artista ho és en totes les seves formes. Ella n’és un clar exemple. Fa tres anys que dedica el seu temps lliure a la pintura i té ocupades totes les parets de casa amb les seves obres d’art. I, com a projecte a mitjà termini, es planteja exposar-les a alguna galeria de la ciutat per compartir-ho amb alumnes, familiars i la resta de sabadellencs. El ball i la pintura són dues aficions que funcionen com “una via d’escapada de qualsevol maldecap”, per això pinta amb els seus talons a ritme flamenc i balla amb pinzells per fer autèntiques obres d’art. O al revés.
