Ciutat

El soroll, un mal invisible: un 26% dels sabadellencs viu per sobre del límit de decibels

Un 26% dels sabadellencs viu per sobre del límit de decibels

La Gran Via, en una imatge d'arxiu / LLUÍS FRANCO

“No s’hi pot estar. És insuportable obrir la finestra”. L’Anna conviu cada dia amb un mal que no es veu, però se sent. Des del seu balcó, a la carretera de Barcelona amb Pau Claris, els motors dels vehicles –de dia i de nit– deixen una petjada invisible. Un combinat de partícules tòxiques i soroll que castiga la seva salut i la de 56.000 sabadellencs més, que han de lidiar diàriament amb un excés de decibels. Per defecte.

El soroll s’ha convertit en l’enemic ocult de les grans ciutats. És tan invisible com les partícules contaminants –CO2, NOx, HC...– i tampoc no és innocu. De fet, és tan nociu per a la salut com la contaminació ambiental, o fins i tot més. L’exposició a un nivell de decibels elevat té associat un ventall de patologies i símptomes, segons diversos estudis recents: estrès, alteracions del somni, de la conducta i del rendiment, sordesa, malalties del cor i hipertensió, i fins i tot diabetis i obesitat. Des de l’Hospital Parc Taulí ja alerten de l’augment de molèsties relacionades amb l’excés de soroll.

“Fa anys que no dormo bé, ni tan sols a les hores quan passen menys cotxes”, explica l’Anna. Ho atribueix al ritme frenètic de la feina, però també a l’entorn sorollós. “A l’estiu a ningú se li acut obrir la finestra si fa calor. Seria impossible dormir del tirón”. El seu problema és l’N-150, però al llarg de la ciutat hi ha una desena d’eixos viaris ronda Ponent, la rambla d’Ibèria, la Gran Via, la carretera de Mollet, el carrer de Calders– que actuen com a salvaconducte per desplaçar-se, entrar i sortir de la ciutat. Uns 4,5 milions de desplaçaments a la setmana –689.000 en un dia feiner qualsevol– que eleven els decibels fins a un punt inassumible (i insaludable).

Un de cada quatre afectats

El soroll s’estén arreu de Sabadell. Un de cada quatre veïns –el 26% de la població de la ciutat– conviu amb un soroll ambiental per sobre dels màxims permesos. Segons el darrer Mapa Estratègic de Soroll elaborat conjuntament per l’Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), fins a 65.000 persones estan exposades a més de 65 decibels de soroll acumulat diürn. Per territoris, el conjunt de Sabadell i la seva àrea d’influència, l’índex de persones afectades és del 13,6%, mentre que a Terrassa i voltants és de 8,1%. A la ciutat de Barcelona, el volum de persones afectades arriba al 40,3%.

Dins de Sabadell, tal com s’observa en el mapa situat a la pàgina 5, les vies principals superen el llindar màxim establert per la Generalitat –entre 5 i 10 decibels per sobre del límit, expressat en diferent en vermell o groc segons la intensitat–. Darrere de tot hi ha el cotxe, però també molts d’altres factors.

Publicitat

Més vehicles, més soroll

L’informe de soroll no deixa marge per al dubte. Com més trànsit, més decibels. En els últims 15 anys des de la darrera dada disponible (2002-2017), el parc de vehicles ha augmentat un 23,4% a Sabadell fins a arribar als 123.079 vehicles. Des del 2013, quan es va fer el darrer mapa de soroll, el nombre de vehicles ha augmentat un 2,6%, mentre que les persones exposades a nivells de soroll no saludables ha crescut un 7,4%. “Els registres no són normals i es deuen fonamentalment al trànsit”, exposa l’investigador del departament de Geografia de la UAB, el sabadellenc Oriol Marquet, que assegura que la morfologia urbana de Sabadell és una complicació afegida. Avingudes i carrers estrets, voreres angostes, molt asfalt i poc arbre és una combinació que fa que l’impacte del soroll sigui superior al d’altres ciutats, com Barcelona, on hi ha més marge d’actuació.

A part dels cotxes, les motocicletes i els camions també disparen els registres –a les zones residencials i als eixos principals i a les zones industrials, respectivament–. Per contra del que es pugui pensar, el Centre, tot i ser l’espai més pacificat, no és l’indret més tranquil. Als carrers de vianants del voltant de la plaça de Sant Roc, el flux de persones genera 55-59 decibels de soroll acumulat durant el dia i 50-54 durant la nit. Per trobar el Sabadell pacífic, cal anar als carrers interiors de Can Deu, la Concòrdia, Campoamor, els Merinals i Torre-romeu.

Solucions d’impacte

No hi ha una única recepta per combatre el soroll, segons els experts, però, sí que hi ha un objectiu clar: reduir el volum de vehicles. Un sistema de rondes –completar el tram del nord (C-58C) i elaborar el tronc de l’est– contribuiria a descongestionar el trànsit i facilitaria la transformació física als eixos principals. “No pot ser que una via urbana es converteixi en una carretera de gran capacitat”, apunta Marquet sobre la Gran Via.

Com a solucions immediates, planteja la renovació de la flota d’autobusos per vehicles més sostenibles (tant a nivell d’emissions com acústicament), la col·locació de pantalles acústiques, bandes reductores a la calçada, més zones 30 i més radars de velocitat. “No cal gastar milions per aconseguir resultats”, assegura l’investigador, que s’emmiralla amb Sevilla i Pontevedra, que han aconseguit guanyar qualitat de vida amb el foment de la bicicleta i fer carrers per a vianants. Solucions d’impacte amb un soroll que fa perdre la son. I la salut.

Anton Aguilà: “La contaminació acústica afecta més enllà de l’orella”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top