[Per Joan Mena Arca, diputat del grup parlamentari d’Unidas Podemos-En Comú Podem]
El dimarts 7 de gener vam viure la investidura més complexa políticament des del final de la transició democràtica espanyola. El primer govern de coalició progressista des de la Segona República i una dreta i ultradreta salvatges dialècticament i ideològicament convertiran aquesta legislatura en un canvi d’etapa política que hem de saber aprofitar des de les esquerres. L’arribada al govern de forces d’esquerra transformadora com Unidas Podemos i En Comú Podem és un fet històric. Necessitem un govern que faci front a les tres crisis que han colpit Espanya els últims anys. La crisi social i els efectes devastadors que ha tingut per a les famílies espanyoles en clau de retrocés de drets. La crisi territorial que ha fet saltar pels aires els consensos de la transició i ha evidenciat l’esgotament de l’autonomisme a Espanya. I una crisi democràtica que ha acabat amb greus casos de corrupció als principals partits que han sostingut el bipartidisme, PP, PSOE i CiU.
La crisi que ha colpejat la vida de les famílies dels nostres barris i ciutats no ha passat, sinó que la gent treballadora ens hem acostumat a viure-hi. L’atur insostenible i la precarietat de l’ocupació, la pujada escandalosa dels lloguers, les pensions baixes per a la nostra gent gran, el preu de les taxes universitàries que allunyen les classes populars del dret a l’educació, l’especulació amb el territori o les nefastes condicions de vida del jovent en són exemples. Contra això ha de treballar el nou acord de majoria progressista: legislant des del Congrés i executant des del govern.
Tindrem enfront una dreta assilvestrada. El comportament autoritari i ratllant allò antidemocràtic (a la investidura vam sentir crits d’assassins per part de PP i Vox i també a Inés Arrimadas encoratjant des de tribuna a un tamayazo) ens ha de fer entendre que l’alternativa a aquest govern progressista i plurinacional és tan dolenta per a tothom que no ens queda cap altre camí que l’acord. La competició entre les dretes i la radicalització de les seves posicions pot tenir un efecte balsàmic en la relació, fins ara també negativa, entre les forces d’esquerres. Tenim davant tres reptes importants: fer un govern que pensi en la majoria social del país, que aposti pel diàleg com a solució al conflicte entre Catalunya i Espanya, i que recuperi la política com a via per solucionar els conflictes que són polítics. Aquest govern també té una responsabilitat en clau internacional. Davant les polítiques esgotades i fracassades de l’austeritat promogudes per la Unió Europea, necessitem un govern progressista que sigui exemple de com es poden fer les coses d’una altra manera. Podem demostrar que fent polítiques d’esquerres frenem el pas a la ultradreta i construïm una Europa dels pobles i de la gent.
Aquest nou govern també l’hem de notar a Sabadell. Cal treballar políticament per desencallar aspectes fonamentals del dèficit, especialment en infraestructures, que té el govern de l’Estat amb la nostra ciutat. El traspàs de la caserna de la Guàrdia Civil per convertir-lo en un espai profitós per a la ciutat, millorar la línia R4 de Rodalies, la més utilitzada de Catalunya, com a motor de la mobilitat al país, i evitar la posada en marxa del Quart Cinturó, que és una infraestructura antiga dissenyada amb els ulls del segle passat, són les principals prioritats que, com a diputat sabadellenc, em marco personalment.
