[Albert Acín i Marta Ordóñez]
El coronavirus ha impactat de ple en les empreses sabadellenques. Qui no ha aplicat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), ha viscut una davallada de facturació o ha hagut d’abaixar la persiana per imposició. O tot alhora. El terrabastall econòmic ja dura 55 dies, amb diferents intensitats, segons els sectors –i les limitacions imposades pel govern de l’Estat–: des de l’alimentació, els estancs i els serveis essencials al 100%, passant per la indústria i la construcció –a mig gas–, fins als bars i restaurant, amb la persiana abaixada del tot. No hi ha un cas igual.
D’entre totes les complicacions, hi ha negocis que han aixecat el cap. I des de dilluns, molts comerços han tornat a l’activitat. 3.099 comerços de menys de 400 m2 s’han pogut incorporar a la nova normalitat. Molts han provat de reinventar-se, de potenciar altres canals –explorant el terreny de l’e-commerce–, i ho fan conscients que són el gruix de l’activitat econòmica sabadellenca: vuit de cada deu empreses (79,1%) són del sector serveis.
Una de cada tres es dedica al comerç, a l’hostaleria o a la restauració (35,1%), segons la Cambra de Sabadell. “Per pura supervivència em vaig llançar a l’e-commerce”, explica Núria Molina, que regenta la pastisseria Molycake. És un d’aquests tants casos: ara la seva botiga, més que física, és virtual a Instagram. I no es paga en metàl·lic, sinó amb transferència o Bizum. Símbol que alguna cosa ha canviat, sobretot als petits comerços.
Una empenta per als barris
La crisi de la Covid-19 ha afectat el petit comerç de forma paradoxal. Mentre que els grans establiments no essencials han hagut d’abaixar la persiana i d’això “costarà recuperar-se”, apunten des de les associacions de comerciants de Sabadell, el comerç de barri ha recuperat part de la clientela que havia perdut. Ara es torna a apostar per la proximitat i més encara quan –a la llum de les dades facilitades pel Departament d’Informació de Base de l’Ajuntament de Sabadell– hi ha teixit repartit per tota la ciutat: tot i que un terç dels locals de menys de 400 metres quadrats es concentren al districte 1, la resta del negoci està repartit per tot Sabadell.
Apostar pel producte de proximitat és un hàbit que, segons el sociòleg sabadellenc Adrià Camps, és conseqüència directa de les limitacions en la mobilitat personal i el tancament de grans superfícies, “on s’havia traslladat la demanda”, detalla. El canvi de model s’ha notat segons el subsector i de les característiques de cada establiment, però comerciants de diversos punts de Sabadell consultats pel D.S. exposen que han guanyat entre un 10% i un 30% de clientela.
David contra Goliat
L’aixecament de part de les restriccions al petit comerç –que ha començat aquesta setmana i que es reafirmarà quan s’entri a la fase 1– crea un nou escenari esperançador per als comerciants. Veuen una oportunitat per capgirar la pugna amb les grans superfícies, que en els darrers anys s’havien imposat davant dels negocis de tota la vida.
“Si som àgils, el comerciant sabrà aprofitar l’oportunitat: les grans superfícies continuaran tancades durant la fase 1”, argumenta el president de la comissió de Comerç Interior de la Cambra de Sabadell, Josep Maria Porta. Adaptar-se ara i ser ràpids podria significar consolidar un canvi d’hàbits, però en tot això el temps i la continuïtat de les restriccions jugarà un paper transcendental: “Els hàbits canvien quan perduren al llarg del temps”, assegura Vicent Borràs, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB , que apunta que mentre duri el confinament, es forçarà a acudir al petit comerç. “Una part de la clientela que ha tornat a aquests establiments es convertirà en un habitual”, augura l’expert.
El comerç i la restauració han estat, coincideixen els diferents actors, els sectors econòmics que han sortit més perjudicats de la pandèmia. A la ciutat, hi ha 1.255 locals dedicats a la restauració, dels quals un 55% funcionen com a bar i restaurant. El tancament forçat dels locals ha afectat especialment els districtes 1 –que concentra el 30% de llicències– i el 3, el 4 i el 6, que sumen un 41% dels permisos municipals conjuntament.
Indústria com a motor
A un pla més allunyat de la fotografia es troba la indústria. És un sector minoritari –el 7,1% del teixit empresarial– però es manté especialment actiu. A tall d’exemple, només a la ciutat hi ha 408 empreses dedicades a la transformació del metall. La indústria va haver d’aturar-se durant 15 dies i ha continuat en marxa amb certes limitacions. Com a part d’un engranatge, la manufactura s’ha vist afectada per la paralització de l’activitat dels seus clients o la manca de subministrament de matèria primera.
La presidenta del Centre Metal·lúrgic i del CIESC, Alícia Bosch, augura una recuperació “lenta” i “desigual”. “La indústria serà el motor tractor de l’economia local i un element dinamitzador dels serveis”, considera, i apunta que a hores d’ara el 90% de la indústria metal·lúrgica de Sabadell i rodalia està parcialment o totalment operativa. La indústria haurà de ser-hi i a més ser de proximitat, lluny del model de deslocalització actual, segons Bosch. La secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, hi coincideix: “La indústria es reinventa, ha incorporat la tecnologia 4.0, és neta, està digitalitzada… i ara s’ha posat blanc sobre negre la seva importància”, detalla. “Cal impulsar-la”, conclou.
En el cas de la indústria, les perspectives no seran comparables a la desfeta econòmica del 2008. Segons el CIESC, encara que es preveu que la facturació caigui entre el 25% i el 30% enguany, dos de cada deu empreses industrials (20%) no demanaran finançament, mentre que un 55% demanaran algun ajut extern. “Això parla de la salut financera de les empreses”, explica Bosch. Com en el comerç, posa el focus en la digitalització –en aquest cas, per millorar la xarxa d’Internet dels polígons–. “Ho hem de viure com una oportunitat”, assenyala. I això implica estar a prop, però ben connectats. A prop, des de Sabadell.
Cinc maneres de reinventar-se:
Juan Heredia: “Ens hem llançat a la venda ‘on-line’ a domicili”
És un comerç amb més de 40 anys d’història que mai s’havia plantejat repensar el seu model de negoci. “Sempre ha funcionat igual”, explica el seu propietari, Juan Heredia, de la Fruiteria Ca n’Oriac, la de tota la vida. Davant un canvi d’escenari, s’han llançat a la venda on-line a domicili. “Ara arribem a molts altres barris”, diu.
Fuiteria Ca n’Oriac, petit comerç Sabadell / LL.F
Daniel Casadesus: “Hem pogut reincoporar la plantilla”
El decret del 14 de març va obligar a Disme a prescindir temporalment del 80% de la plantilla. Però escoltant què demanava el mercat, uns dies després, van reinventar-se oferint un nou catàleg de productes com mampares protectores, mascaretes i similars. A partir de dilluns, es reincorpora el 95% de la plantilla.
L’empresa Disme s’ha reinventat durant la crisi de la Covid-19 / Lluís Franco
Gemma Torras: “Hem repensat el producte, ens adaptem al mercat”
La tèxtil Torras Pradas està emmarcada en el sector de la moda. Un sector parcialment paralitzat. És per això que han repensat el seu producte, en resposta a la demanda, i han fabricat massivament productes sanitaris, de cotó 100% i amb material antibacterià. “Hem estat àgils per adaptar-nos”, afirma Torras.
Gemma Torras, de l’empresa Torras Pradas / Lluís Franco
Abraham González: “Les xarxes ens han ajudat molt a sortir-nos-en”
Abraham González regenta la Rostisseria del Centre, al carrer de Sant Quirze. A l’inici de l’epidèmia, els clients van desaparèixer i es va passar tres nits sense dormir per preparar una plataforma web per al negoci. “Les xarxes ens han ajudat molt. Vam fer una campanya a Facebook i Instagram i distribuïm per Glovo, Deliveroo i Uber Eat”.
La rostisseria el Centre s’ha servit de les xarxes socials / Lluís Franco
Encarna Campos: “He ampliat un 30% la meva clientela”
Qui li diria a la propietària d’Informàtica Xpress, un petit comerç, que aquesta pandèmia seria una oportunitat d’impulsar la seva marca. El tancament de grans superfícies ha portat un 30% de nous clients –i també de vendes– davant la seva porta. “És l’oportunitat per fer-nos imprescindibles”, aposta.
Encarna Campos ha incrementat les seves vendes més que en la campanya de Nadal / Lluís Franco
