Esports

"Mai he plorat tant en un camp de futbol com a Olot"

L'emotiva abraçada final amb Pedro Capó al vestidor / Lluís Franco

Avui dimarts, 19 de maig, fa just un any que el Sabadell es jugava la permanència en el Municipal olotí i ho recordem a través del cor arlequinat de Jordi Bransuela, quelcom més que l’encarregat de material del club. El vestidor del Sabadell venera el Jordi. Hi és per tot i per a tothom. Va arribar al Centre d’Esports de la mà del llavors president Joan Soteras, la temporada 2007/08. Fins i tot recorda el partit del seu debut, contra l’Eivissa. “Aquell dia es va lesionar greument Roberto Morales”, subratlla.

Encarregat de material. Aquesta és la seva responsabilitat, però el Jordi, a qui anomenaven El Mag en els seus temps de jugador a Ca n’Oriac, ha fet de tot: delegat, entrenador del futbol base i coordinador de diferents categories. Un autèntic supervivent que per sobre de tot destaca pel seu tarannà amable i servei al club. En els seus 13 anys a l’entitat, ha viscut alegries i decepcions, però la tarda del 19 de maig de l’any passat sempre quedarà marcada en la seva memòria. “El Centre d’Esports es jugava quelcom més que una permanència a Segona B, possiblement la seva supervivència com a club”, sosté.

PASSEJADA EN SILENCI

La segona volta del Sabadell va ser un malson que el va abocar a una situació límit. “Curiosament, la setmana prèvia al partit diria que va ser eufòrica. I m’explico: havíem guanyat l’Ejea a la Creu Alta després d’una duríssima derrota a Alcoi que ens va deixar sense cap marge de maniobra. Recordo aquella tornada en autocar amb molta tristor. Ja era un tot o res. Vam superar la primera final a casa i això va ser com una punxada d’adrenalina perquè tornàvem a dependre de nosaltres. L’afició també es va bolcar omplint autocars i autocars. Tothom era conscient el que ens jugàvem a Olot”, assegura.

El rival no es jugava res, però el Sabadell havia de guanyar després d’encadenar 10 derrotes consecutives fora de casa: “En aquell moment l’estadística no compta. Jo veia els jugadors totalment convençuts de què havien de fer. Per exemple, en l’últim descens a Segona B (14/15) es veia venir. L’equip es va ensorrar i no va tenir capacitat de reacció. A Olot la sensació era molt diferent”.

Publicitat

El Jordi va viatjar aquell dia amb l’autocar de l’equip. Una excepció, perquè en els desplaçaments per Catalunya ell ho fa habitualment amb la furgoneta del club per transportar tot el material. “El míster va voler crear un clima de total unitat. Vam arribar a l’hotel per dinar i descansar. Després jo i alguns membres del cos tècnic, com el delegat Toni Cáceres, vam fer una passejada gairebé sense parlar. Va ser com una reflexió en silenci. Allà vam ser conscients de la transcendència del partit. Sabíem que no es podia fallar”, explica Bransuela.

"EM VAIG PERDRE EL SEGON GOL"

Assegura que no va patir gaire durant el partit “perquè veia molt concentrat l’equip i el 0-1 ens va donar tranquil·litat”. Com a anècdota, el Jordi es va perdre el 0-2, el golàs de Pol Ballesteros: “Després del descans, jo em quedo uns 5 minuts al vestidor per començar a recollir part del material i avançar feina. De cop, sento un crit enorme de gol i per un moment vaig pensar que havia marcat l’Olot. La primera reacció va ser mirar l’aplicació del mòbil abans de tornar al terreny de joc i celebrar-ho amb la banqueta. A partir d’aquí ja només desitjava que acabés el partit i aquell malson”.

I després, què? “Surt tota la tensió acumulada i puc dir que mai he plorat tant en un camp de futbol com a Olot. Vaig pensar en la família, l’afició i la gent del club que estava fent una gran feina i no tenien la recompensa dels resultats”, confessa. Tot això es va resumir en una emotiva abraçada amb Pedro Capó al vestidor: “Crec que em vaig abraçar amb tothom, però el Pedro és un noi molt familiar i tenim una bona connexió personal. Va ser l’abraçada de la salvació”.

Per ell, la permanència de l’any passat “és com un ascens, com si fos la tarda de Binéfar que molts recorden. De fet, s’ha convertit en un punt d’inflexió. Si llavors m’hauria cregut l’actual situació de play-off? Per la feina i implicació de cos tècnic, jugadors, treballadors i les persones que estan al capdavant del club, et diria que sí”.  Per cert, el Jordi té tot el material a punt per començar a entrenar i ja somia en una nova abraçada (en aquest cas, virtual) amb Pedro Capó si el Sabadell aconsegueix l’ascens en el play-off exprés.

Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top