JOAN MARCET

Ara, més responsabilitat

[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]

En aquests dies que sembla que comencem a poder imaginar una sortida a la situació sanitària que hem patit durant moltes setmanes, s’imposa més que mai una apel·lació a la responsabilitat per part de tothom: de la ciutadania individual i col·lectiva; d’institucions i poders públics de tots els nivells; d’actors polítics, econòmics i socials; del conjunt de la societat.

No és gaire demanar que tots intentem seguir al màxim les normes i recomanacions de conducta i convivència que experts i autoritats sanitàries estan dictant des de fa ja molts dies. Exposar-nos a rebrots de l’epidèmia per voler córrer massa, o per considerar que nosaltres no correm cap perill, o simplement mantenint una posició irresponsable, insolidària o prepotent, és literalment una bogeria que no ens podem permetre. Cal demanar actituds responsables al conjunt de la ciutadania i estalviar-nos comportaments individuals i col·lectius com els que ja han produït nous casos d’alarma sanitària en diversos indrets. Les actituds descarades i poc comunitàries que de vegades observem han de ser objecte de retret social, ja que el conjunt hi tenim molt a perdre, tal com hem pogut veure durant els darrers mesos a tot el món.

També institucions i poders públics han d’incrementar més que mai el seu grau de responsabilitat, igual que els actors econòmics, socials i polítics que són garants del seu bon funcionament. Els espectacles de confrontació política que hem pogut veure en algunes institucions, amb entrecreuament d’acusacions, desqualificacions o insults, minven la confiança institucional, i en res ajuda a resoldre els problemes que tenim i que tindrem en els propers mesos.

Tots els actors polítics tenen el seu grau de culpa en la degradació institucional, però aquells partits i mitjans que des del primer dia van titllar l’actual govern espanyol d’il·legítim, d’okupa del poder, han augmentat ara la pressió, l’insult i l’assetjament amb l’únic objectiu de fer-lo caure. Fins i tot hem pogut veure com, sense cap mena de rubor, intentaven patrimonialitzar valors i símbols democràtics com la llibertat individual i col·lectiva. Com ha assenyalat recentment Daniel Innerarity, estem assistint a un desplaçament curiós de les dretes espanyoles, inclosa la dreta catalana, cap a l’adquisició de trets del libertalisme estatunidenc, amb acusacions ridícules per part del PP o Vox de totalitarisme o d’impulsar una “dictadura” (està clar que ni Casado, ni Abascal, ni el tal Teodoro han viscut una dictadura), o de centralització general del poder i de les competències. Fins i tot les CCAA governades pel PP reclamen ara més autonomia. Tot plegat, un sarcasme.

Per això cal realçar els intents i les propostes de reconstrucció, de reactivació de la vida econòmica, social, cultural i política que s’han posat sobre la taula en algunes comunitats o ajuntaments. El cas de la nostra ciutat n’és un bon exemple. L’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell va presentar fa poques setmanes un pla post-Covid-19, una proposta de debat ciutadà, que hem d’esperar i desitjar que arribi a bon port. Algunes institucions ciutadanes, econòmiques i socials ja s’han mostrat favorables a aportar idees i propostes per tal de millorar-lo. Ara caldria exigir al conjunt de forces polítiques presents al consistori sabadellenc que posin tot l’esforç, la generositat, el treball i la responsabilitat per arribar a un acord en benefici de tota la ciutadania. La desqualificació o la crítica genèrica és fàcil, però inútil. La proposta de millores o d’alternatives és més complicada, però políticament i socialment infinitament més beneficiosa i responsable. Esperem que en les properes setmanes puguem celebrar la conclusió d’un gran i positiu acord de ciutat, que sense cap mena de dubte redundarà en benefici de la majoria de la ciutadania sabadellenca.

Comentaris
To Top