[Per Leo Torrecilla, empresari]
Tot i que els últims anys el terme empresari ha anat prenent unes connotacions negatives, per culpa d’alguns casos aïllats de males praxis, els mitjans han preferit posar al centre de la notícia els emprenedors, persones atrevides, decidides i amb bones idees, igual que els empresaris, però molt més ben vistos per la societat en general. Encara que no tots compleixin els requisits imprescindibles per aconseguir l’èxit, com és tenir passió, compromís i perseguir l’excel·lència en cada decisió i en cada pas que es fa, amb la nova crisi econòmica que ha portat el coronavirus, tornem a necessitar aquesta mena de persones, diguem-ne empresaris o emprenedors, és igual. Sense ells i elles, personatges que no tenen por, que es mouen bé en la incertesa i en entorns canviants, seria impossible tornar a ocupar tots els aturats que de cop han passat a les llistes de l’INEM o encobertament estan suspesos en EROs ERTOs i altres mecanismes intermedis entre el mercat i l’atur.
Hi ha empresaris autònoms que pensen en petit i empresaris amb llargues llistes de treballadors, n’hi ha amb formació i n’hi ha sense coneixements teòrics, n’hi ha que són de ferho tot i n’hi ha que són de delegar des del primer moment, uns volen reconeixement extern i altres passar desapercebuts, però tots són gent d’acció que cal activar al màxim en la situació actual. Les persones confiem en les persones que mostren una visió clara, un pla coherent, que tenen confiança en si mateixos i transmeten seguretat, en persones que parlen concentrats en el que diuen i que aconsegueixen els projectes que es proposen. Ara ens calen de nou aquests líders industrials, que comuniquen bé i que a part de tenir un missatge ple de contingut, el transmeten amb un continent interessant i atractiu.
La Xina manté més del 30% del seu PIB industrial, Alemanya més del 20% i Espanya només li queda un 11% del PIB que procedeix de la indústria. Per sort, a Catalunya estem millor que la resta de l’Estat, però no arribem als nivells necessaris per generar riquesa equilibrada per a tota la societat. Hem de fer créixer aquest factor de producció que ha demostrat ser el més antifràgil i resilient en els xocs provocats per la pandèmia. Ara que no hi ha dubte del nou actiu que és la indústria, no des del punt de vista històric o sentimental, sinó en el seu vessant de generació de valor agregat i a llarg termini, hem de fer coses perquè Sabadell augmenti també el percentatge de dedicació al sector industrial. Necessitem nous motors, siguin incubadores, acceleradores, xarxes d’emprenedors o empreses individuals, però els actors socials com la Cambra de Comerç, el Centre Metal·lúrgic, el Gremi de Fabricants, la UAB, l’ESDI, etc., han de promoure-ho i ajudar a reactivar en aquesta direcció, perquè és la que millorarà el benestar dels nostres conciutadans.
