Tot i la sensació ‘mainstream’que al Sabadell del 2020 ja existeix igualtat per a les persones LGTBIQ+, no és així. Encara hi ha discriminacions evidents: si no, com pot ser l’elevadíssima taxa d’atur de les persones trans? I també agressions verbals: quina persona gai, lesbiana o trans ha anat agafada de la mà de la seva parella pel carrer i no li han cridat “maricons” o “bolleres”? Analitzem algunes de les discriminacions que pateixen avui dia a Sabadell.
‘Sexili’ a Barcelona
La marxa a les grans ciutats és una constant al llarg de la història recent. De vegades és una fugida, perquè la família no accepta la sexualitat del fill o filla. D’altres, no hi ha assetjament familiar, però el jove vol anar a una gran ciutat per poder trobar persones com ell (o ella), ja que a l’institut o al seu entorn no en coneix cap més. La sensació de ser l’únic gai o lesbiana de tot l’institut.
És el que es coneix amb el neologisme de sexili. En el cas de Sabadell, són els joves que després del batxillerat marxen a viure a Barcelona. Coincideixen aquí factors que impulsen el trasllat de domicili, com la majoria d’edat; la carrera universitària (o altres tipus d’estudis i propostes laborals); així com el descobriment sexual propi de la joventut. “Jo era l’únic gai de tot l’institut…”, que ha pensat tanta i tanta gent.
El punt en comú és l’escassetat (o directament mancança) d’espais de socialització: ni bars d’ambient o discoteques lgtbifriendly, ni col·lectius per l’alliberament sexual… Així, buscar una ciutat amb més habitants pot evitar el que de forma sorneguera es coneix com a desert o suïcidi sexual. Fins i tot per una qüestió demogràfica: és més senzill topar amb gent com tu a una ciutat d’un milió i mig d’habitants, que no pas a un poble de mil persones. És, doncs, una eina per superar la manca de referents.
També hi ha persones de pobles petits que venen a Sabadell, ja que és una ciutat mitjana amb un cert ambient LGTBIQ+: els col·lectius Ca l’Enredus i Actua Vallès, les trobades de les transfamílies, la botiga La Reina Pícara, la festa La Menstrual… Per tant, Sabadell és tan emissora de joves cap a Barcelona, com receptora de joves de municipis de la comarca del Vallès (Castellar, Sentmenat, Caldes, etc.). I donada la proximitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però, també venen d’altres comarques d’arreu de Catalunya.
Persones trans a l’atur
La identitat sexual fa referència al desig sexual que una persona sent (li agraden els homes o les dones), mentre que la identitat de gènere és el sexe autopercebut (em sento un home o una dona), que de vegades no concorda amb el sexe biològic. En aquest cas, la persona pot començar un procés de transició (acompanyat de tractaments hormonals i d’operacions de reassignació de sexe) . D’aquí que es digui que transites d’un espai a un altre.
Trans és el diminutiu col·loquial acceptat avui dia en el moviment. Sense entrar en competència entre col·lectius, hi ha cert consens a dir que les persones trans són les que pateixen una discriminació més intensa i des de diferents prismes avui dia. Al sexili i les –esporàdiques– agressions verbals i físiques, cal afegir-hi una estigmatització en el relat cultural i mediàtic, així com una exclusió laboral que, segons alguns informes, podria arribar al 80% d’atur. Es considera, a més, que aquesta impossibilitat d’accedir al mercat laboral les ha empès –històricament– a ser prostituïdes.
Precisament per lluitar contra aquesta estigmatització, el col·lectiu Ca l’Enredus i la veterana entitat ActuaVallès va crear Trans*Laboral l’any 2018. Es tracta d’una Fira de l’Ocupació per a persones trans, molt innovadora, ja que és la primera creada a Catalunya. Es tracta d’unes jornades per generar un espai de mediació entre les empreses i les persones trans, amb l’objectiu de facilitar la seva inserció en el mercat laboral. Ja s’han celebrat dues edicions (2018 i 2019), amb una incorporació d’empreses – que ofereixen lloc de feina– a l’alça. A més, Sabadell des de fa un temps té un espai de trobada de les conegudes com a transfamílies, que fan xarxa entre vivències i ofereixen referents mutus.
Agressions al carrer
És difícil trobar una persona LGTBIQ+ que no hagi estat mai insultada o escridassada pel carrer, quan anava agafada de la mà de la seva parella. Especialment les nits de cap de setmana (tot i que no només), en contextos en què l’alcohol i l’actuació grupal encoratja els agressors. I és que la percepció de la seguretat en els entorns dels bars sempre és limitada. En el cas de Sabadell, la desaparició de la Zona Hermètica ha implicat una davallada proporcional.
Tot i així, quasi mai es denuncia un insult. En l’àmbit català, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) té comptabilitzades 84 incidències al llarg del 2020, tot i que no totes elles han acabat en una denúncia. Malgrat tot, les agressions verbals hi són cada dia.
Una altra cosa són les físiques, que són més esporàdiques. Però les cícliques agressions nocturnes arreu de l’Estat –que prenen volada mediàtica cada cert temps– evidencien una certa inseguretat que pateixen lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals en l’espai públic. De fet, l’Observatori parla d’una mena de “rebrot” i apunta que estan en coordinació amb les administracions públiques per dissenyar polítiques públiques que frenin l’homofòbia.
Per una banda, i donat que molts casos es produeixen al transport públic, treballen una línia d’establir protocols d’actuació en cas d’agressió, de forma que el viatger que estigui sent agredit es pugui comunicar fàcilment amb el conductor del bus de TUS o comboi de tren o metro. El protocol pot incloure mesures com la instal·lació de cartelleria a les marquesines que hi ha als carrers de Sabadell, així com formació als conductors dels busos de la TUS.
Una altra mesura que col·lectius han portat a terme consisteix a fer mapejades nocturnes per detectar els punts de l’espai públic que generen inseguretat a les persones LGTBIQ+ i els motius, de forma que després l’administració els pugui corregir amb mesures urbanístiques o de mobiliari urbà.
De fet, l’Ajuntament tenia previst un taller d’autodefensa per a persones LGTBIQ+, que encara no s’ha arribat a fer per causa de la Covid-19.
Una altra línia que es treballa és visibilitzar la bandera de l’Arc de Sant Martí a l’espai públic. Així, l’Ajuntament de Sabadell ha pintat aquesta setmana dos passos de zebra amb els colors irisats. També s’han pintat bancs de seure, tant amb l’Arc de Sant Martí com amb la bandera dels drets de les persones trans (com és el cas del banc al Passeig).
Pas de vianants irisat a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
Plumofòbia a l’escola i al futbol
L’àmbit infantil i juvenil és determinant. Són espais on fàcilment hi pot haver tant homofòbia com plumofòbia (la ridiculització de la ploma), a menys que el nen o nena amagui la seva forma de ser i tingui passing hetero (que no se li noti).
Per tot això, guanyen pes polítiques públiques enfocades en la població menor d’edat. A Sabadell, el festival de cinema Cultiva l’estima n’és un bon exemple: una mostra cinematogràfica, adreçada a les escoles, que té lloc al Cine Imperial i on fan projeccions de films que aborden la temàtica LGTBIQ+ amb tendresa i un relat vivencial. De fet, una de les impulsores del certamen, Alba Barbé i Serra, ha estrenat aquesta primavera el curtmetratge Cua de sirena (sobre el binarisme de gènere).
Ca l’Enredus també ha impulsat aquest curs 2010-2020 un pla pilot de coeducació a les escoles bressol. Altres mesures que es troben damunt la taula (en l’àmbit general) són el disseny d’una assignatura d’educació sexoafectiva a l’ESO, així com formacions al professorat i tallers escolars amb les entitats LGTBIQ+.
Pel que fa a l’esport, es destaca la formació específica a entrenadors d’equips esportius juvenils i d’esport base, a fi que tinguin eines per detectar comentaris o actituds afavoridores de violències. Fa dos anys, l’Ajuntament va fer una formació amb entrenadors de clubs esportius (però no d’escoles, ja que és àmbit competencial de la Generalitat).
Les famílies que tinguin la necessitat de ser acompanyades o busquen orientació es poden adreçar al Servei d’Atenció Integral (SAI) orientat a LGTBI de l’Ajuntament, que aquest any ja ha atès 40 consultes.
Pas de vianants irisat / VICTÒRIA ROVIRA
