Sabadell es prepara per fer créixer la seva oferta universitària. El campus de Covadonga s’ha fet petit i ara la UAB, el Parc Taulí i l’Ajuntament tenen la mirada posada a l’Artèxtil. Es vol que la fàbrica, un cop remodelada, es converteixi en un pol de coneixement amb un nou grau d’infermeria. Amb un 34% més d’estudiants, Sabadell s’aproximaria al concepte de ciutat universitària. Al marge de l’abast directe, els exemples consolidats de Lleida, Girona i Vic parlen d’un impacte a gran escala per a tota la ciutat.
El nou campus sabadellenc –la suma de Covadonga i l’Artèxtil, el nou espai pel grau d’infermeria– suposaria passar de 1.043 a 1.395 estudiants potencials. La intenció de l’Ajuntament és duplicar les places actuals de la UAB i dur-les a la ciutat, oferint un model 100% públic –a diferència dels centres associats en infermeria de Terrassa (EUIT) i Sant Cugat (Gimbernat). Aquest seria el resultat més directe de la implantació, però n’hi pot haver d’altres, fent un cop d’ull als exemples d’altres municipis.
El carrer de Covadonga, la principal artèria del barri, amb la xemeneia de l’Artèxtil al fons, on pot anar el grau d’Infermeria / LLUÍS FRANCO
Entre les ciutats universitàries de Catalunya, el cas de Lleida apunta a un retorn econòmic important del sistema universitari a la ciutat. L’impacte de la seva universitat (la UdL) és de 241 milions d’euros anuals i, de forma directa o indirecta, representa el 6,8% de la producció de la capital lleidatana. La presència estudiantil impacta en els bars, l’oci i la cultura, i també en el transport i l’habitatge, sectors on augmenta la despesa gràcies als joves. “Es generen sinergies amb el teixit privat. Aquí s’ha vist molt en el sector agroalimentari”, afegeix Pere Enciso, del departament d’Economia de l’UdL. En el cas de l’UVic, l’impacte és d’uns 110 milions d’euros anuals i el 88% recau al mateix territori (Osona).
A banda de l’impacte econòmic, l’ampliació universitària també ha de servir per transformar l’àmbit Gran Via-Ripoll. Joan Ganau, professor del departament de Geografia (UdL) explica que a Lleida, la universitat i els seus equipaments “van revaloritzar els habitatges i van impulsar el comerç”, exposa. L’àmbit del riu Segre, on avui hi ha el campus de Cappont, n’és un exemple. Girona ha viscut un procés similar: un dels tres campus de l’UdG va donar una nova vida al Barri Vell, que ha passat de la degradació a “mort d’èxit” per l’allau de turistes, explica Isabel Salamaña, geògrafa gironina que ha analitzat el fenomen.
L’Artèxtil, situat a la Gran Via / VICTÒRIA ROVIRA
El coordinador del projecte Covadonga Urban Lab, Konstantinos Kourkoutas, creu que la transformació a Sabadell també serà en clau urbanística. Segons considera, l’Artèxtil s’ha de convertir en un espai pensat per diversos usos que sumi “docència, investigació i espais per la ciutadania”. La intenció de l’Ajuntament és accelerar les converses amb els departaments de Salut i Universitats. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, assegura que en un any es podria posar en marxa el grau. Tot i això, l’objectiu final és encara més ambiciós: es vol convertir l’Artèxtil en una facultat amb més graus. “Hi ha espai per a diversos estudis de ciències mèdiques”, afirma.
El potencial a Sabadell
Grau de moda
Durant la crisi sanitària, van faltar professionals (especialment d’infermeria. Infermeria ha tornat a ser un grau atractiu, i s’ha notat també en la demanda universitària. Aquest curs, a la UAB i els centres adscrits s’han inscrit 4.900 alumnes, per un total de 535 places. El nombre de sol·licituds ha augmentat un 34,3% d’un any per l’altre, influït pel context de l’epidèmia.
Oferta descentralitzada
Rehabilitar l’Artèxtil per fer el grau d’Infermeria permetria descentralitzar l’oferta de la UAB a Sabadell, que ja és avui una ciutat dormitori de molts estudiants. Un procés que és necessari, segons Joan Ganau, professor de la UdL que va viure el procés d’integració de la universitat a Lleida: “Sabadell ha de captar estudis de la UAB. No és el mateix estar tancat en una bombolla que portar el coneixement a la ciutat”.
Un grau amb alumnes excel·lents
Els resultats dels alumnes del grau d’infermeria a la UAB en l’actualitat són superiors als registrats al Campus de Covadonga. El rendiment acadèmic (el nombre de crèdits aprovats per alumne) entre els futurs infermers és del 95,5%, mentre que en el Campus de Covadonga avui és d’una mitjana del 76,2%.
On són les dones?
Els estudis d’infermeria ajudarien a equilibrar la presència de dones al campus de Sabadell. Infermeria és un grau encara molt femení (nou de cada deu –87,5%– de les noves inscrites són dones). Actualment es realitzen tres graus íntegrament a la UAB Sabadell (Empresa i Tecnologia, Gestió Aeronàutica i Comptabilitat i Finances), estudis amb presència majoritàriament masculina.
Captació de nova població
“Sabadell ja és avui una ciutat que acull estudiants de la UAB”, assegura l’alcaldessa Farrés. L’Autònoma no ho té controlat, però té un registre dels estudiants segons el lloc d’origen: només un 14,5% dels estudiants de graus, postgraus i màsters és de la demarcació de Barcelona. Hi ha un potencial de captació màxim d’uns 7.000 joves al territori cada curs.
Les experiències de ciutat universitària
Girona: Transformació del Barri Vell i de Salt
Girona ha estat un bon exemple de transformació urbanística des dels anys 1980 al ritme de l’UdG. La instal·lació del campus al Barri Vell va coincidir amb un pla per renovar una zona molt degradada. Avui l’entorn del riu Onyar és atractiu i de fet és un reclam turístic. “Es va dinamitzar el centre històric, que es va remodelar amb nous equipaments. Es va convertir en la casa dels estudiants”, assenyala Isabel Salamaña, del Departament de Geografia de l’UdG. Ara, la universitat vol estendre el model amb una nova facultat al costat del nou Hospital Trueta, al terme de Salt, un dels municipis més humils de les rodalies. “Rejoveneix la població, es barreja el teixit social i a banda, com es vol fer a Sabadell, es crearan sinergies entre l’hospital i la facultat”.
Lleida: Canvis al costat del Segre
Un nou pont i el campus de Cappont van renovar la part esquerre del riu Segre a Lleida. A banda d’un rentat de cara més que necessari, l’UdL genera 241,3 milions d’euros a la ciutat a l’any. Un terç de forma indirecta.
Vic: Una aposta privada d’impacte
La Universitat de Vic genera cada any 110 milions d’euros a l’economia catalana. La majoria, nou de cada deu euros, repercuteix directament en el seu territori més immediat (la comarca d’Osona). El sector amb més sortida, segons l’anàlisi de la mateixa universitat, són els serveis de comerç, transport i hostaleria (22,9 milions d’euros).
