RAÜL GARCIA BARROSO

El dret a tenir sostre i el dret a especular

[Per Raül Garcia Barroso, regidor d’ERC]

Dues mocions del ple d’aquest octubre tractaven una mateixa temàtica: les ocupacions d’immobles. Una, presentada pel PSC; l’altra, per Cs. Amb matisos, amb un llenguatge diferent, totes dues centraven el problema en una única qüestió: per evitar les ocupacions il·legals, s’han d’enfortir els sistemes de control, dotar de més competències la policia o la Fiscalia, mesures legislatives, etc. Totes dues mocions van quedar fusionades finalment; segurament, per la seva sintonia ideològica.

Però, en aquest debat sobre les ocupacions, ens hem de fer una pregunta fonamental: mereix la mateixa protecció la propietat d’un immoble en mans d’un banc que el d’una persona física? Hem de protegir de la mateixa manera un propietari individual que un fons voltor propietari de milers de pisos buits, que, a més, els ha obtingut després de desnonar-ne famílies que no en podien pagar la hipoteca corresponent? Crec que no és possible ficar-ho tot al mateix sac.

La propietat no mereix la mateixa protecció en el cas dels pisos que han arribat a mans dels bancs per adjudicacions després de subhastes per crèdits que ells mateixos havien concedit i que el mantenen buit amb l’única intenció d’especular-hi. I l’argument el tenim a la mateixa Constitució quan hi trobem que l’article 33.1 consagra el dret a la propietat privada i que l’article 33.2 ens diu que la funció social d’aquests drets en delimitarà el contingut.

Perquè aquest debat té dues cares: el dret a la propietat i el dret a l’habitatge. I, mentre no es pugui garantir el dret a l’habitatge, existiran les ocupacions, per molts policies, fiscals o jutges que s’hi vulguin posar. I, per garantir aquest dret, calen polítiques d’habitatge. Res es farà per més coerció, més sancions o més penes de presó que hi hagi.

Els proposants de la moció (PSC i Cs) es queixaven que calen reformes legals. I la primera frase de la seva moció deia: “Los delitos de okupación de edificios y viviendas, calificados como ‘usurpación’ y tipificados en el Código Penal…”. M’estan dient que el delicte d’usurpació està previst al Codi Penal i que té poca protecció? Just al contrari: està previst a la norma més coercitiva de qualsevol estat democràtic: el Codi Penal.

I, quan els mateixos proposants defensen que s’ha de dotar de més competències la policia per, fins i tot, entrar als domicilis sense control judicial, ells, que presumeixen de constitucionalistes en altres àmbits, s’obliden que hi ha un altre article (el 18.2) de la Constitució que ens diu que el domicili és inviolable, i que aquest dret està més protegit per la carta magna que no pas el dret a la propietat privada. Per això hi ha d’haver un control judicial en tota aquesta qüestió, i per això és necessari que, davant d’un desallotjament d’una ocupació no flagrant, sigui el jutge i no pas la policia qui actuï.

I és evident que hi ha ineficàcia judicial, però n’hi ha en totes les matèries: per exemple, s’estan programant judicis laborals per al 2022. Un treballador acomiadat que reclama la seva indemnització s’ha d’esperar fins al 2022. Però, oi que els proposants no són aquí demanant que la policia vagi a l’empresa, n’agafi els diners i els doni al treballador? Tothom pateix la ineficàcia judicial. Però, llavors, el problema és aquest, no pas una suposada falta de mesures de protecció de la propietat privada.

Per lluitar a favor del dret a l’habitatge, Esquerra Republicana hi serem sempre; per lluitar contra els incívics, també. Però no ens trobaran mai per fer fora famílies que no tenen lloc on viure perquè se les ha desnonat, i que no tenen més remei que entrar en un pis propietat d’una entitat bancària que el manté buit amb finalitats especulatives.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Comentaris
To Top