Opinió

A favor del Pla de Protecció del Patrimoni

Els articles recents de Josep Ache sobre l’enderroc i llicència de la fàbrica Bósser del passat mes de març i el de la passada setmana, respectivament, ajuden a recordar-nos les qüestions de la necessitat i, al mateix temps, dels límits de la protecció del patrimoni arquitectònic i ambiental, que van passar gairebé desapercebudes en la nova aprovació inicial, a corre cuita, del Pla Especial de Protecció dels Béns Arqueològics, MediAmbientals i Arquitectònics de Sabadell (PEP-BAMAS) 2015, del mes d’abril després de l’anul·lació de l’anterior pla del 2008, per sentència del 25 de febrer passat,per la raó d’estudi econòmic i financer insuficient.

És un motiu de satisfacció (i de felicitació a l’Ajuntament) que el nou pla de protecció arquitectònica inclogui, ara, en 12 impressionants volums del Catàleg, 332 elements (casals, fàbriques, despatxos, rengles de cases unifamiliars…) davant dels només 130 que tenia la versió inicial del PEPPAS, així com els 50 elements d’infraestructura i mobiliari urbà, els 28 elements d’interès arqueològic i 61 zones d’interès ecològic, per tal de guardar la nostra ‘memòria històrica’ de ciutat industrial i conservar els béns d’interès cultural i mediambiental.

Entenc, però, que la present versió del pla s’hauria de revisar a fons, i tenir una nova aprovació inicial i exposició pública, pels exemples i raons que segueixen. Almenys serviria de pedagogia perquè, en futures llicències, es fes més compatible la preservació de la memòria històrica i valors arquitectònics amb els drets dels veïns i la compensació per molèsties històriques.

1. Fitxes de béns protegits que ja no existeixen. És l’exemple del despatx Abad al carrer de Montserrat 71 (element 210) que es va ensorrar tràgicament per les obres del solar veí. La seva inclusió al Catàleg és un exemple de feina deficient i poca sensibilitat.

2. Fitxes de béns protegits que ja han estat substituïts per nova edificació, com és el cas de la fàbrica Tort, al carrer de Riego (element 95). Incloure la fotografia de l’edifici de lofts resultants seria un bon exercici de pedagogia urbanística en relació a futures transformacions.

3. Fitxes de béns protegits, que ja disposen de llicència d’obres en construcció com és el cas de la fàbrica Bósser-Vapor de ca l’Esquerdat al carrer d’Alemanya (element 403). La inclusió de la imatge de la llicència concedida també seria un bon exercici de pedagogia.

4. Béns no protegits que necessitarien protecció, segurament. És l’exemple del rengle de cases de planta baixa del carrer Pau Claris 62-66 incloses a la primera informació pública del PEP del 2001, fins el número 60. La inclusió al Catàleg podria ser un exemple de ‘desmemòria històrica’ i de com els interessos particulars avalats per projecte tècnic, aprovat a corre cuita, van trencar una unitat d’interès històric i arquitectònic.

5. El pla necessitaria també, com a mínim, una actualització del seu context socioeconòmic que data del 2005, d’abans de la crisi, un estudi econòmic que no es venti que només cal dedicar l’1% del pressupost municipal per garantir les proteccions (especialment les de caràcter mediambiental) sinó que inclogui el Programa d’Actuació que promet la normativa (en la línia dels arguments de la sentència d’anul·lació), dimensionar el volum de protecció en sòl i sostre en relació al sòl urbà i no urbanitzable, aclarir què passa amb elements com la renglera de cases de la Rambla, entre Planes i Montserrat que és a l’índex del volum 3 però que no té fitxa, uns índexs numerats i una actualització de les fotografies, la majoria de les quals tenen més de 10 anys (fitxa 720-D1, per exemple).

En aquest context de necessària re-elaboració (per uns serveis tècnics segurament més diligents a la vista de les deficiències) crec també que l’Ajuntament està en deute amb cadascun dels prop de 40 veïnes/veïns que vam signar una instància d’oposició a la llicència de la fàbrica Bósser, ja en construcció avançada, el passat mes de febrer, per tal explicar com s’ha calculat un volum edificable que sembla desproporcionat (131 ó 165 habitatges?) especialment pels sota cobertes (900 ó 2032 m2?), i com afecta a la seva privacitat de vistes. Lamentablement poder disposar eventualment d’un espai lliure nou per a la ciutat o d’habitatge públic amb la cessió del 10% del terreny/aprofitament, poc comprensible en sòl urbà si no és a canvi d’algun benefici, ja no hi som a temps perquè l’Ajuntament anterior va preferir cobrar uns 100.000 € de substitutiu.

“La present versió del Pla s’hauria de revisar a fons, i tenir una nova aprovació inicial i exposició pública”

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top