Aquesta setmana s’ha tornat a commemorar, com cada any, el “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona (aquesta és la denominació oficial de l’ONU). En aquestes dates, tothom posa al davant el nombre de dones assassinades per marits, companys, exmarits o excompanys. L’assassinat és la màxima expressió de la violència contra algú. Per tant, és lògic, posar-ho com a gran titular. Tot i així, la prioritat sembla ser evitar més assassinats d’aquest tipus. Aleshores, toca incrementar la prevenció, l’educació i la conscienciació.
Tothom sembla haver-se posat d’acord en que la clau són els joves. Tothom parla de que cal explicar als nois que han d’entendre que les noies no són propietat seva ni estan al seu servei. I es diu que hem de convèncer les noies que per ser estimada no cal ser un objecte al servei d’un noi o d’un home. D’entrada, no està malament tirar cap a aquesta banda. Però hauríem de recordar que noies i noies, infants i adolescents, viuen a una societat on el missatge que se’ls pretén fer arribar no ha quallat massa. De fet, a la nostra societat predomina una realitat completament contrària i oposada a la que pretenem dels nostres joves.
Avui, a finals de novembre de 2015, hi ha multitud d’indicadors i àmbits que situen les dones per sota dels homes, amb menys drets, sense igualtat real i efectiva. Ens agradi o no, és majoritària arreu una realitat on les dones són al servei dels homes. Només cal fer una ullada a qualsevol àmbit de la nostra societat per comprovar-ho.
A la publicitat, la neteja de la llar encara continua sent majoritàriament feina de les dones. El mateix podem dir de la majoria de publicitat de joguines: nines per a les nenes, cotxes per als nois. Les dones continuen sent considerades objectes sexuals a molta publicitat adreçada als homes. I el cànon de bellesa física de les dones apareix com a tasca obligada per a tota dona, quedant molt més reduïda per als homes. Ser un home lleig continua sent un problema molt menor que ser una dona lletja.
Les tasques de la llar són encara una tasca feta per dones, per majoria aclaparadora. I ho són també la cura d’infants, gent gran i persones malaltes. Com a molt, alguns homes “ajuden” les dones, quan són tasques tant d’ells com d’elles. Les dones continuen cobrant menys que els homes per les mateixes feines. Al món de la política i de l’empresa, la direcció rarament és cosa de dones, existint una massiva colonització masculina quedificulta greument l’accés a les dones.
L’explotació sexual femenina, en forma de prostitució, campa lliurement pel nostre país. El 90% de les dones que exerceixen la prostitució ho fan forçades. Però els centenars o milers de bordells de les carreteres del país continuen oberts sense problemes. Això sí, perseguim la prostitució “visible”, és a dir, la dels carrers.
Al món de l’educació no hi ha una ferma i sòlida aposta per la lluita contra el masclisme. A l’escola, cal triar entre religió i valors socials i cívics (valors ètics a secundària), com si la lluita contra el masclisme no fos una necessitat social i un valor, independentment de la religió. No s’entén la contradicció en pretendre educar en la igualtat entre dones i homes quan a la majoria de religions les dones hi pinten ben poc.
Som una societat hipòcrita, que fa discursos per als joves que no s’aplica a si mateixa. Per tant, no té massa sentit esquinçar-se les vestidures perquè avui estigui creixent el masclisme entre joves i adolescents, amb la tolerància, permissivitat i col·laboració de moltes noies. Aquests joves viuen a famílies, tenen entorn, van a escoles, miren els mitjans de comunicació i reben publicitat per tot arreu. Si el missatge general que reben continua farcit de masclisme, de dominació dels homes vers les dones, i de submissió i servei de les dones, no canviaran el seu mode d’actuació. I si continuem així, mai no acabarem amb el masclisme i la violència contra les dones.
“El cànon de bellesa física de les dones apareix com a tasca obligada per a tota dona, quedant molt més reduïda per als homes”
