El millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys, el segon millor moment és ara. Aquest proverbi xinès serveix per posar en valor la bondat de la bona planificació per una banda, i per dir que cal actuar en el moment per poder avançar sense lamentar-nos. Escric aquestes paraules per complementar l’article de l’ambientòleg Manel Cunill i Llenas publicat en aquest diari el passat 9 de març amb el títol “Sense el 400 soterrats”. L’article citat assegura que “inaugurar el 2017 el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) sense el soterrament a Can Feu serà una farsa”. No està en el meu ànim posar en qüestió l’opinió del senyor Cunill, però sí que exposaré els fets que envolten aquest projecte.
Fem memòria. El soterrament de Can Feu no es va preveure en el moment de la concepció del projecte de perllongament dels FGC a Sabadell. En tots els protocols signats entre 2009 i fins avui aquesta actuació s’havia previst com un actuació no de millora de l’oferta de mobilitat sinó com una actuació d’integració urbanística de la ciutat. Sempre s’havia previst, com es fa en tot Catalunya, com una actuació que es finançava amb la generació de plusvàlues urbanístiques seguint la premissa per la que amb diners públics no era massa lògic generar plusvàlues privades. El cobriment i millora de la Gran Via de L’Hospitalet de Llobregat que ha renovat barris, millorat espais públics i ha atret inversions no ha costat ni un euro dels pressupostos públics.
Voluntat de consens amb la ciutat. De totes maneres les decisions al voltant d’aquest perllongament, les bones i les no tan bones, hem procurat prendre-les amb l’Ajuntament de Sabadell. Sempre s’han près les decisions conjuntament amb els municipi. Ara s’ha decidit treballar que la Generalitat pugui avançar el finançament necessari pel soterrament a l’espera que en un futur es generin les plusvàlues que produeixin les inversions.
Resoldre com pagar l’obra en el pitjor de les circumstàncies. El 2012 vam donar la cara amb el conseller Lluís Recoder quan es va decidir aturar les obres que no tenien finançament: dels 430 milions d’euros previstos només s’havien pagat 40 milions i ningú havia previst com finançar aquesta actuació. Vam fer un pla de refinançament que ens ha permès acabar els treballs en el termini que vam explicar en aquell moment a l’Ajuntament i als veïns. Cal que tothom sàpiga que aquest 2016 el 50% de tota la inversió pública pressupostària del Departament de Territori i Sostenibilitat es destina a pagar el perllongament de Sabadell.
Respecte a Can Feu, s’ha treballat en tot moment amb l’Ajuntament de Sabadell, amb complicitat i comprensió per part de tots de la situació econòmica que viu el país per les mancances greus de finançament. Hem pretés buscar la millor solució pel soterrament de Can Feu. I ha estat amb l’Ajuntament que hem decidit aquest mes de febrer quina solució finalment dibuixaven del projecte constructiu. Remarco aquest febrer, per posar en valor la voluntat de consens. Hi havia diverses propostes sobre la taula que la comissió tècnica ha treballat i debatut. Una comissió oberta que ha pogut conèixer de prop el què i debatre sobre el com. Així finalment el projecte que es dibuixarà serà el d’una fase i de cost 20 milions d’euros.
Cedir l’aparcament per posar en valor 3’9M d’euros d’inversió pública. Sobre la cessió de l’aparcament també hi ha coses a posar en valor. El 2013 es va invertir 2 milionsd’euros per avançar la construcció de la llosa de l’aparcament de la plaça Major per cedir-la abans a l’Ajuntament i així posar en servei l’aparcament el més aviat possible.
Diàleg per canviar el projecte pel Parc del Nord. S’han fet més de 8 comissions amb els veïns donant la cara i explicant com està tot i què es pot finançar i què no perquè com els recursos del planeta aquests no són infinits. Com a director general fins el 2013 i després com a secretari d’Infraestructures i Mobilitat he donat la cara. L’Ajuntament ens va demanar canviar el projecte del Parc del Nord i ho vam fer.
Final. El 2011 ens vam trobar una obra sense finançament, amb Sabadell amb ferides obertes per les obres i amb el soterrament a Can Feu, que un protocol deia que havíem d’estudiar, però sense projecte i sense cap previsió de com pagar-ho més enllà de bones paraules escrites. Avui tenim dates d’inauguració, s’està fent un projecte constructiu per soterrar Can Feu, sabem quan s’acabaran definitivament les ferides a les places i carrers de Sabadell que els veïns pateixen per les obres. Estem satisfets de la feina feta i serem exigents amb la que queda per fer. Estem satisfets del diàleg amb els tres alcaldes que han viscut aquestes obres tant complexes i del diàleg amb tots els veïns de Sabadell i del seu barri de Can Feu.
El concepte de sostenibilitat, de proporcionalitat i de coherència s’ha d’aplicar quan ens referim a inversions públiques amb els diners de tots els ciutadans i també a l’anàlisi de les circumstàncies que determinen les possibilitats de resoldre els problemes dels ciutadans.
“El 2016 el 50% de tota la inversió pública pressupostària del Departament de Territori i Sostenibilitat es destina a pagar el perllongament de Sabadell”
