Ciutat

«Mai no és massa tard per aprendre»

Una dona amb el seu fill s’informa per estudiar castellà el curs que ve / Foto: P. J. A.

Les aules de l’escola d’adults La Concòrdia ja són buides d’alumnes; però l’activitat als seus passadissos i despatxos no s’ha aturat. Des d’ahir i fins al pròxim 26 de juny, als cinc centres de formació d’adults de Sabadell és temps de fer preinscripcions per al curs 2018-2019. A La Concòrdia ofereixen cursos de castellà, català, anglès, informàtica i alfabetització; i també el títol del GES (l’equivalent a l’ESO) i preparació per a les proves de cicles formatius de grau superior i d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.

Aquest darrer curs, l’Antonia Torralbo ha estudiat anglès. Té 56 anys, és esteticista i ara vol fer el nivell dos. «M’agrada molt l’anglès. Per a la meva feina no necessito saber-ne, però m’agrada estudiar idiomes. A més, mai no és massa tard per aprendre». La majoria d’alumnes amb qui l’Antonia ha compartit lliçons tenen més de quaranta anys; però a La Concòrdia tenen alumnes molt variats.

Els alumnes que fan el GES als torns de matí, per exemple, acostumen a ser nois i noies que en el seu moment van abandonar els estudis i ara volen treure’s el títol d’ESO. Els que van a les classes de català o castellà de primer nivell són sobretot nouvinguts i, sovint, dones. En canvi, a les classes d’anglès o informàtica hi abunden els jubilats i els majors de 40 anys.

«És molt gratificant la multiculturalitat que tenim aquí. Per a nosaltres és un gran avantatge que a les classes estiguin barrejats joves amb no tan joves, amb més madurs, amb gent gran; perquè s’enriqueixen mútuament», explica Àngels Flores, la directora del centre. «Té la dificultat de tenir en una aula més de vint persones de diferents edats i de diferents nacionalitats, però després, això mateix, es converteix en un aspecte positiu», afegeix Àngela González, la cap d’estudis de l’escola.

Entre els alumnes hi ha també nivells formatius molt diferents: moltes dones de zones rurals del Marroc, per exemple, són analfabetes; mentre que les ucraïneses que han arribat a Sabadell fugint de la guerra fins i tot poden tenir estudis universitaris. «Quan fem els grups separem per nivell de parla; procurem ensenyar l’idioma de forma funcional perquè els serveixi per desenvolupar-se en el seu dia a dia», explica la directora.

Alhora, hi ha alumnes que tenen temps per estudiar pel fet de ser jubilats o ser molt joves; i en canvi d’altres van a classe després de torns de més de vuit hores a la fàbrica, en una botiga o en un restaurant. «El fet que tinguem les tres franges horàries [matí, tarda i nit] és precisament per respectar els torns laborals. Hi ha moltes persones que treballen i que poden compaginar amb els seus estudis», explica González. «L’oferta formativa l’anem adaptant a allò que ens demana el ciutadà», rebla per part seva Àngels Flores.

Publicitat

Un home d'origen xinès fa la preinscripció pel curs 2018-2019 al centre per a formació d'adults La Concòrdia / Foto: P. J. A.

Varietat d’alumnes

El Christian Ibañez i l’Ahmed Ben Mouhi són dos exemples evidents del que expliquen les responsables de La Concòrdia. El Christian té 17 anys i no va acabar l’ESO. Ara vol treballar, però arreu li demanen el títol. La seva idea és estudiar de nou a una el curs que ve per poder treure’s el graduat el més aviat possible.

L’Ahmed, en canvi, ja treballa, tot i que ho fa esporàdicament. Fa poc més d’un any que viu a Sabadell i, tot i que es defensa parlant en castellà, considera que necessita més coneixements per poder gestionar els seus papers i bregar amb l’administració pública. Té uns cinquanta anys i és d’origen marroquí; el curs vinent vol estudiar el nivell 1 de castellà.

«El més maco de tot no és només que es treuen l’ESO o aprenen la llengua, sinó que s’obren una porta a continuar amb la seva formació», explica l’Àngela González, «molts acaben fent cicles o entrant a la universitat». No és un camí fàcil, expliquen les professores de La Concòrdia, però els alumnes s’hi escarrassen perquè tenen clar el seu objectiu i són conscients de l’esforç que els suposa. «Aquests són ensenyaments postobligatoris, de manera que la gran majoria dels nostres alumnes venen realment perquè volen», diu Àngels Flores.

Amb tot, l’escola compta amb un servei de tutories que s’encarrega de fer seguiment de cada cas i acompanyar els alumnes en aquesta inusual etapa acadèmica. Hi ha també una psicopedagoga, que s’encarrega de fer assessoraments globals i individualitzats amb els estudiants. «El nostre objectiu és evitar l’absentisme», diu la cap d’estudis, «una de les tasques més importants de l’escola és, no només ensenyar, sinó acompanyar i vigilar els estudis que fan els alumnes perquè no abandonin».

A La Concòrdia però, ho tenen clar: l’educació canvia vides. L’Àngels Flores i l’Àngela González ho afirmen sense embuts i se’ls il·lumina la cara quan parlen dels antics alumnes que van trobant arreu, amb els estudis ja acabats. «La transformació que fan aquestes persones des que posen els peus a l’escola fins que marxen és el més enriquidor de tot», diu Flores.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top