Publicitat
Ciutat

Cuixart, davant del Suprem: “La meva prioritat ja no és sortir de la presó”

Declaració del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, pel judici de l’1-O: reconeix el paper mobilitzador de l’entitat però rebutja elaborar el full de ruta del referèndum

ACN

Una defensa de la seva condició de “pres polític” i un rebuig rotund de les acusacions que recauen sobre ell. El president d’Òmnium Cultural, el sabadellenc Jordi Cuixart, ha declarat aquest matí davant del Tribunal Suprem pel judici de l’1-O. En la compareixença, ha reiterat el caràcter no violent de les manifestacions convocades per l’entitat i ha negat cap participació en els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre i l’aprovació de les lleis de desconnexió pel Parlament de Catalunya.

Soc un pres polític, no un polític pres“, ha afirmat amb contundència Cuixart davant les preguntes del fiscal Jaime Moreno. Aquesta afirmació fins i tot l’ha fet extensiva als seus companys a la banqueta dels acusats, entre els quals hi ha la també sabadellenca, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que declara també avui davant l’alt tribunal.

Jordi Cuixart declarant davant del Tribunal Suprem aquest dimarts pel judici de l’1-O / EFE

Cuixart ha començat la seva declaració davant del Tribunal Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, minuts després de dos quarts de 10 del matí. La Fiscalia i l’advocacia de l’Estat li demanen 17 i 8 anys de presó respectivament, pels delictes de rebel·lió i sedició.

L’activista només respon a les preguntes de la Fiscalia i de les defenses, i rebutja fer-ho a l’Advocacia de l’Estat i a Vox, que s’ha quedat fora de la sala fins a la pausa habitual per haver arribat tard en començar la sessió.

Forcadell limita el seu paper en el Procés en el Judici de l’1-O: “No vaig participar en cap estratègia”

Mobilització, sí…

Mai renunciarem als drets fonamentals, com el dret a la manifestació”, ha exposat Cuixart en repetides ocasions. Ha explicat que, com a president d’Òmnium Cultural, va liderar una mobilització ciutadana plenament legítima.

Jordi Cuixart protagonitza un discurs durant la manifestació de la Diada de 2017, prèvia al referèndum de l’1-O / ACN

La mobilització del 20 de setembre de 2017, en què Cuixart va pujar damunt d’un vehicle Patrol de la Guàrdia Civil, ha estat omnipresent durant l’interrogatori de la Fiscalia. L’activista, amb un to tranquil, ha qualificat el vehicle com un “altar majestuós” i ha reiterat que la manifestació va ser una “generació espontània” davant dels escorcolls a les seus de la Generalitat que s’estaven produint aquell dia.

Tot i que ha reconegut que Òmnium Cultural va tenir un paper mobilitzador, ha rebutjat totes les vinculacions pel que fa a les preparacions del referèndum de l’1 d’octubre i l’elaboració de les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament el 6 i 7 de setembre de 2017. “No puc parlar d’una cosa en què no he participat“, ha sentenciat.

…violència, no

La seva fermesa s’ha repetit pel que fa a les acusacions de violència en relació a les manifestacions massives. “En cap cas“, ha afirmat, hi va haver violència el 20-S, malgrat que aquesta era la “voluntat provocativa de l’Estat” dels escorcolls. “No he manat a ningú a enfrontar-se a la Guàrdia Civil per les meves conviccions pacífiques”, ha sentenciat Cuixart, que ha assegurat que “la violència no forma part de l’ADN de la societat catalana”.

Per a Cuixart, les destrosses que es van produir en dos dels cotxes de la Guàrdia Civil van ser un “fet menor” i que no en va ser conscient dels danys fins la nit, quan es va aclarir la zona. “Em molesta que es trenqui alguna cosa. No em satisfà veure danys. Dit això, vaig veure uns cotxes danyats i ho vaig lamentar públicament”, ha explicat Cuixart.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, sobre un vehicle de la Guàrdia Civil el 20-S / ACN

Negant encara el caràcter violent, l’activista ha considerat que hi ha una clara tergiversació en els informes policials que sustenten l’acusació que recau sobre ell i la resta de polítics independentistes empresonats. En els informes de la Guàrdia Civil he pogut llegir veritables atrocitats que no s’han produït”, ha exposat enèrgicament.

Durant la declaració, i en resposta a la seva defensa, s’han reproduït vídeos del mateix 20 de setembre en què Cuixart demana una actitud pacífica i exigeix als manifestants que facin un passadís perquè surtin els cossos policials que duien a terme els escorcolls a la seu del Departament d’Economia. “Si detecteu a algú que intenta atacar als cossos de seguretat no ho permeteu. Són els enemics del poble de Catalunya”, deia en l’enregistrament.

La prioritat: resoldre el conflicte català

Després de més de 500 dies empresonat, i tot que Cuixart ha demanat explícitament la seva absolució, el líder independentista ha exposat que la seva pugna és, ara per ara, resoldre el problema territorial Espanya-Catalunya i no sortir de la presó. “Ara ja no tinc aquesta prioritat“, ha manifestat.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en el ple del 6 de setembre de 2017, en què es van aprovar les lleis de desconexió / ACN

En aquest sentit, ha exposat que la seva voluntat és “resoldre” el conflicte entre Catalunya i Espanya i “denunciar la vulneració de drets fonamentals que hi ha a Catalunya i l’estat espanyol”. Cuixart ha criticat, en aquest sentit, la “judicialització” del conflicte català, que segons ell es podria haver resolt mitjançant la negociació entre els governs espanyol i català. “És una qüestió de diàleg i el que dic jo ho diuen majoritàriament els ciutadans“, ha sentenciat.

En defensa de l’1-O

Cuixart ha sortit en defensa de la seva crida a la mobilització, mitjançant diversos tuits, en les jornades prèvies al referèndum independentista i el mateix 1-O. Sobre la crida a entrar als centres de votació com a mesura de pressió la matinada de l’1 d’octubre, Cuixart ha replicat al fiscal que “el concepte de defensar pacíficament respon a cridar a la població a exercir els seus drets fonamentals“, afirma Cuixart.

L’activista sabadellenc ha deixat clar el seu rebuig a la violència dels cossos policials la mateixa jornada de la votació. “El dolor que sentim encara avui nosaltres durarà generacions. La violència de la policia va ser desproporcionada”, ha afirmat davant del tribunal i ha afegit: “Arriben, peguen a ciutadans indefensos i no impedeixen el referèndum: se’n van i se segueix votant”. Acte seguit, ha atacat directament el rei Felip VI. “I després surt el Rei i ens diu que què hem fet els catalans”, en referència al discurs institucional del 3 d’octubre.

El transcurs del judici de l’1-O s’ha seguit també des de Sabadell, en concret des del Racó del Campanar, en què diverses persones s’han recollit sota unes carpes d’Òmnium Cultural per veure la declaració de Cuixart, en què es podia llegir una pancarta que resa: “Justícia espanyola, vergonya d’Europa” juntament amb l’etiqueta #JoAcuso [part de la campanya de l’entitat Jo Acuso l’Estat].

Un grup de persones a les carpes d’Òmnium situades al costat de l’Ajuntament / A.S.

Publicitat
Comentaris
To Top