Els alumnes que estudien 4t d’ESO a Sabadell estan exposats a un risc sobredimensionat d’abandonament escolar prematur (AEP). Els estudiants tenen altes aspiracions pel que fa a la seva futura vida laboral, però no es troben suficientment vinculats a les seves escoles ni perceben positivament el suport dels seus professors.
Les dades es desprenen de l’estudi Una mirada a Sabadell a través dels nois i noies de l’ESO: condicions socials, aspiracions i oportunitats, que s’emmarca dins el projecte RESL.eu (Reducing Early School Leaving in Europe), dut a terme a nou països europeus durant cinc anys. La investigadora principal de l’estudi a escala local és la Sílvia Carrasco, sabadellenca i professora de la UAB.
“És dramàtic: si els alumnes no perceben als professors com aliats que els ajuden a aprovar, qui farà aquesta tasca?”, es preguntava ahir Carrasco durant la presentació de l’estudi a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach. Carrasco i el seu equip han enquestat un total de 1.579 nois i noies de 4t d’ESO a 30 centres. Aquesta xifra suposa el 90% de l’alumnat sabadellenc en aquest curs.
Visibles i invisibles
Carrasco va advertir que hi ha dos tipus d’alumnes amb risc d’AEP: els visibles i els invisibles. Els primers són aquells que deixen l’escola abans d’acabar l’ESO, mentre que els segons acaben la secundària però després no continuen estudiant. “Per al sistema, aquests estudiants són un èxit, però realment no tindran les eines per incorporar-se al mercat laboral”, explicava Carrasco.
El perfil d’estudiant que té més risc de patir AEP -segons l’estudi- és el d’un noi de classe obrera i d’origen estranger. El 17,2% dels alumnes de 4t d’ESO a Sabadell vénen de fora d’Espanya, i aproximadament un de cada tres ha arribat quan ja tenia més de sis anys. Una altra dada que revela l’estudi és que més de la meitat d’alumnes parlen a casa una llengua diferent del català, que és la llengua vehicular a la majoria d’escoles.
Un factor preocupant -segons Carrasco- és la baixa taxa de participació en la vida ciutadana. “El 83% dels enquestats mai han participat en el casal del barri ni a cap altra organització veïnal o social”, va dir la investigadora. L’excepció són les activitats esportives, que destaquen com els únics llocs de trobada més enllà de l’escola: el 63% dels alumnes de 4t d’ESO diuen participar-hi.
“En definitiva, hem de contrarestar els efectes sistèmics -tant socioeconòmics com educatius- que redueixen oportunitats i drets”, va concloure Carrasco, i va afegir que s’ha de treballar també a promoure “transicions d’èxit” a l’educació post-obligatòria.
