Setanta anys després de morir assassinat per la Guàrdia Civil, les restes d’Elio Ziglioli viatgen camí de la seva Italià natal. Aquest matí, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha entregat les restes del maqui italià als seus familiars en un emotiu homenatge al cementiri de Castellar. Gràcies al pla de fosses, el programa d’identificació genètica i la investigació de l’historiador Javier Argimiro i de Jordi Guillamot, Ziglioli va ser localitzat en una fossa comú a les afores del cementiri, amb quatre persones més que encara no han estat identificades.
Elio Ziglioli era un jove de 22 anys que va sortir de Lovere (Itàlia), per unir-se als maquis – la resistència antifranquista dels primers anys de postguerra -. El 29 de setembre de l’any 1949, la Guàrdia Civil el va detenir, torturar, i finalment el va assassinar d’un tret a la cara prop del castell de Castellar. Les últimes persones que el van veure amb vida van ser els masovers del castell.
Montserrat Cos, filla de Dolors Argemí – la masovera-, tenia 5 anys aquell dia. Recorda que la Guàrdia Civil es va presentar amb l’Elio a casa seva per preguntar si el coneixien, ja que sospitaven que havien estat ajudant els maquis. “El portaven emmanillat, i ell va demanar aigua. La meva mare li va donar, però no podia sostenir la tassa perquè li tremolaven les mans. Recordo que portava els pantalons molls perquè s’havia pixat a sobre”, explica la Montserrat. La filla de la masovera recordava que una estona després de marxar, van escoltar un tret. Aquell va ser el final del jove italià, que va ser enterrat a una fossa comú.
“El pla de fosses permet restituir la dignitat”
“El pla de fosses permet restituir la dignitat de totes aquelles persones que durant la guerra i el regim Franquista van ser assassinades i enterrades a cunetes, fosses i altres espais indignes”, assegurava l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, qui també ha agraït la tasca realitzada pels arqueòlegs i per Ferrero i Guillamot. “Aquesta fossa situada a extramurs del cementiri era una autèntica vergonya; segregació després de la mort”, explicava l’alcalde de Castellar. Giménez també ha fet una crida a combatre el feixisme des de l’educació.
La consellera de Justícia, Ester Capella, també s’ha mostrat satisfeta amb el pla de fosses. “Gràcies al Pla de Fosses i al programa de d’identificació genètica, l’Elio viatja cap a casa”, assegurava Capella. La consellera també ha parlat del feixisme a l’actualitat. “La memòria serveix per recordar el perill dels postulats antidemocràtics i retrògrads que encara ens amenacen. Tenim en aquests moments un partit que defensa els mateixos postulats que defensaven aquells que van treure la vida a milers de persones”, assegurava Capella.
La consellera ha defensat la llei de memòria històrica però ha explicat que encara queda feina per fer. “A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades. Hem obert una vintena, però queda massa gent enterrada a les cunetes”, assegurava Capella. Sobre la simbologia Franquista encara present als carrers de Catalunya, la consellera ha assegurat que amb la nova llei de memòria, es “facultarà” a la Generalitat per retirar-la.
“És un orgull que l’Elio morís per un ideal”
La neboda de l’Elio, l’Enrica Volpi, ha agraït a Castellar i la Generalitat la feina feta per trobar a Ziglioli. “L’Elio tenia els seus propis ideals, i saber que va venir a lluitar i morir a un altre país, és un orgull immens”, assegurava la neboda, que durant tot l’acte s’ha mostrat emocionada.
